Després de l’èxit de l’obra, que s’ha pogut veure a diverses sales però sempre per una estada curta, Vespres de la Beata Verge d’Antonio Tarantino i interpretada per Oriol Genís i Roger Vilà, arriba demà 15 de febret a la Sala Trono-Armanyà, de Tarragona, per únicament dos dies (15 i 16 de febrer) sota la direcció Jordi Prat i Coll.

Antonio Tarantino és segurament un dels dramaturgs europeus contemporanis més interessants i alhora més desconeguts a casa nostra. Un autor que afronta les tragèdies de l’individu contemporani des del compromís ètic i polític més exigent, sense dogmatismes i amb una grandesa d’esperit humà que defuig totes les banalitzacions derivades de la societat de consum i de les rigideses intel•lectuals.

L’autor veu aflorar el món antic en la nostra realitat contemporània. El subconscient és una realitat subjacent i amagada, que tanca moltes de les claus d´una realitat que
se’ns fa incomprensible.

SOBRE L’OBRA
Vespres de la Beata Verge forma part d’una tetralogia que l’autor defineix com la seva “tetralogia de la cura”, un projecte que partint dels mites evangèlics revisa els grans mites d’Antígona i Medea, uns mites que l’autor considera submergits en les obscures profunditats del subconscient col•lectiu que per als europeus és el món antic.

Antonio Tarantino va escriure Vespres de la Beata Verge després d’un succés. Coneixia la història d’un noi que vivia al seu mateix edifici i havia començat a prostituir-se transvestit prop de la caserna Cavalli, on havia fet el servei militar uns mesos abans. Aquest fet, li havia provocat un violent conflicte amb el seu pare, el qual havia acabat abandonant la llar familiar. Un dia es va assabentar que aquell noi s’havia suïcidat i aquest fet, el va portar a escriure una nova versió de la història:

Una nit, un pare i una trucada telefònica del fill on li confessa la seva intenció de suïcidar-se.

El dolor extrem per la pèrdua del fill es veu reconvertit en un esforç gairebé sobrenatural de dignificació de l’existència humana, des d’una espontaneïtat tragicòmica que segurament converteix el protagonista d’aquest monòleg en un dels grans personatges del teatre contemporani. Un dolor que, en lloc de resultar paralitzador o castrador, esdevé motor de la grandesa poètica i sobretot de la grandesa ètica.

Vespres de la Beata Verge
Dissabte 15 de febrer a les 20:30 i diumenge 16 de febrer a les 18:30
Entrades, aquí

  • pablo milanés
  • Señora de rojo sobre fondo gris
  • el petit princep
  • la rambla de les floristes