La Sala Muntaner de Barcelona ha tancat les seves portes després de 22 anys d’exhibició escènica. Sota la direcció artística de Josep Maria Coll i la gerència de Javier Urbasos, la Muntaner havia aconseguit calar en la cartellera barcelonina oferint espectacles de petit format on primava majoritàriament la qualitat i el rigor, amb directors i intèrprets en gran part de primera línia. Un espai clau d’exhibició que estava situat al centre de Barcelona i que ara la ciutat perdrà.
A l’espera d’un comunicat oficial, i segons ha pogut saber la Revista Teatralnet, la sala, en venda des de fa uns mesos, ha anat patint la crisi que ha afectat al sector cultural en els darrers anys provocada entre d’altres coses per la pujada de l’IVA al 21%. Aquesta va ser l’estocada que ha ferit de mort la sala de l’Eixample. Per aquest teatre, en els darrers anys, han passat noms com Rigola, Casanovas, Madaula o Arànega la qual cosa ratifica el nivell de la programació. Ens els darrers mesos, tot i l’advertiment que va fer la gerència del teatre a la Conselleria de Cultura sobre els problemes que travessava, finalment no va haver-hi cap acord.

Programació alternativa
La Sala Muntaner va començar la seva activitat l’any 1996. L’any 2005 van començar unes obres de remodelació que van durar fins a l’octubre de 2006, quan es va reinaugurar. Segons expliquen al seu web els seus responsables, la sala ha ofert una programació alternativa, estable i continuada, a la recerca de l’equilibri entre diferents llenguatges escènics. L’objectiu ha estat arribar a un públic ampli. La Sala Muntaner oferia la seva programació en dues franges horàries: la primera promocionava nous actors i companyies estrangeres amb propostes noves i alternatives. La segona estava més destinada a l’entreteniment. En general, la Muntaner apostava per un teatre compromès, progressista i modern.

A la darrera temporada, la programació de la sala Muntaner havia comptat amb la peça Mala broma, escrita per Jordi Casanovas, que ha esdevingut una de les obres més vistes entre les sales de menys de 200 localitats, segons les dades que ADETCA donava a conèixer aquesta mateixa setmana. L’han vista 5.704 espectadors, ocupant el tercer lloc.

Sala de ball
Anteriorment a la seva ocupació com a espai teatral, la Muntaner havia estat ball, una sala de festes i una discoteca. Primer anomenada Sala Emporium, va obrir les portes el 1927. El 1930 apareixia anunciada com una acadèmia de ball amb senyoretes entrenadores. Els anys 50 van ser els de màxim esplendor amb el pas d’artistes com Josephine Baker, Charles Aznavour o Tete Montoliu. Aquí va debutar Pedro Ruiz els anys 70 fins el 1984 l’Emporium va tancar les seves portes per donar pas més tard a la discoteca Muntaner 4 (1980-1984) amb la gestió dels germans Riba, propietaris de l’Scala Barcelona (destruida feia pocs anys en un incendi intencionat) o el Cine Nàpols entre d’altres immobles. Muntaner 4 va acollir sala de ball, espectacles de nit i enregistraments esporàdics de programes de televisió com el famós Un, dos tres… entre altres. A partir del 1985 i sota una nova direcció la sala de festes es va anomenar Shadows fins que el seu tancament va conduir al naixement de la Sala Muntaner el 1996.