Cartell de 'TV i misèria de la II Transició', de Albert Boronat i Carme Portaceli

L’any 2003 apareixia a les llibreries La Aznaridad, l’obra pòstuma de Manuel Vázquez Montalban on reflexionava sobre com un home sense carisma i de tarannà autoritari es va mantenir al capdavant del Partit Popular, tot explicant els ideals del Partit i les seves conseqüències. Ara, que tornem a ser-hi i amb escreix, Albert Boronat (autor) i Carme Portaceli (directora) ens proposen l’espectacle TV i misèria de la II Transició, un títol inspirat en el Terror i misèria del Tercer Reich de Brecht, que també manté el joc capsular de presentar diferents històries, una darrere l’altra, que comencen amb una cançó com fa Brecht. És una producció de la FEI (Federació Escènica Internacional) que interpreten David Bagés, Lluisa Castell, Gabriela Flores i Albert Pérez. La veurem al Teatre Romea del 18 al 20 de juliol.

L’argument és una crònica del nostre temps, amb paraules de la II Transició. Es parla de la crisi, de les retallades, l’educació, els desnonaments, les cues a Càritas… i la televisió, suavitzant-ho tot. Com a nexe d’unió entre les històries, ressonen en off les paraules de Montalban per a les que han comptat amb la veu de Rosa Maria Sardà.

“Les històries són tan divertides com delirants. Els protagonistes són quatre persones que s’han quedat sense feina i viuen situacions extremes com ara la d’una dona que està embarassada de 36 mesos ja que no pot parir per culpa de les llistes d’espera, un malalt crònic que ajuda als quiròfans de l’hospital on està ingressat… Hi ha monòlegs de debò que s’expliquen des de dins i d’altres delirants, que són com un malson”, explica Portaceli. I continua: “la televisió és com un bucle que es va repetint: futbol, corazón, futbol, El Gato al Agua… insistint en coses que a la nostra vida quotidiana anem sentint constantment. Fa plorar de pena! Però fa riure, fa emocionar i reflexa una realitat que, ens agradi o no, és la que estem vivint”.

L’autor, Albert Boronat, deixeble de Portaceli, ha treballat colze a colze amb la directora: “Volíem parlar de com es generen constantment nous pobres, com augmenten els índex de suïcidis. De que el fet que la gent es tiri pel balcó té a veure directament amb els nostres governants. Hi ha una crisi mundial, però la nostra és especial. Montalban, molt lúdic, ja ens parlava de la bombolla immobiliària, de la religió, de Aznar… Ens hem transformat en un Montalban actual per mostrar com la informació que ens arriba dels mitjans, sobretot de la televisió, et va atontant. Moltes de les històries que expliquem, s’expliquen des de la tele a través de programes del cor on hi surten polítics o en tertúlies passades de voltes. Els actors es van transformant en el que veuen…”, diu.

L’espectacle compta amb música en directe, composada per Dani Nel•lo i Jordi Prats, que interpreta Jordi Prats. L’escenografia és de Paco Azorín, també habitual a l’equip de la FEI.

  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso
  • West Side Story
  • Nomad
  • Crimen y telón