Torí s’ha bolcat aquest cap de setmana amb el premi Nobel Harold Pinter, que va rebre ahir en aquesta ciutat el premi Europa al Teatre, que està dotat amb 60.000 euros. La ciutat italiana va celebrar la ressaca dels Jocs Olímpics d’hivern convertint-se el cap de setmana passat en la capital del teatre. Torí va aconseguir el que no va aconseguir Estocolm al mes de desembre: fer que l’autor de Qui a casa torna s’hi desplacés a rebre una distinció.
Pinter (Londres, 1930), que els últims anys ha superat un tumor i una rara malaltia a la pell que el va posar a un pas de la mort poc abans de la concessió del Nobel, es va mostrar molt dèbil a Torí i a la vegada va demostrar moltes ganes d’acontentar els torinesos –la universitat el va nomenar el 2002 doctor honoris causa–. No hi va haver roda de premsa, però sí la presentació pública al teatre Carignano, dissabte passat, de l’entrevista que li va fer el seu amic el periodista de The Guardian Michael Billington, gran estudiós de la seva obra.
Al llarg d’una hora llarga, el dramaturg va tornar a denunciar el poder imperial dels Estats Units i va acusar els governs de Washington i Londres de les tortures perpetrades pels seus Exèrcits a l’Iraq i en altres parts del món. Abu Graib i Guantánamo no són horrors casuals, neixen d’una única preocupació de la potència nord-americana, que és l’única llei que regula el món: ¿Què és el que ens interessa? La resta no té la més mínima importància, va dir Pinter.

FER-SE ESCOLTAR
Preguntat sobre com canvia la vida un premi Nobel, Pinter va explicar que no la canvia, per si de cas dóna la possibilitat de fer-se escoltar més; per exemple, per dir amb més força que Bush i Blair s’han equivocat en absolutament tot després de l’11 de setembre; que a l’Iraq s’ha comès un crim de guerra bombardejant les ciutats; que avui a Europa som tots menys lliures, per la via del terrorisme.
La producció dramàtica de Pinter puja a unes 30 obres de teatre, però, segons sembla, com ja havia anunciat, aquest nombre no augmentarà. L’obra teatral de l’autor s’ha tancat i ara és la poesia i l’assaig polític el que omplen l’ànsia creativa de l’autor que dissabte va tornar a ratificar aquesta intenció. Cada vegada em resulta més fàcil la poesia. I ja he escrit tot el que havia d’escriure, va dir.
Les jornades també han recollit la representació de diverses obres de l’autor, entre les quals destaca l’estrena de The new word order, dirigida per Roger Planchon i dos textos presentats pel prestigiós Gate Theatre de Dublín. Ahir a la nit, juntament amb Pinter, un dels més aplaudits va ser Jeremy Irons que va llegir diversos fragments de l’autor.

  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso
  • West Side Story
  • Nomad
  • Crimen y telón