Angle Mort

La Sala Versus Glòries engega el 2021 amb una comèdia per animar-nos a tots plegats. Es diu Angle mort i és la nova producció d’Apunta Teatre, la productora inscrita a la sala. S’estrena aquest dimecres 20 de gener i estarà en cartell fins el 21 de febrer. Compta amb un cartell de luxe: els autors són Roc Esquius i Sergi Belbel, i està dirigida per Lluís Elías (membre d’Els Joglars, des de 1988 i fins el 2007). L’interpreten Berta Bahr, Ramon Godino, Alberto Lozano i Rafaela Rivas. Aquest dilluns ens l’han presentat perquè us ho avancem. Som-hi, doncs!

Els autors proposen un joc dramatúrgic, tant per a l’espectador com per als actors. L’obra juga amb la paraula i el gest, la tensió entre allò dit i no dit i amb dos espais que conflueixen simultàniament partits en diagonal: la sala d’espera i un despatx d’una petita start-up.


L’ARGUMENT
Angle mort és una comèdia sobre aquests temps terribles que estem vivint, sense fer-ne especial esment i sense pretensió d’alliçonar ni dir grans paraules. Un empresari ha d’acomiadar  un dels seus treballadors. Per fer-ho de la millor manera, decideix tenir una trobada conjunta amb els tres empleats: la Beatriu, en Carles i la Diana. Els fa entrar d’un en un per entrevistar-los i acabar de prendre la difícil decisió. Però el que havia de ser una simple gestió es complica de manera descontrolada i surrealista. Sembla fàcil, hi ha problemes econòmics i, fent fora algú, s’haurà acabat el problema. Però la persona que ho ha de fer no n’és capaç i els demana que s’autoacomiadin voluntàriament.  I a partir d’aquí tot es  va complicant. Mentre l’Andreu mira de resoldre el problema al despatx, no veu que a la sala d’espera les coses semblen agafar un caire diferent, com si succeïssin a l’angle mort del retrovisor d’un vehicle que està a punt d’avançar i que pot acabar tenint una topada inesperada.  Per què fa això aquesta persona? Que ens hem tornat bojos? I això sorprèn, de vegades fa riure…

El repte és, malgrat l’acomiadament, fer passar una estona divertida i distesa a l’espectador a l’entorn de preguntes i problemes que afecten el present i el futur immediat de moltes persones: fins on estem disposats a arribar per no perdre la feina? I també: som conscients dels angles morts que tenim a prop i que poden capgirar les nostres vides?


ELS QUINZE ANYS D’APUNTA TEATRE
Jofre Blesa, que comparteix la direcció artística de Apunta Teatre amb Ramon Godino, explica que la companyia-productora ja té 15 anys de vida. “Aquesta és la nostra setena producció i és força arriscada. Volíem donar un salt endavant i hem tingut la sort que dos grans dramaturgs, Sergi Belbel i Roc Esquius, treballin amb nosaltres.” I afegeix: “Per a aquests 15 anys  buscàvem un text amb una de les característiques que el Lluis domina, que és el moviment. I els autors van fer un  text amb gest, adaptat al Lluis! És el primer cop que fem un text tant brodat: sembla d’orfebreria i quan ho veus, ja dius que ho és.” Sobre els intèrprets: “Ja coneixíem la Rafaela Rivas, però la Berta ha estat un descobriment per a aquesta producció. Alberto Lozano ja va participar al desembre en una una altra producció  nostra i també ‘coneixem’ el Ramon de Apunta Teatre! És un equip molt complert, tots els tècnics son de primer línia. El programa de ma fa goig!”

Com no podia ser d’una altra manera, la pandèmia els ha tocat:  “Hem estat 6 mesos assajant, durant els que només ens hem vist 46 dies. Semblava impossible d’aixecar en aquestes condicions! Teníem previst estrenar el desembre i estrenem el 20 gener.”

 

PARLEN ELS PROTAGONISTES
Per a Lluís Elias “És una proposta innovadora, el que s’explica no s’ha vist mai, és diferent!” Agraeix dirigir un espectacle que no estava ni escrit: “Però coneixia al Ramon i a l’Albert! Valoro molt que hagin confiat en mi quan ells encara no sabien quina era l’obra.” El passat 3 de novembre li va arribar l’obra sencera. Explica: “Jo no sóc  conegut, sempre he estat darrere. Abans de Joglars ja havia treballat d’ajudant de direcció i vaig acabar dirigint La torna de la torna. Estic content d’estar en aquest Angle mort. I continua: “És una obra que. quan la veus, estàs veient també l’angle mort. Però a l’angle no es parla, es gesticula, es fan moviments i gestos que van dient el text, però no se sent res. I de cop es gira la truita! Per això ha d’haver una gestualitat exacta i precisa que es el que realment ha costat. La dificultat és la precisió. perquè el gest que feies a l’angle l’has de fer després exactament igual”

