La Font de la Pòlvora

La Sala Tallers del TNC es transformarà del 24 al 28 de febrer en el barri gironí La Font de la Pólvora, en una posada en escena que ens presenta i parla de la seva gent, interpretada per Moha Amazian, Cristina Arenas, Esmeralda Colette, Biel Montoro i Pau Vinyals. L’autor i director és Llàtzer Garcia. 

Avui s’ha presentar a la premsa amb l’assistència de Xavier Albertí, director artístic del TNC, Anna Font, directora del Departament d’Activitats de Cultura i Ciència de la Fundació la Caixa, i alguns dels intèrprets.


DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL TNC ENVERS LA DENUNCIA A PROFESSORS DE L’INSTITU DEL TEATRE
Xavier Albertí
ha obert l’acte fent una declaració institucional sobre la resposta del TNC davant els presumptes abusos denunciats per alumnes de l’Institut del Teatre. No tenim el text complet, però entre d’altres coses ha dit: “El TNC està absolutament al costat de les víctimes. El TNC ha estat el primer teatre públic que ha tingut protocol propi contra l’assetjament i en cap moment ha estat qüestionat de manera que portés a la direcció artística a tenir  consciència de males praxis. Tenim plena confiança amb les persones vinculades a les produccions de la casa i, en els 8 anys que estic aquí, puc dir que hem treballat al màxim perquè hi hagi un clima de respecte, pau, llibertat o feminisme. Detestem profundament qualsevol situació que no passi per un respecte profund a les persones.” 


ANEM A L’OBRA!

Albertí ha agraït el suport de La Caixa en aquesta producció de La Font de la pólvora, i ha exposat que “neix amb la voluntat d’adreçar-se a un públic jove i a gent vinculada a programes socials. Qualsevol menor de 35 anys pot venir a veure l’espectacle per menys de 10 €. El teatre no és car i la cultura és segura!” 

Anna Font, de La Caixa, “amiga i còmplice d’altres aventures”, qualifica Albertí, ha expressat el seu plaer per tornar “amb els amics del TNC. És el tercer any que treballem! Aquesta és una coproducció pensada per a un públic jove amb l’objectiu també d’incloure noves veus que habitualment no són a les coproduccions. El TNC forma part del programa Art for change, impulsat per artistes que treballen en aquesta direcció. Llàtzer Garcia ha preparat el text a partir dels testimonis reals, els ha endreçat i n’ha fet una dramatúrgia per apropar-los al públic. Vull agrair també que el TNC l’hagi inclòs al programa de Lectura a les Biblioteques, que fa que es pugui llegir més enllà de l’escenari.”


L’ESPECTACLE
Per a Llàtzer Garcia  “És una obra molt coral. Cadascú té el seu personatge però fan moltes més coses.” I ha puntualitzat: “L’obra neix amb l’encàrrec del TNC de fer un espectacle que tingui interès per a la gent jove. Però jo no sé si soc tan jove…” Explica que “El text es va anar formant amb tots els condicionants que ens anàvem trobant en la recerca, que vaig emprendre amb la Maria Caellas,  periodista i actriu, voltant pel mateix barri i també a través de gent de l’Ajuntament de Girona.” 

Tot seguit ha posat en context el barri per als que no en sabem res, que són bona part dels habitants de fora de Girona: “És un barri relativament jove. Va néixer l’any 1978 sense inauguració oficial i per donar solució al barraquisme que hi havia a la vora del riu. No va trigar a carregar l’estigmatització de la delinqüència i del tràfic d’estupefaents. Amb la crisi econòmica tot es va agreujar i el barri ha vist com augmentaven les dificultats per encaixar amb la ciutat actual.” I encara ha afegit:  “El barri de Font de la Pólvora rep aquest nom perquè està situat al peu de l’antic polvorí, i les aigües de la font sempre han tingut un gust lleugerament picant. El trobes passat el cementiri i enfilant la muntanya. Aquest barri no surt mai a cap postal gironina, només a les notícies, de tant en tant.”


EL PROCÉS DE CREACIÓ

Llàtzer Garcia recorda: “Durant el procés de recerca ens vam topar amb la problemàtica del barri, que actualment és molt greu i que s’agreuja per talls de llum constants. Totes les converses han estat condicionades amb el que estan patint ara: enmig de la pandèmia, confinats i suportant talls de llum continus.” De vegades passen 15 h sense llum i això fa 6 anys que dura.  Més enllà de la dificultat de diàleg amb el barri, no desitjat per la pròpia ciutat, el problema de la llum explica encara més com se sent la gent de La Font de la Pólvora, en contrast amb la resta de gent d’altres barris d Girona. “No és un teatre documental, tot i que de vegades ho sembla. És una ficció de la pròpia recerca, un híbrid, per explicar el que ens explicaven, que surt d’una realitat.”

El treball s’ha fet a partir de moltes hores de gravacions, parlant amb ells.  “Ho vaig escriure molt impulsivament perquè hem visitat molta gent, també joves de Associacions que treballen amb joves… Hem constatat que els joves han sortit una mica del barri per allò que si ets del barri no pots fer res i, els que ho han fet, exposen lo difícil que és tenir les mateixes oportunitats que altre gent de Girona. Hem parlat amb gitanos, paios, immigrants… gent que condensa la majoria d’habitants de la zona.”

