La Perla 29 ens ha enviat un missatge preciós i molt emotiu, adreçat a tothom que estima el teatre sense distinció: professionals, públic, periodistes… És aquest:

Benvolguts
Així com a Pompeia els va arribar la lava del volcà sense esperar-ho, a nosaltres això del Coronavirus ens ha arribat també de sobte. Ens en parlaven prou i no ho crèiem? Ens en parlaven massa poc? Havíem de saber-ho veure? Es podia preveure? Èdip congrega als ciutadans de Tebes i els promet combatre la Pesta que els ha caigut a sobre. No sap, ni s’ho imagina, que ell en serà el salvador i el culpable alhora. Ell és el gestor, el polític, nosaltres som el poble, els ciutadans. Qui havia de saber com actuar?

Recitem paraules: “Quan cau el món antic i el món nou encara no s’ha alçat, llavors sorgeix el temps dels monstres. Aquesta és la veritat que Èdip repeteix constantment mentre camina, guiat per la seva filla, sota el furiós vent de l’oracle, sense saber a on va ni per quina època vagareja”

Es podia fer alguna cosa? Aquests dies nosaltres ens hem quedat amb totes aquestes preguntes. Fèiem teatre i miràvem de proposar respostes a les preguntes, ara ens han canviat les preguntes (com va dir algú) i hem quedat perplexos i confinats.  No hem quedat petrificats (afortunadament) i seguim vivint dia a dia, però sí que hem viscut un canvi de paradigma radical que ara ens confina a casa i ens obliga a mirar-nos el món (el poc món que queda a fora) des de la finestra.

A La Perla fa uns dies assajàvem. Vam tancar el Teatre en mitja hora, vam deixar els papers damunt les taules de l’oficina i ara, allà imaginem només el silenci de les parets que es deuen preguntar on són els humans. Passats els primers dies de shock ens parlem per nous canals, ens tornem a mirar les cares entre la gent de l’equip, els perles, i junts decidim que mig hivernarem fins que passi el temporal, si passa. Què més podem fer? Que ens mantindrem en contacte però que no aixecarem del tot el cap perquè l’aïllament ens sembla també una oportunitat per revisar-nos i per pair, posar a lloc, la multitud de coses que hem fet fins ara.

Ens voldríem fer nostres també algunes de les paraules que els amics d‘Edicions del Periscopi han penjat al seu balcó virtual: (…) a part de seguir confinats, hem decidit també fer la nostra feina de cara endins, reflexionar i silenciar les xarxes fins que tinguem alguna cosa realment important a dir. Seguirem compartint les vostres històries i hi seguirem sent si ens heu de contactar. Som aquí pel que necessiteu. Molts ànims a tots, cuideu-vos molt. Una abraçada (…)

De moment, sentim això, potser en uns dies, ens venen les ganes de tornar a fer per transformar, o almenys per tenir aquesta il·lusió. Ens deixarem el temps i l’estona que siguin necessaris. Però, mentrestant, us enviem una abraçada, ens volem sentir a prop vostre i ens agrada pensar que podem passar per aquí junts. Aquesta “pesta” que com a Tebes va canviar el rumb de la història. Sentim que tots som espectadors, ara junts, i, amb por, pensem que sense saber-ho en som actors. La nostra comunitat ha estat fins ara forta.

Cuideu-vos molt, cuidem-nos entre tots, i si algú necessita res de nosaltres sapigueu que serem aquí, des de casa, però vetllant perquè La Perla es mantingui i sobrevisqui aquest temporal que ens ha tocat viure.

La Perla 29