Processed With Darkroom

Demà (21 de novembre) engega el que abans es coneixia com La Setmana dels Programadors del Festival Temporada Alta. Però l’organització li ha volgut donar la volta al nom: “És cert que és la Setmana en què tindrem els més de 80 programadors que ens han confirmat  i potser arribarem a 100 i tot. Però són dies en què es fan peces d’autors o companyies rellevants, oberta a tothom, i aquest nom una mica marcianu pot confondre el públic. Per això hem optat per canviar-lo!”, ha dit Salvador Sunyer, director del Temporada Alta, a la presentació.

Així, doncs, del 21 al 25 de novembre se celebrarà el primer Sacseja’t amb el Temporada Alta, una setmana de quatre dies que sacsejarà de debò perquè, entre d’altres, tindrem gent vinguda del món, de l’Estat espanyol i de Catalunya, de la talla de Stefan Kaegi i el Rimini Protokoll, Jan Fabre -que no vol dir que no sigui bo-, Àlex Rigola, Agnès Mateu i Quim Tarrida, Lali Ayguadé i Guilhem Chatir, Diego Sinniger, Angélica Liddell, Baró d’Evel Cie, El Niño de Elche…  A més dels espectacles també hi haurà la Presentació de Projectes que són encara en procés de creació. I molt més!  Serà un total de 10 muntatges de creació contemporània en cinc dies, a més d’altres activitats. La programació està pensada per poder veure tots els espectacles. Només us heu de preparat el vostre itinerari.

Una altra novetat és que enguany, cap dels espectacles és estrena absoluta. “Les companyies prefereixen no jugar-se-la davant dels Programadors i han demanat presentar espectacles ja rodats. Però alguns no han vingut mai a Catalunya.”

 

COPRODUCCIONS AMB EL FESTIVAL
Hi ha dues coproduccions amb el Temporada Alta. Comencem parlant de Uncabby Valley, de Stefan Kaegi, la prestigiosa companya Rimini Protokoll i Thomas Melle, una proposta que parla de la relació entre els homes i els robots: “Comences tenint una bona relació amb la maquina de rentar, el rentaplats… perquè et fan la feina. Però cada cop les màquines domèstiques s’assemblen més a una persona i ens acaben molestant. Parla d’això i comença en el moment de l’aversió. I surt un robot que té la mateixa cara que l’autor!”, explica Sunyer.

Uncabby Valley
Estrena a l’Estat espanyol.
Sala La Paneta. Dies 23 i 24, a les 18 i a les 20.30 h; dia 25, a les 20.30 h
Espectacle en anglès amb subtítols en català.

————————————–

També és una coproducció amb el TA Here, de Lali Ayguadé i el ballarí francès Guilhem Chatir, que es presenta en el marc del Pyrenart i ja es va estrenar a Saragossa. “Som tres, perquè també hi ha una cantant, la soprano Astrid Stockman. Teníem ganes de jugar diferents formes de l’art, i vam pensar en una cantant lírica. Here és un mon que formem amb normes establertes per la cantant, que és la dictadora i la vigília. És com una deessa manipuladora que ho vol controlar tot.”, exposa la Lali. Els acompanyen Joana Gomila en la composició musical, Aida Gabriëls ha fet la dramatúrgia i Martina Cabanas, l’escenografia. “La Joana juga amb l’electrònica,” continua la Lali

A la pregunta de quines coses els acosten i quines els separen, Guilhem respon: “El que més ens uneix és que ens agrada treballar i fer-ho amb el moviment. També ens agrada imaginar coses…” Com que la Lali hi esta d’acord, respon el que els separa: “Els nostres caràcters! Som molt diferents, sobretot en la forma de iniciar un procés. Però també està bé ser diferents.” La coreògrafa ens explica com es van conèixer:  “Vaig fer un taller i ell hi era. I em va agradar el seu moviment.” I afegeix coincidències: “També tenim tots dos ganes de jugar, de improvisar… som com nens petits! És a l’hora de fixar quan apareixen les diferències. Però m’agrada no anar sempre a la meva manera.”

Here, de Lali Ayguadéi Guilhem Chatir.
Teatre El Canal, dia 23, a les 20.30 h

 

EL PROBLEMA JAN FABRE
Salvador Sunyer ha volgut tractar el tema abans que sortís sol. “Amb Jan Fabre ja vam acordar la programació fa un any. Ens porta The Generosity Of Dorcas,  un solo on l’actor Matteo Sedda representa a un personatge bíblic. Aquest octubre, una vintena de treballadors i ballarins l’acusen de maltractaments i vexacions sexuals. Per a nosaltres hagués estat mes fàcil treure-ho, però hem optat per proposar debat abans que trencar contracte per una denuncia que ja està feta. Hem penjat els textos al final del web perquè la gent s’ho miri  i així poder parlar-ne en l’acabar l’espectacle. Però qui no vulgui venir, sense cap mena de discussió tornem els diners.” Fins ahir ho havien demanat sis persones.

