'La importància de ser Frank'

Avui 16 de gener el Teatre Poliorama estrena la reposició de La importància de ser Frank, una de les obres de referència i la darrera escrita per Oscar Wilde en què, amb un humor àcid, l’autor tracta un dels seus temes preferits: la hipocresia social i la doble moral de la classe burgesa.

Sota la direcció de David Selvas, un equipàs format per Jaume MadaulaLaura ConejeroFerran Vilajosana, Paula Malia, Mia Esteve, Norbert Martínez i Paula Jornet protagonitzen els embolics amorosos d’aquesta divertida comèdia que interpel·la l’espectador qüestionant on són els límits de cadascú, per què ens autocensurem o com podem arribar a ser nosaltres mateixos vivint en plena llibertat en una societat cada vegada més conservadora i controladora de la intimitat de les persones.

Aquest és el retorn de La importància de ser Frank, després de l’èxit a la Sala Petita del TNC i al Teatre Poliorama la temporada passada. En aquesta ocasió, Jaume Madaula i Ferran Vilajosana prenen el relleu dels llavors protagonistes David Verdaguer i Miki Esparbé.

L’obra, amb text traduït i adaptat16 per Cristina Genebat David Selvas, compta amb la música en directe dels temes composats i interpretats per la també actriu Paula Jornet (Pavvla), que presenta una proposta musical que es mou entre el pop-rock i l’indie.

SOBRE L’AUTOR
La gloriosa trajectòria d’Oscar Wilde (1854 – 1900) va quedar arruïnada sobtadament amb la condemna a dos anys de presó que l’acusava d’indecència per la seva vida privada, només tres mesos després d’haver estrenat aquesta comèdia.

L’escriptor, que no es refaria d’un cop tan dur, ja havia denunciat sovint la hipocresia d’una societat cada cop més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. Una hipocresia que, de manera premonitòria, esdevindria la protagonista d’aquesta deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle xx.

La crítica diu

“No perd gairebé mai la lleugeresa: la versió funciona, flueix i delecta al públic“. Marcos Ordóñez, El País. 

“Té tots els ingredients per ser una bomba escènica”…”És una comèdia d’implacable arquitectura teatral”… “La direcció és àgil i rodona, amb un repartiment a no menys alçada. I una aposta musical que fa volar la comèdia. El resultat: un hit…”  J.C. Sorribes, El Periódico 

Un espectacle divertit i lluminós amb un repartiment de luxe“. Oriol Puig Taulé, Núvol.

El Wilde de Selvas és una incandescent comèdia amb un indefinit aire de musical pop. Una acurada estètica –sense lligar-se a cap etiqueta– que situa el brillant combat d’aforismes a la frontera entre el nou i vell món d’un Londres imaginari que acaba d’estrenar els anys 60 del segle XX.” …”Un muntatge àgil, divertit, amb la companyia en estat de gràcia”. Juan Carlos Olivares, Time Out.