Pedro Casablanc a 'Yo Feuerbach'

Jordi Casanovas torna a sortir per segon cop a la roda de premsa del Festival Grec que ha tingut lloc aquest matí i durant la qual, entre arts escèniques i música, s’han explicat una vintena d’espectacles. Aquest cop signa la versió i l’adaptació de Yo Feuerbach, de Tankred Dorst, una peça que parla de feina, de conflictes generacionals, de caràcters i relacions humanes i, sobretot, de teatre. L’interpreten Pedro Casablanc i Samuel Viyuela, i els dirigeix Antonio Simón. S’instal·la a l’Espai Lliure (Lliure Montjuïc) del 14 al 17 de juliol. Després anirà al teatro de la Abadia i, tot seguit, ja té pactada una gira per l’Estat. Potser tornarà, però aneu a buscar entrades… per si un cas!

Per a Antonio Simón ,“és un text prodigiós que requereix un grandíssim intèrpret de la talla de Casablanc –que no ha pogut venir a la presentació- i un actor com Samuel que li pugui fer el contrapunt. Dorst és un dels autors més interessants actuals de centreeuropa, al que si sumem el talent de Casanovas, que hi ha posat cinisme, humor, força i delicadesa, ja arribem a nivells molt alts!”

L’espectacle ens presenta una persona que supera la cinquantena, sotmesa a la pressió social i a la crisi econòmica perquè no té feina des de fa ja 6 anys. Ell és actor, de llarga trajectòria i reconeguda solvència, però és veu relegat a l’atur. Un dia sap que hi ha una audició que convoca un director amb el qual ell havia treballat, a qui coneix i a qui descriu com “coneixedor de l’ànima humana.” Es presenta al càsting ple d’esperances i es troba en què no hi ha el director sinó que s’haurà de sotmetre al judici de l’ajudant de direcció, algú molt més jove que ell. “Bé, si arribarà o no el director no s’acaba de saber del cert. L’esperen, van parlant… La conversa té un cert aire de thriller,” diu Simón.

L’actor obrirà el cor a l’ajudant perquè fa tant de temps que no parla amb ningú que ja li està bé. Comença a parlar de la seva feina com actor, del teatre, de la necessitat de poder representar una història a escena… A ell sempre li havia fet il·lusió crear una realitat a l’escenari, és una assignatura pendent. “És una muntanya russa emocional! Van sortint personatges, el públic riu, es diverteix, però venen els moments d’espera més dramàtics… Hi ha moltes emocions i Casablanc fa una desplegada de registres impressionant”, continua el director, que ja pot dir que l’espectador la viu i la rep de molt bon grat, ja que s’han fet alguns assaigs amb públic.

L’acció transcorre a la sala d’assaigs “un lloc bo per potenciar el conflicte”. Hi ha megafonia, se senten comentaris o missatges inintel·ligibles de Consergeria… Samuel Viyuela, que si que ha pogut assistir a la presentació, explica el seu paper: “Jo no sóc un home de teatre, sóc un funcionari que treballo al teatre com podria treballar en un altre lloc. Però això origina un curiós viatge entre tots dos, del que és millor no parlar, ja que forma part del thriller, diu. Simón explica que el noi representa la manca de generositat.

Antonio Simón assegura que, a més, l’obra proposa dos nivells de lectura, diferents però vàlids tots dos: ”Un, és el que capta la gent de teatre. I l’Altre és més lliure, per a públic no professional de la faràndula diria jo. Hi ha un discurs sobre l’art, el teatre, què significa ser actor… que els professionals aprecien molt. Ell aconsegueix el seu somni: crear una realitat a l’escenari. Per als altres és també una metàfora de la vida i de com ens afecta la crisis. ” Simón, que a més de director és professor de l’Institut del teatre, recorda que ja es va fer una Lectura Dramatitzada de l’obra l’any 1990, interpretada per Carles Canut, dirigit per Xavier Albertí.

  • " "
  • " "
  • " "
  • <iframe width=”560″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/5MXGrfx7UV8” frameborder=”0″ allow=”accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture” allowfullscreen></iframe>