El Teatre de la Llotja de Lleida, l’únic escenari de Catalunya on es podrà veure ‘Danzad malditos’, premi Max a l’espectacle revelació 2016

El Teatre de la Llotja de Lleida és l’afortunat que acollirà el proper 11 de febrer l’única representació a Catalunya de l’espectacle de dansa-teatre Danzad malditos, guardonat als Premis Max 2016 com a Millor Espectacle Revelació.

L’obra, basada en la pel-lícula de Sydney Pollack (Danzad, danzad, malditos) arriba a Lleida amb l’aval de l’èxit assolit a Madrid, on va exhaurir les entrades a totes les representacions el passat mes de desembre.

L’actor i director Alberto Velasco dirigeix aquesta exitosa obra versionada per Félix Estaire, que compta amb la veu en off de Carlos Hipólito i les interpretacions de Guillermo Barrientos, Carmen del Conte, Karmen Garay, José Luis Ferrer, Alberto Frías, Rubén Frías, Ignacio Mateos, Nuria López, Sara Párbole, Txabi Pérez, Rulo Pardo, David Sánchez Calvo, Sam Slade, Ana Telenti y Verónica Ronda.

Danzad malditos, de la companyia madrilenya Malditos producciones, està considerat per la crítica com un muntatge “valent i arriscat que ha revolucionat l’escena”. És una obra de dansa-teatre “molt viva” en què els actors viuen “una competició real en directe” sense que es tracti d’una improvisació. És un espectacle tancat en el que comencen a concursar deu i es van eliminant fins que guanya una parella, cada dia guanya una o una altra.

La història gira al voltant d’una època de col-lapse econòmic i terrible misèria. Un grup de persones de tota edat i condició es presenta a una marató de ball amb la promesa que la parella que més temps resisteixi guanyarà un premi en metàl·lic. Al llarg de la competició, els onze participants hauran de superar proves d’atzar, lleialtat, resistència i posar a prova els seus límits físics i mentals, davant l’atenta mirada del públic, la presència d’un mestre de cerimònies i una misteriosa cantant.

ELS ORÍGENS
Durant l’època de la Gran Depressió, als Estats Units s’organitzaven espectacles que consistien en fer ballar parelles de manera continuada, dia i nit, amb pauses mínimes per menjar i tot just dormir. Guanyava la parella que resistia ballant més temps i guanyava un premi en metàl-lic. Mentre ballen, els participants almenys rebien menjar i, si guanyaven, podrien sobreviure amb els diners del premi.

La novel·la es desenvolupa durant la Gran Depressió: fa tres anys que la borsa va fer un crack, no hi ha diners, no hi ha feina… i la recompensa a tanta suor és suculenta: 1.500 dòlars. És per això que més d’un centenar de parelles s’apuntin a la marató, entre elles un mariner que encara no s’ha pogut jubilar, una embarassada que no sap com mantindrà el seu fill, una aspirant a actriu que espera ser descoberta per algun caça-talents, una jove amb tendències suïcides anomenada Glòria, etc.

Els personatges caminen (o ballen) a la pista amb la simple esperança de trobar la llum del sol. Lluiten per sobreviure en un món que els utilitza com a espectacle de la misèria. És una metàfora tan aplicable a l’època en què es desenvolupa la pel·lícula (el 1970 molts joves dels EUA ja sospitaven que gran part de les reivindicacions socials i dels moviments contraculturals que havien protagonitzat en els darrers anys es quedarien en res), com en la més palpable actualitat.

Entrades a la venda a www.teatredelallotja.cat, a la taquilla i a l’Oficina de Turisme de Lleida (c/ Major, 31 bis).