Roger Pera i Sergi Zamora.

Els més granadets que han assistit aquest matí a la presentació del mític musical Germans de sang estaven emocionats: “Quina il•lusió que torni, me’n recordo com si fos avui” o “Algunes de les peces musicals m’han acompanyat tota la vida”, eren algunes de les frases que hem sentit. L’interès per la proposta –iniciativa de Roger Pera, “que és potser el musical de la meva vida, junt amb Amadeus i Ricard Reguant, s’ha pogut veure per la quantitat de gent que era al Teatre del Raval, la sala que acull l’espectacle a partir de dilluns dia 13.

Empar López, directora artística del Teatre del Raval, ha rebut els presents exposant la satisfacció d’aquesta petita sala per haver acollit musicals amb tanta qualitat i èxit com el recent Good Bye Barcelona, que s’ha hagut de prorrogar, i la meravellosa La Vampira del Raval, fa un parell de temporades. “Volem ratificar la nostra aposta pel musical perquè hem vist que aquesta sala és ideal per a aquestes històries de mitjà format que requereixen proximitat”.

Roger Pera i Sergi Zamora, els dos germans, repeteixen en els mateixos rols que a la seva estrena fa 20 anys al Teatre Condal. Eduard Doncos també repeteix però no amb el mateix personatge. “Abans eren 14 i cadascú feia el seu paper. Ara són 11 i fan diferents papers”, explica Reguant, director de l’espectacle tots dos cops.

Hi ha més canvis: “En Roger i jo ens ho hem plantejat més petit de bon principi, una proposta més minimalista en tots els sentits (decorats, vestuari…) perquè llueixin més els actors. La història és tan colpidora que així, més petita, arriba més. A mi m’agradaria que aquest Teatre del Raval es convertís en una cosa semblant a la Menier Chocolate Factory, de Londres, un espai que recupera grans musicals de Broadway i els presenta en petit format”. El decorat són uns somiers que van canviant d’espai “molt més versàtils del que semblen”.

La companyia actual, a més dels que ja hem citat, la formen Virgínia Martínez, cantant del grup Porta dels Somnis, Xavier Ribera-Vall, Lucia Torres, Isa Mateu, Ariadna Suñé, Benjamí Conesa, Irene Gil i Albert Estengre. Dani Campos, a més de director musical, interpreta la música al piano en directe: “També hem eliminat les orquestracions de l’altra muntatge”, adverteix Reguant.

L’autor, Willy Russell, ha acceptat tots aquests canvis: “Era una franquícia de la que no es podia tocar res. Al final van acceptar cosetes i quan la va venir a veure al Condal, va dir que era la versió més maca que havia vist mai. Tractant-se, doncs, dels mateixos protagonistes, Russell ha acceptat amb confiança la proposta”, explica Pera, emocionat de tornar a fer un musical en aquest teatre on va debutar amb La Vampira del Raval, no només com actor sinó fins i tot ensenyant el teatre als espectadors. “Però tornar a fer Germans de sang és molt important per mi. Pensa que el missatge que més he rebut per Facebook és la pregunta de quan la tornaríem a fer. A mi m’ha marcat moltíssim!”.

A la seva estrena l’any 1994, en Roger vorejava els vint anys. “L’obra va des de que neixen fins que tenen 30 anys. Llavors havia d’explicar un personatge amb una edat que jo no havia tingut mai. Ara ja me’l sento més proper, en aquest sentit, ja he viscut totes les experiències!”, afirma.

A Sergi Zamora li passa més o menys el mateix. Recorden el dia del primer assaig, quan van fer l’escena en què es troben per primer cop: “ No ens va costar gens dir el text. Va ser com anar a un bolo!”

Recordem que l’obra explica la història d’uns nens bessons que són separats només al néixer, perquè la seva mare, separada, no pot alimentar-los tots dos. En dona un en adopció i, malgrat tots els esforços que fan tan ella com la mare adoptiva perquè no es coneguin, els nens es troben i es fan amics. A la versió de fa 20 anys formaven part de l’elenc Àngels Gonyalons, Gemma Brio, Joan Crosas i Jordi Fusalba, entre altres. Reguant també ha tingut un record per a Fusalba, mort als 34 anys.

QUÈ EN DIUEN ELS ACTORS

Eduard Doncos, fill de Jordi Doncos, el director musical de la versió del 1994, recorda inevitablement el seu pare: “El veig cada dia, assegut al piano i tocant. M’emociona molt. No ho puc ni ho vull evitar”, expressa. La Virgínia Martínez, que fa la mare, diu que “ha valgut la pena fer-se gran per poder fer aquest paper. És preciós!” Isa Mateu assegura que va “descobrir el musical amb Germans de sang”, una experiència que també va viure Benjamí Conesa: “Jo sóc de la generació del Mar i Cel. Potser va ser a l’únic que va agradar dels que el vam anar a veure però vaig dir: Jo de gran vull fer això. Sis anys més tard vaig anar a veure Germans de sang i em vaig reafirmar en el propòsit. Com que sóc un noi Reguant m’ha cridat per fer-ho. Sóc molt feliç!”.

Altres dels actors presents repeteixen aquesta opció de vida, que va néixer en veure la història d’aquests dos nens. “Per molts de nosaltres és molt important ser aquí”, diuen. Ariadna Suñé és la única que no l’havia vist: “Jo tenia 6 anys, només!”

Roger Pera pensa que la història potser agradarà tothom més que abans. “A m’ha fet plorar més! I és que quan la va escriure Russell, va exposar el que estava passant al carrer a Liverpool: hi havia una crisi ferotge, acomiadaments, atur… va desaparèixer la classe mitjana. Ara, això està passant aquí i la gent s’hi veurà reflectida. A més, és una història preciosa que parla del primer amic, del primer amor, de la primera feina, de la relació amb la mare, de la incomunicació, les drogues, les baralles… La música és molt potent i la companyia també. Què més podem demanar?!

Res. A disfrutar-la. Dura 2 h 20 minuts, amb descans: “Hem aconseguit reduir-la vint minuts!”, celebra Reguant. I per les emocions no cal patir: el supermercat Bon Preu posa un paquet de kleenex per a cada espectador.