la comanyia La Vgueria ens ha enviat una nota desitjant-nos a tots un bon estiu. No sabem si és personal o pública, però és tan bonica que hem volgut compartir-la amb tothom.

Estimades virgueres,

En aquests dies de confusió, contradicció, incertesa i tensió, tenim ganes de fer el camí més plàcid. Ajudar-nos, més que renyar-nos o mirar-nos amb recel els uns als altres. Volem, des de La Virgueria, ajudar a paliar la por, tan present aquests dies, tan dins com fora de casa. La família virgueria és diversa i viu la situació des de diferents punts de vista i des d’una diversitat emocional respectuosa, però si una cosa compartim, és que una societat amb por ens sembla la més malalta de les societats, i més perillosa que qualsevol virus. Ens sorprenem amb la por entre amics, la por dins la família, la por al teatre i la por darrera la porta de la cuina. Volem combatre aquesta por amb poesia i amor i, sense voler semblar naïfs o despreocupades, enviar un missatge de contacte i vincle, per ajudar, ni que sigui per unes hores, a oblidar-nos dels virus i de la possibilitat d’infectar-nos els uns als altres.

Ens preocupen les conseqüències en la salut mental que aquest confinament deixarà com a rastre, tan individual com col·lectiva; ens preocupa ensenyar les criatures a créixer sense contacte, ens preocupa que augmenti la por al veí i la desconfiança (com a excusa per l’augment del racisme o del classisme), ens preocupa la pèrdua de comunitat i de vincle (malgrat en un primer moment va semblar que per fi totes ens uníem contra un enemic més fort, no han trigat en aparèixer les tensions i les veritats absolutes en boca de totes les opcions i les circumstàncies diferenciades). Potser el desconfinament és molt més difícil que el confinament, perquè cadascú ha processat aquesta crisi de manera aïllada, i tant les pors com les il·lusions han evolucionat de manera molt dispersa, i ara que tornem a estar junts no sabem molt bé com fer-ho.

Ens preocupa el sector de la cultura (i, especialment, el de les arts en viu) que es troba, de nou, en una situació de risc, justament quan els teatres i altres espais de creació i exhibició han estat els primers a prendre’s les mesures de seguretat i higiene al peu de la lletra. Però volem deixar la preocupació de banda i centrar-nos en el que ens uneix, les places, la comunitat, la necessitat d’amor i d’empatia, ser escoltats i escoltar. Reivindiquem la trobada, l’abraçada i el petó. I tot, per què no?, també al teatre. Amb la cultura. Segura, és clar. Però és que la cultura és, i sempre ha estat, segura. Sanitàriament parlant. Ens neguem radiacalment a fer una cultura segura ideològicament, políticament. Anar al teatre com a acte de resistència, de lluita, d’activitat subversiva i quasi clandestina. Per tot això i molt més, reivindiquem que #LaCulturaÉsSegura i ens acollim al manifest que El Col·lectiu de companyies ha difós a través de les xarxes socials. Reclamem mesures raonables pel sector, que no només es troba en una situació molt vulnerable, sinó que és un dret i una necessitat humana i un motor de canvi.

 

MÉS A PROP QUE MAI
Nosaltres tanquem aquesta temporada estranya amb dues estrenes i un confinament. Celebrem l’èxit del nostre muntatge més ambiciós, Com menja un caníbal, i el del nostre espectacle més distòpic i profètic, Demà. Estem contentes d’allò que hem après i de com hem crescut individualment i com a companyia, i encoratjades per seguir endavant la temporada que ve, on es podran veure en gira els dos espectacles i seguirem reinventant-nos i investigant nous camins per oferir cultura i poesia de maneres que fins ara desconeixíem.

És per aquest motiu que no hem deixat de treballar per presentar-vos, a inicis del curs vinent, dues noves propostes que us sorprendran. Estaran, com sempre, molt relacionades amb la vostra col·laboració. En un moment de distanciament social, volem ser més a prop que mai, per això us demanem que mantingueu la confiança que ens heu fet tot aquest temps i que estigueu ben atentes al que passarà al setembre!

I, ara sí, oblidem-nos una mica de tot plegat durant unes setmanes i gaudim de l’estiu. Ja sigui a la platja més propera, al nostre poble o des del balcó de casa. Per a les qui el virus o altres factors us hagin deixat sense vacances, una forta abraçada. Nosaltres seguirem fent teatre per fer d’aquest món un lloc on sigui més agradable viure i ser felices.

Gràcies per ser-hi, i bon estiu!

Adjuntem la fotografia de la nostra postal més estiuenca. I vosaltres, en teniu?
Envia’ns una postal virtual!

Va, i unes recomanacions:
Virgueries estiuenques que us recomanem:

Lectura:

  • Si vols una lectura amena, àcida i amb un humor mordaç sobre la vida dels jueus americans durant la primera meitat del s. XX: Goodbye, Columbus…, de Philip Roth.
  • Si vols llegir sobre les fronteres invisibles que separen Orient i Occident, les esquerdes entre un món i l’altre, amb el to sempre fresc i ple d’humor de l’autor pakistanès més directe: L’integrista reticent, de Mohsin Hamid.
  • Si vols llegir sobre les pors d’un adolescent britànic a cavall entre el nen i l’adult, amb un to salvatge i descarnat, brutalment actual, que aconsegueix aquell meravellós equilibri que et trenca de riure i de dolor al mateix temps: Lolito, de Ben Brooks.
Pel·lícules, sèries i documentals:
  • L’Effondrement (El colapso)una sèrie de Les Parasites
  • Si vols veure més del director de The Virtues, i passejar per la fotografia que fa de l’Anglaterra dels anys 80, amb la Thatcher i el moviment skinhead al capdavant, relacionant la guerra, la crisi econòmica i la violència, com no pot ser d’altra manera: This is England, un film de Shane Meadows.
  • The accident, de Shane Meadows (sí, ens hem aficionat a Shane Meadows, i aquesta sèrie ens sembla especialment adequada per l’estiu).
  • Atlanta, de Donald Glover.
  • What we do in the shadows, de Jemaine Clement.
bANNER amic ficcions 2020