James Thierrée ha actuat diverses vegades a Catalunya i mai ha decebut. És un artista singular que ha sabut crear el seu propi llenguatge a partir de la fusió d’arts escèniques diverses. Aquest any, porta a Barcelona en el marc del Grec 2017 una història que s’adreça a petits i grans, i on la màgia, la fantasia i els ambients fantasmagòrics prenen l’escenari. És un conte titulat La grenouille avait raison, que ell mateix ha escrit i dirigeix. S’instal•la amb la seva Compagnie du Hanneton al Teatre Lliure (Sala Gran) els dies 26 i 27 de juliol. Espectacle de Teatre Visual.

Sobren les paraules en un univers escènic on s’imposen la màgia de les acrobàcies, el moviment i els sons. Amb aquests elements, Thierrée construeix un relat tant adreçat als adults com a la canalla en el qual explora les relacions familiars, en una escenografia onírica que recorda un món de tecnologies anacròniques i invents futuristes d’un passat alternatiu.

Després de fundar la seva pròpia companyia el 1998, l’acròbata, músic, ballarí i comediant francès James Thierrée ha signat espectacles mítics com ara Symphonie du hanneton, l’inoblidable La Veillée des abysses (vista al TNC l’any 2007), Au revoir parapluie, Raoul (TNC, 2011) o Tabac rouge (que va obrir el festival Terrassa Noves Tendències l’any 2014), propostes plenes de màgia escènica en les quals combina el virtuosisme que reclamen les arts del circ amb la gràcia que exigeix la interpretació coreogràfica, tot embolcallat en unes atmosferes misterioses, malenconioses i al•lucinants. Ha rodat films a França i, en el camp del teatre, ha treballat amb grans noms de l’escena com Peter Greenaway, Robert Wilson i fins i tot amb el pianista i compositor Carles Santos.

JAMES THIERRÉE EXPLICA EL CONTE
La granota tenia raó. Per què? No ho sé. I ni els anys que passen, ni aquesta escena que em persegueix feliçment no em fan comprendre en essència per què fem això o allò en aquest gran vaixell ebri que anomenem tea… (la paraula necessita vacances). Per què es pengen les cordes del teler al costat esquerre?, per què el meu cos s’articula en general al revés que de natural?, per què allò que s’ha previst categòricament rarament passa? Eh? I sobretot per què un s’imagina una història i la comença? No ho sé.

Amb aquest espectacle, hi ha misteris minúsculs que n’engoliran de més grans, això està clar. Parlarem de passada d’una criatura subterrània que, encuriosida pels homes, els va fer confiança i va ser traïda, el cor fet a miques. Imaginarem un grup de germans i germanes segrestats i empresonats, sota la vigilància d’un calidoscopi temperamental. I, finalment, mullarem al safareig els peus esgotats –per elevar les nostres aspiracions. Faig teatre per no haver d’explicar el que se’m remou a dins, sinó més aviat per fer voltes. Així que fem-ne, si voleu. Visquem junts, aquí, uns instants, coses insensates que poden haver tingut un sentit, a l’horitzó de la punta del nostre nas. La granota ens ho dirà.
James Thierrée

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here