Salvador Sunyer: ‘Esperem que el dia set això ho reverteixin: no hi ha cap diferència entre el dijous, el divendres o el dissabte. ‘.

    0

    El Festival Temporada Alta ha tornat a obrir els teatres i espais d’exhibició amb les noves restriccions que permeten la celebració d’espectacles culturals amb un 50% d’aforament i un màxim de capacitat de 500 espectadors. El festival ha reprogramat la seva oferta i presenta una nova programació que s’allargarà fins al 22 de desembre.  36 espectacles presencials reordenats i una cinquantena de propostes en línia a través del canal A distància han suposat un trencaclosques que abordem amb el director del Festival, Salvador Sunyer.

    Què ha suposat fer tot aquest tetris, Salvador, com us n’heu sortit?
    Això és complicat. És a dir… aquí ens hem trobat que s’han tancat els teatres durant un temps i el que hem volgut és salvar tots els espectacles, el màxim possible, 7, em penso excepte tres. I recol·locar-los també a la plataforma digital.
    Primer, les companyies han de tenir disposició, això no ha estat el més complicat, perquè en general, i en les circumstàncies en què estem, les companyies podien canviar les dates. La segona, que no és cap ximpleria, és que el festival no disposa d’espais propis, i els auditoris i teatres on havien de representar-se les funcions ens ho han facilitat. La tercera, la més complicada, és què fas amb les entrades i la gent. Si havíem de fer un espectacle a mig novembre i l’espectacle es fa a mig desembre, les entrades valen. Però això ens semblava que no era correcte, que no era net. Un espectacle podia passar d’un dissabte a un dimarts… El que hem fet és tornar tots els diners a tothom, i dir-los: a partir d’aquest dia, torneu a tenir les entrades a la venda per a les noves funcions. Als que us han tornat els diners, teniu dos dies de preferència per comprar-les en els nous horaris abans que el públic general. El que teníem claríssim des del principi és que de les funcions que no es feien o que es canviaven, nosaltres tornaríem els diners. En cap cas ens els quedàvem.

    El canvi de criteri de la Generalitat respecte a què les entrades del Festival, d’actes culturals en general, poguessin ser un aval per salvar el confinament perimetral en cap de setmana us ha destarotat encara més.
    Això ho ha destarotat tot, per a nosaltres, de forma exagerada. Jo entenc que en un teatre municipal, o en una sala de Barcelona aquest canvi de criteri els afecta, però poc. Però un festival internacional com el nostre, que d’internacional aquest any ja ho era poc per les circumstàncies, perquè poca gent ha pogut venir, però que en qualsevol cas compta amb la gent de la ciutat, de l’entorn i de bastant més enllà, això ho escalabra totalment. Hi ha un espectacle belga que es fa a Salt durant dos dies que és ple, i hi ha només dues persones que tenen entrada que són de Salt. Nosaltres les funcions les farem totes igual, encara que només hi hagi una persona. Però això és un desastre total per a nosaltres.

    No us podeu arriscar que hi hagi moviments entre municipis.

    Nosaltres tornarem els diners a tothom de fora de cada municipi que ens demani el retorn per aquesta raó. Si n’hi ha que s’arrisquen a venir tot i no estar permès, nosaltres no ho aconsellem. Però cadascú fa el que vol, només faltaria. Passa alguna cosa ben curiosa: per exemple, dijous s’estrenava 53 diumenges de Cesc Gay, i podia venir gent d’on volgués, d’on fos. El mateix espectacle es fa tot el cap de setmana i només poden venir els de Girona. Això no té ni cap ni peus, des del meu punt de vista.

    Confieu en el fet que s’aixecarà aquesta restricció?
    Això és per a quinze dies, és a dir, fins al set de desembre. Comptem i esperem que a partir del set això o aixequin. No es tracta de dir a la gent que puguin anar allà on vulguin perquè han anat a teatre, es tracta de dir: ‘si tu tens entrada de teatre, pots anar-hi i tornar a casa després’. No hi ha cap diferència entre el dijous, el divendres o el dissabte. A la gent, l’entrada només els hauria de donar dret, com en el cas del toc de queda, que els permet arribar una hora més tard, a anar al teatre i tornar a casa seva. Esperem que el dia set això ho reverteixin.

    Quina resposta han tingut els espectacles A Distància i els altres formats digitals?
    Som encara a la meitat del Festival i no podem fer un balanç global. El que passa és que ens ha sorprès la bona acollida que ha tingut això. Nosaltres ho féiem com fent servir una tireta, pensant que hi ha una ferida grossa i mirant de tapar-la una mica com podem, però ens hem trobat que hem tingut una resposta molt superior a la que ens pensàvem tenint en compte que tot el que fem és de pagament. No fem res gratuït, per principis. EL preu és molt barat, però hi ha un preu, perquè quedi clar que la cultura, com qualsevol altra cosa, té un cost. No podria dir números, no els sé ara mateix, i això canvia cada dia. Hi ha fórmules que han tingut més èxit que d’altres. El que ha estat aclaparador és l’èxit dels zooms. N’hi ha hagut que els hem hagut de repetir perquè quedaven plens. Hem programat la Psicosi de les 4:48 de l’Anna Alarcon o l’Informe per a una acadèmia amb l’Ivan Benet i n’hem hagut de fer més perquè s’omplien.

    Alguns han tingut molt d’èxit!
    L’Audioguia per a un supermercat en temps de pandèmia, de Cabo San Roque, que el compres i t’estàs mitja hora en un supermercat seguint l’espectacle, també ha tingut molt d’èxit. Igual com coses curioses com ara els streamings, que jo no m’hauria pensat mai, de les eliminatòries del Torneig de Dramatúrgia. Entre les persones que les han vist des de casa i els presencials, enguany haurà estat el Torneig que ha tingut més seguiment. Hi ha la final el dilluns dia set de desembre i esperem la mateixa resposta. És clar, quina és la diferència amb altres anys? Que ho podran veure des de tot Catalunya, les Illes Balears o el País Valencià, o des d’allà on entenguin el català, vaja. S’han seguit les eliminatòries des de Nova York o Buenos Aires. Evidentment són gent catalana o que parla el català.
    Ens ha sorprès molt també la bona resposta que ha tingut el Catàleg. Aquí pagues tres euros i pots veure una vintena d’obres que van des del Mar i Cel, per dir-te alguna, fins a peces de grans directors europeus, el Rigola, el Pasqual o en Carles Santoser exemple. Això hi ha molta gent que ho agafa, és molt barat i el que es recapta va per a l’Associació d’Actors. Ho féiem amb molts dubtes al començament, i més aviat no tant per tenir un gran èxit, com per provar què passava i trobar formats per a l’any que ve.

    Aquests formats han arribat per quedar-se, doncs.
    Serà una part més petita o més grossa, però ja ho estem mirant: l’any que ve hi haurà una part que serà virtual segur. Tot i que sabem que el teatre és presencial. Però és que aquí. Més que el teatre gravat o algun streaming, el que tindrà sentit a mitjà termini seran els nous formats que aniran apareixent: tipus audioguia per supermercats o la cita a cegues amb un actor o actriu a l’estil de Tinder que també hem tingut. Es va fer pel Grec el de dir poesia per telèfon. Aquests nous formats són els que quedaran.