L’AADPC ens comunica que  les vuit del vespre d’aquest dilluns que ve, 6 de juliol, es donarà el tret de sortida del VIII Cicle de Lectures Dramatitzades, que organitza l’AADPC conjuntament amb la Fundació AISGE i la Fundació Romea.

Dinamarca, escrita per Lluïsa Cunillé i dirigida per Héctor Mellinas,  ha estat la proposta escollida per començar aquesta edició del cicle. El text serà interpretat per l’actriu Fina Rius i l’actor Pep Planas. Aquesta primera lectura es farà a la Sala Dau al Sec, amb entrada lliure, però aforament reduït, respectant les normes de salut, seguretat i higiene a causa de la Covid-19.  L’obra també serà emesa a través del canal youtube de l’AADPC. Posteriorment, l’equip artístic participarà a un col·loqui via zoom sobre la funció representada al teatre el dia 6 de juliol amb el públic.

A finals del mes de juliol, serà el torn de l’obra Salomé, d’Òscar Wilde, una versió dirigida  pel director d’escena Juanjo Marin, al Teatre Segarra de Santa Coloma de Gramenet, enregistrada i emesa posteriorment a través de les xarxes socials, però sense públic. El repartiment artístic d’aquesta versió estarà format per  Àngela Jové, Amàlia Sancho, Marta Ossó, Montse Alcoverro, Vanessa Segura i Júlia Bonjoch. Aquesta lectura forma part de la commemoració de l’Any Xirgu, que es va veure afectat per la crisi de la covid-19.

La Comissió Artística composta per l’AADPC, Fundació Aisge i Fundació Romea AADPC aposta pel talent i la dramatúrgia catalana. Així, de cara a la tardor, podrem gaudir, als teatres, de la resta de lectures dramatitzades Quan els llops udolen d’Iñaki Garz, dirigida per ell mateix;  Safareig, anàlisi semàntic de l’amor,  escrita i dirigida per Marià Llop  i Neu, que dirigirà Bernat Muñoz , de la qual també és l’autor.

Any rere any, en les diferents edicions d’aquest cicle, s’ha aconseguit un gran èxit d’assistència per la qualitat de les propostes presentades, guanyant el reconeixement del sector teatral, algunes de les quals han aconseguit ser representades a l’escenari.

SOBRE DINAMARCA
Primera lectura dramatitzada del cicle
Sala Dau al Sec, 6 de juliol, 20 h

A la sala d’una casa no gaire endreçada, una mare de setanta-cinc anys rep de mans del seu fill de cinquanta anys una carta que el seu segon ex-marit (i també oncle del fill) li adreça des de l’asil en què es troba. Amb aquest detonant i a partir del fet d’abillar-se per anar-lo a veure, Lluïsa Cunillé escriu una paràfrasi de Hamlet per reflexionar sobre les tries que fem i amb les quals ens construïm com a individus avui, a la pretesa societat del benestar.

La sort de fer-ne una lectura és que ens permet de treballar sobre aquest argument d’una manera gens literal, des de les sensacions i la seva dramatització. Així que el poema visual per a una bicicleta que veureu, homenatge alhora a la llum de les cambres del pintor Vilhelm Hammershøi i a la cinètica de les màquines de l’escultor Jean Tinguely, no versa sinó sobre la capacitat que tenim, i que sovint no ens permetem, de deixar-nos traspassar, d’impregnar-nos dels altres, dels seus gestos. Al capdavall, de permetre que allò que ens envolta ens defineixi.

Què passa, però, quan hi renunciem? Quan la societat considera que ja no en formem part i l’esgotament és físicament exhaustiu com ho és també metafísicament? Quines són, aleshores, les nostres aportacions? Què és allò que ens manté vius encara? O, si volem ser més contundents, com ho és Cristina Peri Rossi: Mamá, ¿cuándo te vas a morir / para que yo pueda suicidarme tranquila?