Els intèrprets d’Arte, Josep Maria Flotats, José Maria Pou i Carlos Hipólito han presentat aquest migdia en roda de premsa el muntatge que s’estrena el dijous 21 de setembre al Teatre Tivoli. El saló central del teatre del carrer de Casp s’ha omplert de periodistes i d’una expectació inusual davant del retorn de Flotats a Catalunya després de la seva sortida per la porta del darrera del Teatre Nacional de Catalunya.

SOBRE LA PRODUCCIÓ
Josep Maria Flotats ha parlat de la gènesi de tot plegat recordant com va ser el primer que va demanar els drets per representar Arte després de veure el muntatge l’endemà de l’estrena a París l’any 1994. La seva autora, Yasmina Reza no va tenir inconvenient. Flotats, sense ser preguntat, ha aclarit qualsevol malentés sobre els drets d’autor. Va ser ell, personalment, qui va demanar els drets per explotar-los en el futur com a productor independent. Era un moment en el que Flotats finalitzava la seva època com a Companyia Flotats i començava l’aventura del TNC. En aquell moment de transició, Flotats ha reconegut que va pensar portar Arte a Madrid, de la mà del productor José Tamayo, però al final la idea es va truncar. El motiu pel qual no la va presentar finalment al Teatre Nacional -era prevista a la Sala Petita- va ser per no interrompre l’èxit de públic que llavors tenia a la sala petita la companyia El Musical més Petit amb El Somni de Mozart. Recordem que en aquell moment Flotats ja sabia que no continuaria al capdavant del TNC. Va ser el juny el 98 que va parlar amb el productor madrileny Alejandro Colubi per tal de posar en marxa l’espectacle al Teatro Marquina de la capital espanyola. Finalment es va estrenar el setembre del 1998 en aquesta sala.

SOBRE EL TEXT
La seducció d’Arte va arribar per diferents causes. El text és brillant, intel·ligent, agut, concís i minimalista. Fa riure, somriure però alhora diu coses molt serioses plantejant situacions violentes des de la comèdia. Per Flotats Arte ens retorna a un estil de teatre que havia desaparegut. En definitiva: es tracta d’una Comèdia d’Idees i d’un text contemporani que parla de nosaltres mateixos.

També sobre el text de Reza, Flotats ha recordat que la crítica nordamericana ha comparada l’autora francesa amb Molière en tant en quant es tracta d’una comèdia amb contingut. Però alhora entre línia i línia trobem un vehicle d’angoixa existencial al més pur estil Woody Allen. Un text que pot tenir tantes lectures com espectadors. La seva grandesa radica en que pot satisfer des d’un intel·lectual fins a un home de carrer.

SOBRE EL REPARTIMENT
L’espectacle es fa amb tres solistes de primera magnitut. Per Flotats dos actors de grandíssim nivell com són Carlos Hipólito i José Maria Pou. El director ha insistit en que des del pati de butaques sembla que no costa res representar Arte. Damunt l’escenari és diferent. Els actors es van triar amb prou experiència en interpretar teatre en vers ja que Arte és un text ple de ritmes, contratemps i silencis, com si es tractés d’una partitura. La grandesa de l’espectacle és que cada nit és un espectacle diferent malgrat les 650 representacions que ja s’han fet.

SOBRE L’IDIOMA
Flotats ha justificat la versió castellana d’Arte a Barcelona comparant-la amb l’època en que la Companyia Josep Maria Flotats viatjava a Madrid amb muntatges en català.

SOBRE EL PÚBLIC
Per Josep Maria Flotats és emocionant retrobar-se amb el seu públic, al que ha qualificat de “tan fidel”. A ell li dedica l’espectacle. Precissament l’espectacle prorrogarà en funció de l’èxit de públic.

SOBRE LA POLÍTICA
Josep Maria Flotats considera que el teatre s’està normalitzant i això es veu en l’actitud del president del govern espanyol, José Maria Aznar, que ha anat per segona vegada al teatre. De fet, la polèmica de la visita d’Aznar a Arte (seria la segona vegada que la veu) es potencia pel fet que el mateix dia, al Teatre Nacional s’estrena una coproducció amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico, depenent del govern central. Flotats ha dit que no vol pàrlar de política quan un periodista li ha preguntat sobre les declaracions de suport d’Aznar al bilingüisme. El director ha dit que Aznar el va convidar a la Moncloa i és de cortesia pagar amb la mateixa moneda. També ha recordat que no només Aznar ha estat convidat sinó també el president de la Generalitat i altres membres del govern català.

SOBRE LA COINCIDÈNCIA D’ESTRENES
Flotats ha insistit en que van ser ells els primers en demanar la data del 21 de setembre com la de l’estrena d’Arte a Barcelona, en coincidència amb la del TNC, que també estrena “El Alcalde de Zalamea” en la mateixa data. L’afirmació no ha estat desmentida pel TNC.

SOBRE EL FUTUR DE FLOTATS
A curt termini, i després d’unes vacances, Flotats té previst posar en marxa La Gavina a Moscou, en un projecte calcat al que es va muntar al TNC fa dos temporades. A ser possible amb els mateixos actors i actrius.

També ha anunciat que ja ha adquirit els drets del nou text de Yasmina Reza “Tres versions de la vida”. També disposa dels drets d'”Àngels a Amèrica” i la seva segona part “Perestroika” (que no va poder estrenar a Barcelona).

SOBRE EL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
Flotats considera que l’actual TNC és fruit d’una imitació del seu estil. Ha recordat que alguns títols d’aquesta temporada -Lulú, Terra Baixa i Pluja Seva- ja els tenia ell previstos. Flotats ha afegit que això significa que les seves idees no eren tan dolentes.

Genèric saT! 18-19

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here