Primer va ser Contra el progrés; després Contra l’amor i ara, Contra la democràcia (7 obretes de Grand Guignol). El dramaturg manresà Esteve Soler estrenarà el proper mes de juny, a la Sala Beckett de Barcelona i inclós en la programació del Festival Grec, la seva tercera contra: el text Contra la democràcia. Un muntatge que dirigirà Carles Fernández Giua i que es podrà veure del 28 de juny al 24 de juliol. El repartiment encara s’està acabant de decidir.

Amb una estructura similar a Contra el progrés -una obra que continua el seu desembarcament en diferents escenaris europeus i sudamericans-, aquest nou text es divideix novament en set peces breus que, ara, ironitzen la democràcia i les seves versions degeneratives contemporànies. Soler escriu amb intencionalitat: vol replantejar conceptes, idees que aparentment tothom aprova: el progrés, l’amor, la democràcia: “desenmascarar una paraula que entenem com a positiva, revelar la seva autèntica cara”. Les tres obres comparteixen esperit però són, diu Soler, “molt independents”.

Si hi ha una frase que vol impregnar de sentit el nou text de Soler aquesta la signa José Saramago: “en aquest món tot es discuteix excepte una cosa: la democràcia. Però, com podem parlar de democràcia si aquells que realment governen el món no són escollits pel poble?”. Per al dramaturg, “podem demanar-nos si el que tenim no és una farsa de democràcia, una perversió del seu significat. Crec que és una pregunta força raonable. I aquest és l’objectiu de l’obra: fer preguntes perquè l’espectador es qüestioni aquests conceptes”. El teatre com a mitjà per fer caure les màscares: “el teatre és el millor lloc possible per analitzar la societat, per debatre com la gestionem”.

Si Contra el progrés beu directament del teatre de l’absurd, Contra la democràcia suposa un allunyament “estilístic” d’aquesta via i un apropament al Grand Guignol, un gènere teatral d’origen francès, ara pràcticament desaparegut, creat a finals dels segle XIX que, mitjançant muntatges de curta durada, reflectia la monstruositat dels seus temps a través de l’horror i la farsa surreal.

Curiosament, la redacció final de Contra la democràcia, la va fer Soler aquest estiu passat a l’illa de Paros, a Grècia, el bressol de la democràcia i un dels països on els textos de Soler han estat rebuts amb els braços oberts. De fet, aquesta fins ara triologia està traduïda i publicada al grec per l’associació Els de Paros -“uns autèntics catalanòfils, amb un accent català que sembla de Girona”. Soler va recalar a Paros a través d’Ekemel, Centre Europeu per a la Traducció de la Literatura i de les Humanitats. I la publicació en català?. És una tasca pendent que, explica Soler, “s’està considerant”.

Satisfet perquè “el gran festival de les arts escèniques en català hagi confiat en l’obra i en mi”, feia dos anys que Soler estava en converses amb el Grec per portar-hi un text. I estrenar a la Sala Beckett és “jugar a casa” per un doble motiu: “té una difusió internacional molt interessant i la voluntat de programar una dramaturgia catalana que vol innovar, quant a continguts i quant a formes”. Mentrestrant, Contra elprogrés no s’atura. Aquest mes de març coincideixen simultàniament tres muntatges de l’obra a Alemanya: a Munic, a Aachen, i a Gelsenkirchen (la ciutat del Schalke 04), en una posada en escena per adolescent. El maig s’estrenarà a Caracas i el desembre a Àustria.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here