Salvador Suñé, Shantala i Ferran Savall

Encara queden uns dies -un bon pont!- , però aneu-vos fent la idea de que el festival Temporada Alta és a punt d’acabar. Per tant, Ave -que ja funciona, oi?- i cap a Girona! Sobretot si us interessa la dansa, perquè Salvador Sunyer ha volgut deixar per a la cloenda, a més d’altres coses, dos plats forts de dansa, tots dos de gran interès. Un és L’incontro, una trobada entre María Muñoz (Mal Pelo) i Raffaela Giordano, i l’altre, Impro Sharana, en aquest cas una retrobada entre la ballarina d’origen hindú Shantala Shivalingappa el músic català Ferran Savall. Donada la rellevància de les propostes en parlarem en dues notícies separades.

Aquí ens centrem en Impro Sharana, on Shantala i Savall han fusionat els seus talents. Els acompanyen els músics Jordi Gaspar (baix), Nedyalko Nedyalkov (Keval), David Mayoral (percussió) i Driss el Maloumi (llaüt). Tots junts han creat un espectacle on la música i la dansa s’alien en una sintonia improvisada. Divendres dia 7, la ciutat de Salt viurà aquesta estrena mundial, que més endavant acollirà el Mercat de les Flors, coproductors de l’espectacle amb Temporada Alta, els dies 12, 13 i 14 de desembre.

No concretarem encara l’espectacle, ja que probablement “tot el que es sigui avui serà molt diferent al que veureu”, avisa Savall. Presentem primer els artistes i la seva filosofia. Shantala Shivalingappa, nascuda a la Índia de mare també ballarina però educada a París, és una exòtica combinació d’Orient i Occident. I afegiré que, pel que somreia i contestava, crec que entén bé el català. Primer es va centrar en la dansa Kuchipudi, una modalitat que va aprendre del Mestre Vempati Chinna Satyam. Però amb tan sols 13 anys, ja va tenir el privilegi de treballar amb els més grans, en dansa contemporània i teatre: Maurice Béjart (1789), Peter Brook (La Tempesta, Hamlet), Bartabas (Chimère), Pina Bausch (O Dido, Néfès,Bamboo Blues), Amagatsu (Ibuki)… Aquestes experiències tan diferents han anat configurant un estil únic que fa que “quan ella balla ja no mires res més!” assegura Cesc Casadesús, director del Mercat.

Pel que fa a Ferran Savall ha crescut en un entorn musical d’alt nivell (és fill de Montserrat Figueras i Jordi Savall). S’inspira en tota una gran varietat d’estils musicals com el soul, la música negra i les diferents músiques del món, sobretot del Mediterrani Oriental i l’Índia, així com també la música antiga i contemporània. La seva principal qualitat és un enfocament molt espontani, creant la seva música a partir del moment i la seva emoció, aprofitant els recursos de què disposa d’estudis musicals, assajos i concerts en família.

Casadesús coneixia la Shantala – a qui havíem vist al Mercat amb Sidi Larbi Cherkaoui-, i sabia que coneix i ha col•laborat en ocasions amb Ferran Savall. Un viatge a la Índia el va inspirar per encarregar-los un espectacle, que creessin al seu aire. Van acceptar i ja el tenim: “He de donar les gràcies per aquesta carta blanca i el vot de confiança que ens ha atorgat. Amb la Shantala havíem fet coses junts però no havíem compartit escenari!”, diu Savall. I continua: ” Hem partit del meu últim disc Impro, un concepte que barreja la improvisació melòdica sobre un patró d’harmonia. És una manera molt antiga de fer música. És un patró que es va repetint i sobre ell busques la improvisació melòdica”, explica. Va rumiar com enfocar-ho i va pensar que tot hauria de tenir un aire molt fresc. I es van posar a treballar tots sis (els músics i ells dos): “Buscàvem un espai on poguéssim dialogar artísticament, cadascú en el seu llenguatge i instrument. Hi ha molts espais per deixar-se anar i cadascú s’adapta a les necessitats de l’altre.” I, per mantenir la frescor ” guardo uns espais per a la improvisació i no els dic als músics què han de fer fins al dia abans…”

L’espectacle és, en certa manera, un misteri. Però Shantala no treballa exactament així: “Jo tinc una formació de dansa configurada. Hem decidit fer Impro sobre una estructura predeterminada i, la resta, més lliure. Hem intentat crear un espai còmode, informal, relaxant… De fet, en Ferran crea així, de manera espontània. Voldríem compartir aquesta manera de crear amb el públic, en un entorn còmode i íntim”, ha dit. I ho considera un repte: “La Impro és fràgil! Se’m fa una mica gros, és una aventura. He intentat aplicar el concepte del Ferran sobre peces predecidides. Vull endur-me el públic amb mi!” continua. Tots els músics porten micros sense fil per guanyar llibertat: “Amb la Impro has d’estar molt atent del que passa al teu voltant. Demana conscienciació i confiança. Tots treballem a la recerca de la llibertat i a mi, la llibertat m’arriba després d’un entrenament predeterminat. Per improvisar t’has de preparar al màxim, tenir totes les facultats a punt. Necessites molta confiança amb tu i amb els altres”, confessa Shanyala.

La durada és imprevisible: “No podem ni volem estar pendents d’un timming. La intenció és deixar fluir i trencar els fenòmens mentals que et poden despistar la creació. Amb els músics, però, aprofitant que són de diferents procedències, hem pensat que es produeixi un diàleg de cultures. La Shantala fa impros amb la percussió i es crea un diàleg entre ells. Ella transmet uns ímputs que l’obliguen a reaccionar i també a l’inrevés”, afegeix Savall.

PINA BAUSCH, LA GRAN MESTRA
Shantala Shivalingappa recorda el seu treball amb Pina Bausch. La coreògrafa va crear una peça per a ella per acompanyar-la, va escollir una cançó del Ferran: “Amb Pina Bausch vaig fer per primer cop un treball físic i espiritual diferent a la dansa hindú. Em va ensenyar un camí nou que em va permetre obrir portes. Quan ballo, sempre me’n recordo de Pina, és com un punt d’inspiració. Ella em va ensenyar totes les possibilitats de la dansa amb el cos”.