Tot passa en una hora, en què l’espectador no pot estar passiu. A la primera part se sent identificat amb el dolor dels protagonistes. Després se sent aliviat i comença a entendre, va veient coses. L’espectador sap el mateix que ells i es fa moltes preguntes. A la segona part se sent intel·ligent i participa a l’espectacle. Alberto Lozano diu: “La 1a part, que no s’entén, és súper divertida i quan ja has vist tota l’obra, tens ganes de tornar a veure la 1a part per entendre-ho. Crec que hi haurà molta gent que voldrà repetir…”

El director exposa: “He estat acompanyat per dues persones joves: el Pau i el Marc, m’agrada molt treballar amb joves i ensenyar-los l’ofici de teatre, que l’entenguin que es fiquin dintre. M’han ajudat moltíssim amb la seva mirada més precisa que la meva respecte a l’espectacle, els moviments… “I comenta:  “l’obra que han fet en Roc i en Sergi és molt complexe des del punt vista dramatúrgic, és exactament marqueteria. Està tan ben feta i polida que sembla que tots els actors siguin de la mateixa fusta i n’hi ha 4. És com un trencadís del Gaudí”! 

Pel que fa a tipus d’humor: “Rius de les possibles bajanades que es poden arribar a fer. I després somrius quan veus el que passa en realitat. L’argument va més enllà de l’anècdota. Hem hagut de fer una mica d’arqueologia dramatúrgica. Hem anat escarbant paraula per paraula i hem trobat l’essència, I és maco perquè el descobriment també el fa el públic!”

Arribat el torn de prguntes, un dels autors, Sergi Belbel, ha participat via telefònica. Ha explicat que està en quarentena a causa de la Covid, però que es troba perfectament i que el contacte no va ser al teatre, que la cultura és segura! Us reproduïm part de les seves paraules:

“L’obra parteix d’algunes  trobades amb en Jofre i la Rafaela, davant la possibilitat de fer coses a la Versus. En Roc Esquius té molt talent, m’agrada aprendre del seu mon. Doncs es van ajuntar les ganes del Versus de fer coses amb en Roc i em van trucar per si jo tenia alguna cosa! 

Només afegir que, malgrat el que estem vivint, estem  molt contents de poder fer teatre en una època tan chunga. Hem volgut fer una comèdia que faci que l’espectador treballi i jugui amb les seves expectatives, que  trobi una història diferent. Estem molt contents del resultat. És un privilegi fer teatre en aquestes circumstàncies.

Li pregunten si té alguna semblança amb El Mètode Gronholm: “No! El Mètode és una referencia del nostre teatre des de fa 10 anys! Jo, abans d’El Mètode havia fet Després de la pluja que també parla del mon laboral. Ja ens agradaria que tingués la repercussió de l’obra de Galceran! l’inici és al revés: en comptes de voler obtenir un lloc de feina, no es vol perdre el que tens. Només té en paral·lel que passa en un àmbit laboral.”

La crisi actual l’ha inspirat totalment: “És l’epicentre sobre el que gira tot. L’anomenem ‘ella’ com si fos una persona i es la crisi. És com si formés ja part de la nostra vida més quotidiana.  Jo em sento en una situació estranya. Si m’arriben a dir fa un any que ara faríem això i que jo estic convalescent… hagués dit que era ciència ficció! Però gràcies a la tecnologia m’han anat gravant els assaigs  i ens diem coses. I sempre he estat en contacte amb el Roc. Malgrat la situació de la Covid, tenim ganes de fer-ho més bé que mai. I les ganes de perfeccionar, hi seran fins passada l’estrena!” 

Belbel admet que la situació actual l’ha inspirat: “Jo quan estic malalt no ganes de treballar, tinc ganes de deixar passar. Però l’epidèmia és tan gran que es impossible que no ens afecti. Hi haurà un abans i un després, però ara costa molt veure en quina direcció anirà. Estem a l’ull de l’huracà i hem d’esperar que passi. Ara les ganes son de fer comèdia, perquè la gent rigui. S’ho estan passant molt malament.”

“Nosaltres tenim la sort que podem fer coses, aquesta setmana estrenem. Qualsevol iniciativa perquè el teatre tiri endavant és bona. Hi ha països pitjors que nosaltres! Els teatres són espais segurs, s’ha demostrat. Jo no l’he agafat a cap teatre sinó en una situació fora d’això. Reivindico que els teatres no tanquin!

BANNER QUINZENA METROPILITANA FILATURAS 2021
Banner Quinzena metropolitana 2021