Salvador Espriu entra en el Teatre Nacional de Catalunya de la mà d’un dels directors més interessants i amb més personalitat del moment, Oriol Broggi, que signa la posada en escena, escenografia i disseny de so de Primera història d´Esther, una de les obres emblemàtiques del poeta català i de la qual existeixen tres il•lustres precedents en els muntatges de Jordi Sarsanedas, Ricard Salvat i Lluís Pasqual, aquest últim en el Lliure de Gràcia. D’aquí el respecte, gairebé temor, que confessa Broggi, encara que està molt convençut de la seva opció escènica.

Una lectura fidel de l’obra d’Espriu, sense tot just escenografia, i que defineix com molt divertida, fresca i comprensible. Fins i tot eixelebrada, afegeix en un català que – diu- no agradaria a Espriu. L’autor va subtitular aquesta obra Improvisació per titelles i planteja una obra de teatre dintre del teatre. Un espectacle de titelles per als habitants de Sinera, basat en la bíblica història d’Esther. Per a saber de què va, els espectadors només han de llegir aquest trosset de La Bíblia,suggeria ahir l’actor Ramon Vila, un dels setze intèrprets d’aquest espectacle en el qual Broggi destil•la el que ha descobert al llarg dels seus últims anys, com queda palès en l’espai escènic, central amb butaques als costats, el sòl de arpillera i un vestuari senzill, més gris per als habitants de Sinera, i verd i vermell per als jueus i els perses.

Amb Primera història d´Esther, Espriu va aixecar una metàfora: un dictador (Franco), uns jueus perseguits (els catalans) i uns perses que volen extingir-los (el franquisme). En el context en el qual l’autor va escriure l’obra (1948), i posteriorment, aquesta lectura prevalia sobre qualsevol altra. Ara, admet Broggi, les circumstàncies són distintes. Tot això està, però no ho hem amplificat ni magnificat. De sobres coneguda és la dificultat de comprensió del llenguatge teatral de Espriu para els mortals amb poca pràctica, i fins als intèrprets admeten que han après molt, però tampoc – diuen- fa mancada anar al teatre amb un diccionari. En qualsevol cas – assenyala el director del TNC, Sergi Belbel-, és un privilegi i un plaer escoltar la paraula de Espriu. La paraula al servei d’una comèdia amb moments farsescos que els guinyols i els actors de carn i os surten i entren del teatret situat en un dels laterals, sota una blanca i senyorial balustrada. Broggi, qui per cert ha deixat la direcció del Centre d´Arts Escèniques de Terrassa, aporta al muntatge no només el seu coneixement teatral, sinó elements d’anteriors espectacles, com si en Espriu volgués resumir fragments de les seves propostes artístiques. Ho ha fet perquè el món de Espriu ho permet i perquè forma part d’un gran joc en el qual hi ha molta música original i altra espurnejada de clàssics i de cançons que acompanya l’esdevenir escènic i confereix a l’espectacle una premeditada melangia.

  • Concert del 30è Aniversari
  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso
  • West Side Story