Fly me to the Moon

Dijous que ve 12 de desembre, la Sala Atrium obre la temporada amb un títol que, només de sentir-lo, ja s’ens enganxa la cançó de Sinatra: Fly me to the moon. És un espectacle de la companyia La Canina, que ha tirat endavant i dirigit Sílvia Navarro. Es va estrenar fa quatre anys com a treball de final de carrera de la Sílvia i l’interpretaven -i encara interpreten- Dani Arrebola i Marçal Bayona. Es podrà veure fins al 29 de setembre.

La Silvia ens ha explicat aquest matí en roda de premsa que és un text de Marc Angelet que va concursar al Torneig de Dramatúrgia Catalana de fa 4 anys amb el nom d’El Ninot i la Lluna i que va arribar a finalista. “Després el va allargar i li va canviar el títol. Però nosaltres som els primers que l’hem portat al teatre!”


L’ARGUMENT

Fly me to the Moon

Inspirat en fets reals, és el diàleg entre un ventríloc i el seu ninot, la nit que va aconseguir deixar-ho tot per aconseguir la Lluna. L’inspirador és Dennis Hope, un ventríloc acabat que estava passant una temporada dolenta en tots els aspectes. Mentre reflexionava sobre el seu imminent divorci conduint pel desert d’Arizona, va veure la Lluna i va pensar “Això és d’algú? Doncs me la quedo!” La va registrar com a seva aprofitant un buit legal i s’ha fet milionari. Avui té una fortuna de 50.000.000 dòlars i encara està venent trossets de Lluna. En demana 37 dòlars per cada 0.4 hectàrees. El preu de la Lluna, segons Hope, és de 35.150.000,000 dòlars.

Però sobretot l’obra parla de la vida de l’artista “del món dels bolos i de girar sense saber què cobraràs.” La Sílvia explica que “la vaig agafar com a treball en acabar l’Insti perquè em semblava que era una bona manera de tancar el meu cicle d’estudiant. El text té moltes capes, és enginyós, tendra…” I en Marçal afegeix: “Juga amb el tòpic del ventríloc que parla amb el seu Ninot. I parla amb un humor que en aquell moment era un acudit i que passava de llarg, en canvi, són acudits que avui ja no es poden dir.”  Hi ha també dos acudits sobre Frank Sinatra i la cançó. “Tot passa al desset d’Arizona on s’han quedat aturats amb el cotxe després d’una actuació nefasta, quan esperava que fos l’actuació de la seva vida. El personatge voldria ser el Frank Sinatra dels ventrílocs. ”

Per crear els personatges, Dani Arrébola que interpreta el noi, ha de parlar normal quan parla ell i amb la boca petita quan parla el Ninot. I quan surt el titella és en Marçal el que ha de fer la boca petita! A la pregunta de com els ha anat lo de fer de Ninot responen que “és xulo, però cansa. És una partitura tot l’espectacle, hem d’estar molt atents. La gràcia del Marçal és treballar com un Ninot”

La companyia explica al programa de ma que “El text de Marc Angelet mostra la necessitat de reinvenció de l’ésser humà al llarg de la seva existència. En aquest cas, un ventríloc cansat del seu escàs èxit en la disciplina que porta somiant exercir des que era un nen i de la vida a la carretera a la recerca de la següent actuació, decideix reclamar la Lluna i es converteix en multimilionari venent parcel·les de sòl lunar. Nosaltres creem un paral·lelisme entre la història de Dennis Hope i en Mel, i seu propi treball com a agents del món de l’espectacle. Com diu en Mel el Malcarat, el seu titella: Això és Amèrica, un país on un ventríloc pot convertir-se en multimilionari i un actor de segona en president.”


UNA ESCEOGRAFIA DE FIRAIRE
L’escenografia representa el desert d’Arizona però com que juguen amb la vida dels Firaires i artistes nòmades, sel cotxe és un auto de xoc. “Juguem amb moltes coses que són mentida. És una comèdia! I amb final feliç, perquè si el real, en Dennis, es fa ric, aquí el ventríloc guanya la llibertat.” El Ninot té consciència i parla del perill d’aconseguir somnis. I té un titella seu. Diu que ara que també pot ser ventríloc, vol la Lluna!

ES POT COMPRAR LA LLUNA?
Ara ja no, perquè ja té amo! Tot ve de que el Tractat de l’Espai Exterior, signat el 1967 per l’ONU, va acordar que cap país podia reclamar la sobirania dels cossos celestes, però els polítics van oblidar un detall: estendre el seu veto a empreses i particulars. “Potser va ser un error innocent, però vaig decidir omplir un formulari reclamant la possessió de la Lluna”, deia en Hope. En l’actualitat, Dennis Hope ha venut parcel·les lunars a més de 2 milions de persones de tot el món, i la seva fortuna es calcula en 50 milions de dòlars.

SOBRE LA CANINA
Més que una companyia es descriuen “com un col·lectiu de gent fica.” Està formada per artistes, sorgits la majoria  de l’Institut del Teatre, amb la mateixa inquietud i voluntat creativa de treballar textualitats amb una òptica contemporània. Han estrenat 94 Minuts al Tantarantana,  Ifigènia en taxi i estan apunt de oresentar la seva següent producció Ese portugués. També estan preparant El dibuix del temps, un espectacle que es farà al Castell de Montjuïc el Pont de l’1 de Novembre i el de la Constitució. Forma part de la visita al Castell.