A l’obra surten moltes coses. Però un dels temes o paraules que més va sortir durant el procés es la por. “Em sorprenia que en parlessin obertament. Jo sóc de Girona i recordo que, quan era jove, ens deien que si senties Font de la Pólvora, volia dir que hi havia una penya de la que t’havies d’allunyar.” També ha recordat que tota la gent del centre de Girona s’apartaven dient que feien mala olor. “Ara m’adono que ells tenien molta més por! No vaig deixar de sentir la paraula por en tota la investigació! Apareix molt a l’obra, és com un boolling constant, que tothom ha patit d’una manera o altra.”

L’obra focalitza molt als treballadors socials que treballen allà: “Vaig parlar molt amb ells i vaig poder constatar que tenen  la sensació que no hi ha manera d’avançar i aconseguir coses. Un treballador dels anys 80 deia vam aconseguir que el barri fos el que consideràvem que volia ser, però clavegueres avall.”


ELS PERSONATGES

Pau Vinyals parla del seu personatge:  “Es diu Ell i el que té de molt interessant és que no intenta ser una cosa que no és, ni explicar coses que no sabem. Nosaltres en sabem poc del dia a dia del barri, però recordo que quan era petit es deia que si algú portava una pizza allà, l’atracaven. La Font de la Pòlvora denotava  una violència constant i el meu personatge té aquesta visió. També mostra com ens acostem al mon per treure’n un profit.  Començo parlant molt i, de mica en mica vaig callant. I gràcies al silenci, apareixen veus importants.”  

Moha Amazian diu que l’obra mostra el punt de vista pedsimista de la situació del barri entre els habitants de Girona ciutat. “ La Font de la Pólvora va ser un barri ocupat ja abans de fer-se. El projecte inicial era una altra cosa, era tot un paradís.  Però es va vendre, es va anar reduint, els pisos es van deteriorar i mai va poder ser el que volien que fos.” 

A l’obra hi ha una mirada sobre certes cultures, sobre tot del poble gitano que hi viu en majoria. “Quan parles amb gent del barri estan orgullosos de la seva mítica. Es diu que, a la seva creació, la font era gairebé un balneari. Ens expliquen que personatges com El Vaquilla i la seva família i van viure i ell està enterrat a Girona.”  

Més enllà de tot això hi ha una historia de tres amics. “Al barri ens deien: parleu bé del barri sisplau  i no és fàcil!” L’obra enceta  l’estigma de retratar un barri conflictiu i el director ha trobat com explicar-lo amb diferents veus i que no sigui una visió única. Tots tenen molt a dir! És una obra que no només se centra en com es viu el conflicte des de dins. També parla de quines relacions tenen amb l’ajuntament, quina importància donen a cada problemàtica i quins problemes té la persona que ha nascut i viscut al barri i què voldria solucionar. Problemes com els talls de llum o estigmes que ja venen des inicis. “I les reivindicacions, l’orgull de barri i la visió de la gent que no pot més i que n’ha de sortir perquè necessita trobar se en altres contextos i donar se una oportunitat.” 

Es un barri amb un 50% d’atur. Els joves  surten al carrer a protestar  i la societat gosa jutjar-los. Els que estan lluitant ja no poden aguantar més, hi ha un sentiment de derrota molt gros i han d’assumir que no hi ha solució. “Sobretot, el tema de la llum ocupa les seves vides, no podem parlar d’una altra cosa. S’ha d’aturar gran tall llum! Endesa els diu que s’utilitza molta més llum que la contactada, que hi ha molta gent que té la llum punxada. la companyia reclama per un ús fraudulent dels comptadors i… és impossible avançar!” Explica que una escena tensa en aquest tema es quan  exposen la gran ironia que, per Nadal se’ls riuen a la cara. “Com pot ser no tenir llum a casa quan els carrers són plens de llums de Nadal i jo he de morir de fred a casa, amb el generador?”

A la pregunta de si el director s’havia plantejat en algun moment de treballar amb la mateixa gent del barri, llàtzer contesta: “tenia les dues possibilitats i inicialment estàvem absolutament oberts a les dues. Però la gent de la Font em deia que no vindrien sempre a fer les funcions. També el simple fet d’anar cada dia assaigs els era molt difícil. M’ho van pintar negre! Jo tampoc sóc persona per fer aquest tipus de teatre comunitari. Ens vam centrar en el que ens deien i en vam fer una dramatúrgia. A l’obra veurem problemes del barri, escenes mirall… He tingut la sensació d’anar descobrint l’obra als assaigs i ho trobo fantàstic!”, continua en Llàtzer. I afegeix: “Vam fer teatre verbatim,  vam transportar i comunicar veus que t’han vingut a dir coses. Vaig optar per fer una obra de ficció amb actors, partint d’una investigació real.”

En definitiva, sabrem la història d’una urbanització tancada que es va construir  als anys setanta per encabir bona part de la immigració més desafavorida. No va trigar a carregar l’estigmatització de la delinqüència i del tràfic d’estupefaents. Amb la crisi econòmica tot es va agreujar i el barri ha vist com augmentaven les dificultats per encaixar amb la ciutat actual. Quin futur (i present) espera als joves de Font de la Pólvora? Molts voldrien marxar del barri però no saben on anar. Per molts motius els propis veïns diuen que  “ha de passar alguna cosa molt forta perquè ens activem.”

La Font de la Pòlvora és l història d’un barri potser fins ara desconegut per molts de nosaltres.  Valdrà la pena anar al TNC a conèixer-los i així, potser, podrem donar-los un cop de ma.

BANNER QUINZENA METROPILITANA FILATURAS 2021
Banner Quinzena metropolitana 2021