Joel Angelino, intèrpret i director i Senel Paz, autor de la nova versió de 'Fresa y Chocolate'

Fresa y chocolate, una de les pel•lícules mítiques dels 80 i alhora immortal pel que té de conflicte no resolt, celebra aquest any el 20 aniversari de la seva estrena. Per als que no la teniu present, és la història de l’amistat entre un militant de la Joventut Comunista de Cuba i un homosexual (David i Diego), una història que va servir per retratar la realitat social del país en una de les pitjors etapes de crisi econòmica i social que ha viscut l’illa i on era urgent redefinir els valors. David és un estudiant model, brillant i revolucionari… però que no accepta els homosexuals. Diego és un homosexual culte i artista i fascinat per la cultura del seu país… que acaba marxant cansat de la intolerància. Les seves converses fins arribar a una profunda amistat són una exhibició d’estereotips, prejudicis, discriminació, moral, falsa moral i respecte.

El text, de Senel Paz (al llibre titulat El Lobo, el bosque y el hombre nuevo), encara és vigent a Cuba ja que la persecució als homosexuals continua existint, tot i que Mariela Castro, filla de Raul Castro i directora del CENESEX (Centro Nacional de Educación Sexual), està lluitant per acabar amb la incomprensió mitjançant una política ferma d’educació sexual.

La pel•lícula la van dirigir Tomás Gutiérrez Alea (mort l’any 1996) i Juan Carlos Tabío. El mateix Senel Paz va escriure el guió cinematogràfic i un jove actor de 19 anys, Joel Angelino, que també havia intervingut en la posada en escena del conte original de Paz, hi interpretava a Germán, l’escultor, un paper petit. Al llarg d’aquests 20 anys, Angelino l’ha tornat a interpretar en diverses posades en escena i fent els altres personatges. Per celebrar l’aniversari ha volgut fer la seva pròpia versió, actualitzada, en la que només ell interpreta tots els personatges i s’autodirigeix. Si bé a Cuba se celebra l’aniversari amb la reposició de la pel•lícula, a Catalunya tenim el privilegi de viure l’estrena absoluta mundial d’aquesta versió a la Sala Muntaner, gràcies a l’amistat de Josep Maria Coll, director artístic de la Muntaner, “amb tot Cuba”, on va cada any a fer els seus muntatges teatrals. Senel Paz és un d’aquests amics i ha volgut acompanyar Angelino a Barcelona. S’estrena el 12 de setembre a la Sala Muntaner, primer horari.

CONVERSA AMB L’AUTOR

Fan com sóc també de la pel•lícula, ha estat un privilegi emocionant poder parlar personalment amb l’autor. “Tot i que la pel•lícula la coneix tothom, és un text que està més còmode al teatre, fins i tot més que al llibre. És una història que viatja i ha tingut diferents estacions”, diu. Explica que tot i que va ser un succés social i literari, molt poca gent tenia accés al llibre. “Hi havia molt pocs exemplars, no era a l’abast. Jo feia lectures i la gent ho transcrivia. Llavors vaig començar a fer muntatges amb lectures dramatitzades, teatre… En realitat, el teatre és el que va divulgar la història ja que va aparèixer en un moment en què la crisi era molt forta i el text permetia que fos interpretat per un únic actor, el que no significava un gran pressupost. Van sortir coses senzilles però profundes i maques”. Va ser aquesta etapa la que va inspirar Joel Angelino per fer aquesta versió que veurem, amb un sol intèrpret.

Senel Paz va reescriure dues versions noves per al teatre, una per a un sol actor i una altra amb tots els personatges: “Vaig aprendre molt fent la d’un sol actor, ja que parteix d’una observació profunda de l’actor a escena, de veure els múltiples matisos i saber-los escriure”, confessa. L’obra també ha interessat com a musical i s’ha fet una versió amb música cubana que ha recorregut l’illa des del passat abril: “Hi ha un projecte per a Londres, a veure si surt…, apunta.

Joel Angelino se’ns acosta i se suma a la conversa. “Eh, no és el Diego de la pel•lícula, és el meu Diego!”, diu. Un Diego que ha viatjat i s’ha enriquit. “Tenia necessitat d’explicar la història al teatre amb una versió personal on són els protagonistes els que expliquen la història”. Per a Paz, Angelino fa una interpretació immensa “És un treball de desdoblaments múltiples on la veu i el gest adquireixen molta importància perquè va canviant contínuament. És una meravella, es va transformant i arriba un moment en què interpreta un diàleg amb veus diferents!”, diu, emocionat. Angelino confessa que “sempre m’ha agradat molt el treball corporal, m’he preparat per això i m’ha facilitat la interpretació. També he comptat amb l’assessoria de l’actriu Marta Ibarra, la de la pel•lícula, que viu a La Habana. M’ha ensenyat a esperar el temps de les respostes de l’altre!”. Un detall: a escena hi ha una cadira de director de cinema. És un tribut a Tomás Gutiérrez Alea, director de la pel·lícula “per manifestar que sempre estarà entre nosaltres”, diu Angelino.

Per acabar diré que em sembla que aquest espectacle, efectivament, no morirà mai. Arriba a Barcelona en un moment més que idoni: un bon grup de famílies o persones soles s’han quedat sense poder adoptar el que ja consideraven el seu fill o filla, vingut de Rússia, ja que aquest país prefereix que els petits abandonats creixin en orfenats abans que deixar-los en mans de gent que viu en un país on s’admet el matrimoni entre homosexuals.

Serà en cartell fins al 20 d’octubre.

  • Concert del 30è Aniversari
  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso
  • West Side Story