El Club Onyric ja ha obert les portes. Si no el situeu, us recordarem que és un espai preciós, petit i íntim, amb escenari, piano de cua i cortines. Està situat al que generalment es coneix com el bar/vestíbul del Teatre Condal. L’entrada de Daniel Anglès com a director artístic del teatre ha propiciat la creació de Onyric, que significa un espai de somnis dedicat al musical.

Daniel Anglès, fascinat pels petits teatres del West End londinenc, ha transformat el bar en el Club Onyric on, a més de seure a fer amics -el bar continua!- acollirà espectacles de petit format i concerts relacionats amb el musical en cartell al teatre.

El Club Onyric es va inaugurar amb aquests concerts paral·lels i fins al 13 de novembre ofereix l’espectacle Paquito Forever, sobre la història de Paco Alonso i protagonitzat per Joan Vázquez. Trobareu la informació més detallada a aquest enllaç.

JUGUEM AL TEATRE?
Coincidint en el temps però no en els dies, el Club Onyric també presenta Impro Side Story, un show d’impro on els artistes de la companyia Les Improvisables (Rai Borrell, Anna Herebia, Roger Julià), es tiraran a la piscina cada dijous des del 27 de setembre fins al 15 de novembre (a excepció del 7/11).

Es tracta d’una proposta d’improvisació teatral sense guió ni partitura, en què res està assajat ni preparat. “Volem que el públic tingui el control de l’espectacle i que en sigui el guionista. Si no ho fem així, de vegades pensen que els enganyem”, va dir Rai Borrell, membre i actor de la companyia, a la presentació.

Roger Julià és l’imporovisador pianista que adapta la música al que està passant. “Vaig començar fa molts anys al món de la impro. M’apassionava veure algú que s’atrevís a fer un espectacle sense guió ni esbós ni res, i amb públic al davant. Ens vam trobar amb en Rai un dia i ens vam posar a cantar. I si ho portem a l’escenari?, ens vam preguntar. I vam anar creant gamberrades!”, diu el pianista, encara assegurant que “la improvisació et fa estar molt elèctric com a actor; molt viu.”

Ho van portar a escena i es van sorprendre de l’excel·lent acollida: “Al públic els diem els guionistes i els oferim diferents jocs. També els convidarem a que col·laborin… però no patiu, eh!”, diu en Rai.

PREGUNTES I RESPOSTES
A les preguntes dels periodistes van continuar demostrant l’esperit gamberro que els ha portat a l’èxit. A la pregunta de per què aquest títol tant Bernstein, van contestar: “El títol és sempre difícil. Ens volíem posar Barça 5 – Madrid 0, però era perillós…” També se’ls ha preguntat si s’han quedat algun dia en blanc: “En blanc? No! Ja ho estem, és el nostre estat natural!”

Diuen que, al demanar al públic un tema per representar, hi ha dos temes recurrents: el sexe i la política, que surten cada dia. “Però serà doblement interessant fer-ho aquí, rotllo Cabaret! Amb el públic proper, tot funciona diferent. Penseu que en un espectacle com aquest, les complicacions són un joc. Hi ha una tècnica que ens ajuda però… normalment estem feliçment perduts!”

També han dit que a cada espectacle “anem una mica més enllà… Cada dijous farem una obra nova i efímera. En Daniel Anglès diu que ha de durar uns 70 minuts. Ho intentarem! Un dia ens va durar 2h,15…” I és que si les botifarres ja fan durar més un espectacle, imagineu com serà un que és tot inventat! “Som com la Companyia del Rellotge Aturat. És molt salvatge llençar-se a la piscina així, amb moltes ganes de jugar, i, quan és a dalt, haver de parar!”

En Dani els mira com sentenciant “70 minuts!” Però tampoc ho sé del cert…

  • pablo milanés
  • Señora de rojo sobre fondo gris
  • el petit princep