La biògrafa Antonina Rodrigo, que ha editat el tercer llibre sobre Margarida Xirgu, lamenta que no s’hagi reconvertit el domicili de l’actriu obrera més internacional en un museu de teatre. A la casa de Badalona, avui reformada, s’hi van allotjar García Lorca i Manuel Azaña

La biògrafa Antonina Rodrigo reivindica encara que la casa de Margarida Xirgu (Molins de Rei, 1888 – Montevideo, 1969) de Badalona hauria de ser un petit museu de teatre. Aquesta casa -avui reformada- i que no té cap interès arquitectònic, va allotjar estades de personalitats com Federico García Lorca i Manuel Azaña, entre molts altres. A l’edifici, situat a Santa Madrona -la prolongació de la Rambla-, hi viuen familiars de l’actriu de teatre catalana més internacional. Badalona, que va premiar Xirgu amb la medalla d’or el 22 d’octubre del 1933, recorda també la visita de García Lorca, incloent-lo en el nomenclàtor de carrers.

L’estudiosa de Xirgu citava dimecres al vespre a l’Ateneu Barcelonès una carta en què l’actriu va escriure a les seves nebodes indicant que tenia moltes ganes de tornar a Catalunya i que duia a sobre -com si fos un amulet- les claus de la casa de Badalona.

Xirgu va viatjar a Sud-amèrica el gener del 1936 contractada per una empresari teatral i ja mai més va poder tornar. Sense saber-ho es va trobar en un exili forçat. Xirgu intenta el retorn durant la guerra civil -li desaconsellen companys seus demanant que faci campanya a Amèrica a favor de la causa republicana-, i anys més tard, en plena dictadura.

La mesurada demanda del poeta Guillermo Díaz Plaja s’esvaeix amb un article insultant publicat a La Vanguardia. Xirgu escriurà, posteriorment, en una carta: «Jo no vaig a un país on no em volen.» De fet, apunta Rodrigo, «a Amèrica, se la rifaven».

Antonina Rodrigo, que ha reeditat Margarita Xirgu: una biografía a Flor del Viento Edicions, va ressaltar la intuïció d’una actriu formada als ateneus obrers badalonins que va enamorar dramaturgs consolidats com Àngel Guimerà (escriuria La reina jove per a ella). Per la biògrafa, l’actriu tenia una forta consciència social, «va tenir la universitat dels ateneus populars i va acabar sent de les dones més cultes de l’època: és una dona que es va fer ella sola i que va innovar tant el teatre espanyol com l’europeu». Filla d’un obrer que al temps lliure cantava en un cor de Clavé, comença a actuar, de ben petita, als centres obrers i centres catòlics. Als 10 anys, entra a treballar en una fàbrica per ajudar la migrada economia familiar.

Lorca i Xirgu
El 1914 fa el salt a Madrid tot i la seva por a l’accent català. Ella farà recuperar la vida dramatúrgica de Federico García Lorca, Ramón de Valle-Inclán i molts altres dramaturgs que batejarien Xirgu com la «renovadora de l’escena» estatal. Antonina Rodrigo explica que, el 1926, l’actriu consagrada a l’escena madrilenya coneix Lorca. El jove poeta havia patit un daltabaix en el seu debut teatral, uns anys enrere. Lorca li demana que li representi un text que ja l’han rebutjat altres primeres actrius. Ella accepta el repte. Com ja havia fet amb Valle Inclán, el 1915, «un autor maleït» -diu Rodrigo- per a un públic poc obert a les noves formes dramatúrgiques.

La mare de Lorca veu amb mals ulls Xirgu, dotze anys més gran que el poeta, com si fos una mala influència. El tàndem Lorca-Xirgu serà inseparable, fins i tot, després de l’assassinat del poeta durant la guerra civil. L’èxit de Mariana Pineda va suposar per al jove artista, ànima de la Residencia de Estudiantes de Madrid, l’aval cultural que l’allunyava de la seva Granada natal, que l’ofegava. Lorca i Xirgu coincidien en la fe pels ateneus.

  • Concert del 30è Aniversari
  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso
  • West Side Story
  • Nomad