Marc Rosich

    0

    L’obra es titula Unhappy meals (treballs de sexe dispers), explica’ns el perquè

    El títol vol evocar els happy meals dels McDonald’s en aquesta societat de consum on vivim. Aquesta mena de menjars ràpids, que en aquest cas, tenen un regust amarg. El subtítol és un intent d’aclarir el títol, a més intenta jugar amb la frase d’un poema del recull Pandémica y Celeste d’en Jaime Gil de Biedma que m’agrada molt i que parla de trabajos de amor disperso. Agafant la frase vaig canviar la paraula amor per la paraula sexe. També volia recordar amb el subtítol l’obra de Shakespeare, Treballs d’amor perduts.

    Perquè dius que l’obra neix de la freda constació de l’evolució actual de les polítiques sexuals en el full de presentació?

    Perquè tinc la impressió que el món que tinc al voltant està molt obsessionat pel sexe. Considero que existeixen molts altres temes pels quals obsessionar-se. D’alguna manera, jo també sóc una víctima d’aquesta manera de fer les coses. L’allau de sexe és per tot arreu, per exemple a internet. Tot es produeix amb una rapidesa brutal, es pot tenir sexe en el mateix temps que es demana una pizza. A les discoteques, s’ha perdut el joc de la seducció. Ens trobem en la cultura “del aquí te pillo, aquí te mato” i la del “si te he visto no me acuerdo”.

    En l’obra parles de la xocolata, dels restaurants amb plats amb noms de persones, explica’ns la relació entre menjar i sexe.

    El sexe que es viu ara és molt voraç… un “polvo” darrera un altre, és un sexe de consum ràpid, és a dir, una mena de fast-food. En aquesta època de menjar ràpid, es pot dir que ni mengem bé, ni follem bé. El que volia explicar amb aquesta història, és que aquests menjars de happy no en tenen res.

    En general els actors porten una roba una mica hortera, que es van intercanviant. La tria de la roba té una importància decisiva o l’intercanvi de peces és una forma de dir que cadascun dels personatges pot convertir-se en un altre en qualsevol moment?

    Sí, més aviat això últim. La roba és una manera de reforçar als propis personatges, en realitat no són diferents persones sinó que són diverses facetes de la mateixa.

    Fas servir l’eco, la repetició, és una manera de fer veure que les vivències dels protagonistes són intercanviables també?

    Sí, en realitat és el tipus de teatre que m’agrada, és un teatre molt preocupat per la forma, per la musicalitat. La repetició del text és una obsessió per mi. No vull ridiculitzar els personatges, me’ls miro amb molt d’amor i també amb molta amargor.

    La manera de relacionar-se entre els personatges té un punt animal, sembla que es cridin com si fossin animals de companyia…

    Sí, tenia la intenció que hi hagués també un gest intercanviable entre els personatges. Si t’hi fixes… la majoria d’homes de l’obra són dominants i masclistes, algunes de les dones també són així perquè intenten imitar la sexualitat masculina. Per exemple, la dona que vol folrar tota l’habitació de miralls per veure’s mentre fa sexe, una actitud molt propera a la masculina que prefereix més allò que veu a allò que imagina. Altres dones, per exemple, tenen una actitud propera a l’autisme, de negació de la realitat.

    En tota aquesta mena d’aparador de bulímics o menjadors compulsius hi ha alguns personatges que esperen alguna cosa del sexe o de l’amor?

    Sí, és cert, alguns dels personatges volen rebel·lar-se a la situació actual, encara que són minoria…suposo que estic una mica desencantat amb el tema.

    Hi ha un personatge de l’obra que diu “m’agradaria ser la protagonista dels meus polvos” que recorda a “vull ser la protagonista dels meus somnis”. Els personatges estan insatisfets?

    Sí, és evident. Estan insatisfets dins de la satisfacció, mai en tenen prou. La dona que vol posar miralls per tota la seva habitació, comença comprant-se’n un i està molt contenta, però en realitat en vol més cada cop. Mai en té prou, entra com en una mena de cercle viciós d’on no pot sortir-se’n.

    En molts moments de l’obra se’n va la llum, t’atreveixes a afirmar que la societat és com una mena de cambra a les fosques, com les dels locals d’ambient?

    Sí, en realitat tenia aquesta intenció, l’augment de les cambres fosques en locals gais és tot allò del que volia parlar, d’aquesta manera de tenir sexe sense cossos, sense cares, sense noms…

    Creus que els protagonistes són superficials o ho fan veure?

    Sí, són superficials, són com caricatures. Són els típics que quan veig a la vida real m’impressionen, em fan mania, aquesta obra és massa autobiogràfica (riu)… El que es vol transmetre és que si ets tu mateix, això porta problemes. Per tant, l’única via per lligar és fer veure que ets un altre.

    L’escenografia està plena d’objectes curiosos: camilles ginecològiques, neveres…

    Volia fer una comèdia de mal rotllo i posant aquestes camilles s’aconseguia donar aquest mal rotllo. Volíem que aquests personatges superficials tinguessin com a marc un lloc inhòspit en un estat decrèpit. Per exemple, els seients que es veuen a l’obra són com els picadors al mig del camp, aquells típics de poble…també els fluorescents del sostre no són arbitraris, sinó que volen representar la llum d’un urinari. Les arcades a l’escenari volen recordar a les cambres fosques dels locals gais… De fet, al principi havíem pensat en un munt d’objectes per l’escenografia, però un sempre ha d’acabar triant.

    A vegades semblen que els personatges sembla que s’autoconvencin de la seva postura…

    Sí, és veritat, els personatges s’autojustifiquen, els encanta filosofar d’ells mateixos, els encanta sentir-se parlar de banalitats. De fet, els hi és ben igual de què estan parlant, volen que soni bé.

    Els teus personatges volen fugir de la gent amb “mal rotllos”, potser tampoc estan de moda?

    La frase abstenir-se mal rotllos, em feia pensar amb les pàgines de contactes, per això ho vaig voler posar. Aquesta frase em fa molta gràcia per aquest motiu es va repetint durant el text. Ells van dient que no volen mals rotllos, però realment són amants del mal rotllo, ells mateixos en són un gran exemple.

    En tota l’obra hi ha un regust crític sobretot en el minut de silenci final? Què volies explicar?

    Volia fer notar que aquesta mena de sexe voraç no només és cosa de quatre persones, sinó que es tracta d’un fenomen més universal, més mesquí. Considero que hi ha molts altres temes que preocupen a un sector de gent, mentre d’altres es dediquen a fer minuts de silenci.

    banner fira mediterrània
    banner fira mediterrània