The Generosity of Dorcas s’ha programat al Teatre de Salt, diumenge a les 18 h. És un espectacle gairebé sense text, estrena a l’Estat espanyol. Forma part de la Connexió Flandes i també forma part del projecte Pyrenart.
——————————–

I una obra sobre els feminicidis:  Rebota, rebota y en tu cara explota, de Agnès Matheus i Quim Tarrid

El muntatge de l’artista belga compartirà cartell amb l’exitós muntatge Rebota, rebota y en tu cara explota, de Agnés Mateu i Quim Tarrida, un espectacle que parla de feminicidis i s’amplia a tota mena de violència de gèneres. No és fàcil per a l’Agnès Mateu, cocreadora i intèrpret de l’espectacle: “Ens resulta incòmode compartir cartell amb Jan Fabre, ens és estrany. És un tema que transcendeix de l’escenari i ens implica més enllà. Però… què hem de fer? Ens encanta participar al Temporada Alta i ens fa molta il·lusió ser-hi una setmana en què el diumenge és el Dia contra la Violència de la Dona!”   Per altra banda: “També considerem que està bé seure per parlar d’una cosa en un moment en què se’n parla molt. I amb Rebota, rebota… solem parlar sovint, ens està sortint molta feina i creem que és perquè hem fet un treball ben fet. Però sentim una sensació de incomoditat estranya per haver d’actuar amb tant poca distància amb Fabre, una sensació que ens agradaria explicar i que la gent decidís.” Pel que fa a l’espectacle de Fabre “Nosaltres serem a la porta. Esperem que la justícia prengui una opció justa. I com que tampoc servirà de res, ens quedarem amb els esforços individuals de la gent.”

Quim Tarrida diu que “Ens costa parlar de l’obra, ens sentim com traïdors. Hi ha sentiments contradictoris que voldríem traspassar. Nosaltres estem molt contents de ser al Festival i… aquest senyor apareixerà amb la seva funció!  Però estem contents de ser-hi  amb un muntatge que proposa un argument de interès mundial. Hem tingut sempre molt bones respostes per arreu d’Europa. Fem un espectacle que connecta amb la nostra realitat.”

Però no n’hi ha prou per estar còmodes: “Hi ha un munt de vides tacades per temes similars, Picasso mateix. En què ens fixem, en l’obra o en ells? Ja n’hi ha prou del concepte ‘presumpció d’innocència! Avui tenim 20 persones que hi posen la cara i el nom, signant una denúncia, fins i tot posant en risc la continuïtat de la seva feina. Ha de ser difícil denunciar una persona d’aquesta talla!”

Salvador Sunyer, que admira el treball de Agnès Mateus i Quim Tarrida, matisa que “Si són al Festival no és perquè siguin feministes sinó perquè han fet un treball molt interessant sobre un tema molt actual i ho expliquen d’una manera diferent. I amb aquesta filosofia volem que vingui tothom.” L’Agnès confessa que “m’agradaria obrir un debat, anar a la porta de Fabre i informar el debat, sense confrontació amb el públic.”

Rebota, rebota y en tu cara explota d’Agnès Matus i Quim Tarrida
Centre Cultural La Mercè
Dia 23, a ls 22.30 h

 

I SEGUIM AMB EL SACSEJA’T!
Diego Sinniger, un home que ha treballat moltes vegades amb Lali Ayguadé, presenta amb Kiko López Liov, una peça híbrida entre la dansa contemporània i el hip-hop, amb música composada per Josep Maria Baldomà i Llia Mayers. “Jo he après molt de la Lali, he creat el meu embrió i sé on he d’anar. Però és un muntatge que té vida pròpia i hi ha un moment que l’he de deixar anar, com es faria amb un fill.” El ballarí explica que va començar amb la dansa urbana i que apareix al seu projecte. “Però la dansa contemporània em permet una millor expressió dels sentiments. A partir de les tècniques, puc relacionar la dansa amb algunes emocions. Estem estudiant com integrar-ho de manera que tingui sentit.”

Liov, de Diego Sinniger
Casino de Girona,dia 25, a les 12 h.
——————————–

I fins aquí els artistes presents a la roda de premsa. Però el Sacseja’t encara ens portarà més coses: la reposició de , de Baró d’Evel Cie, els dies 22 i 23 al Tetre de Salt; Macho Man, d’Àlex Rigola, una proposta de la que en vam parlar a la notícia https://www.teatral.net//rigola-consciencia-sobre-la-xacra-de-la-violencia-masclista-al-temporada-alta/

També es presenta Impulso, una pel·lícula protagonitzada per Rocio Molina d’Emilio Belmonte, que es projectarà als Cinemes Trufaut el 24 de novembre; l’esplèndid Génesis 6, 6-7, que significa el retorn d’Angélica Liddel al festival després de quatre anys amb una part de la seva Trilogía del Infinito, on planteja la confrontació entre poesia i vida. Serà el dia 24 al Teatre Municipal de Girona.

El dissabte 24 també es podrà veure Antologia del cantante flamenco heterodoxo, de Niño de Elche, “un home revolucionari, conceptual, subversiu, anàrquic, experimental, dissident, transgressor… que ofereix un trencaclosques dels diferents palos flamencos que reinventa per creat un nou imaginari en el qual conviuen totes les influències del seu discurs artístic”. A El Canal

Així, la Setmana de Programadors reuneix 10 peces de creació contemporània “encara que contemporànies també ho siguin la majoria de propostes del Festival. S’esperen 87 programadors confirmats vinguts de 13 països, 55 de fora i 32 de Catalunya“, ha explicat Narcís Puig,  adjunt a la direcció artística del Festival.   Entre d’altres hi ha un representant del Festiva d’Avinyó, un de Lyon, de Bruxel·les, de les diferents Escenes Franceses, del programa Pyrenart… “L’objectiu d’aquesta setmana és donar a conèixer els nostres artistes fora de les nostres fronteres, i acollir artistes de fora perquè els conegui la gent de casa nostra”, conclouen.