A partir del 14 de novembre, arriba al Teatre Romea l’espectacle més vist a l’amfiteatre grec aquest estiu: Jerusalem. Amb més de 5.000 espectadors, aquesta coproducció del Teatre Romea, Grec 2019 Festival de Barcelona i Centro Dramático Nacional (CDN-INAEM), va obrir el festival el passat juliol i es va emportar els elogis de la crítica i el públic.

Jerusalem és una obra dionisíaca, la celebració del caos, el desordre i la llibertat. Una comèdia shakespeariana moderna de dimensions èpiques que parteix de les essències de l’antiga Anglaterra per reflexionar sobre la fi de les utopies. Pere Arquillué es posa a la pell de Johnny “el Gall” Byron, l’antiheroi protagonista d’aquest peculiar relat romàntic. Un esperit irreductible que camina entre el diví i l’humà. Un Falstaff modern, decadent i patètic, però també valent i agosarat.

Julio Manrique puja a escena aquest text de Jez Butterworth, tota una rave sobre l’escenari que comptarà amb les interpretacions d’Elena Tarrats, Chantal Aimée, David Olivares, Marc Rodríguez, Víctor Pi, Adrián Grösser, Guillem Balart, Anna Castells, Clara de Ramon, Albert Ribalta, Jan Gavilan i Max Sampietro.

L’ARGUMENT
El que l’obra mostra clarament és que “al bosc d’El Gall Byron, tothom fa el que li dona la gana. És la llibertat!”, diuen. Johnny ‘el Gall’ Byron viu al bosc, en una caravana. Les autoritats el volen desnonar per poder construir al solar que ocupa però ell es nega a marxar. És el dia de Sant Jordi, patró d’Anglaterra, i en una localitat rural, als voltants d’on viu, se celebra una Fira important d’aquelles que atrauen molta gent, que aprofiten per anar-lo a veure. ” El Gall és un personatge molt amable i gros a l’hora. Podria ser molts personatges i tot plegat el fa únic. L’obra és un crit a la llibertat, és molt emocionant. Hi ha moments d’una emoció brutal!”, explica Arquillué, que és qui es fica a la pell d’en Gall.

És un home molt estimat i els amics volen que surti amb ells de festa, mentre el seu fill el reclama perquè passin junts el dia visitant la fira… “És una mena de Falstaff del nostre temps, un personatge modern, alhora que decadent i patètic, valent i agosarat, que al·ludeix constantment a una Anglaterra medieval idealitzada, mentre beu, consumeix drogues o eludeix les autoritats que el persegueixen… “ Tot plegat constitueix el retrat d’una Gran Bretanya que perd el contacte amb les arrels per reflexionar sobre la fi de les utopies.

Podeu recuperar la notícia que vàrem fer a la presentació de l’espectacle aquest estiu aquí

La crítica ha dit…
– “Arquillué está que se sale. Uno de sus mayores y mejores trabajos.” Marcos Ordóñez, El País
– 
“Una obra abassegadora en tots el sentits.” Santi Fondevila, Ara
– 
“Volcànic Arquillué.” Manuel Pérez i Muñoz, El Periódico
– 
“Una catedral d’espectacle” Jordi Bordes, La República