Quatre artistes, dels grans, que porten més de 25 anys anys treballant i investigant cadascú en el seu llenguatge creatiu, s’han unit per treballar junts i veure fins on els porta l’experiència. Parlem de Pep Ramis, director d’escena, cofundador de la companyia Mal Pelo i del Centre l’Animal a l’Esquena, ballarí i actor;  Andrés Corchero, ballarí i coreògraf, pedagog i especialitzat en la dansa butoh; Piero Steiner, actor i director d’escena que ha treballat en diferents companyies de teatre, circ i dansa (Tricicle, Baró d’Evel, Ernesto Collado…) professor d’acròbacia i teatre i Enric Ases, actor, director i autor teatral, que també ha conviscut amb companyies tan variades com Los Los, Teatre de Guerrilla o La Fura dels Baus, entre d’altres. El dia 28 estrenen al Temporada Alta, al teatre de Salt La set i la revolució, una peça “que no sé de què va, no sé què faran, però són gent sòlida i estic segur que sorprendran”, ha dit aquest matí Salvador Sunyer, director del Temporada Alta a la presentació. És una funció única sobre la que de moment no us podem donar més dates de representació: “Potser anirem al Grec, però encara no està confirmat.” Va, no us ho penseu més i reserveu les entrades a: https://www.temporada-alta.com/espectacle/la-set-i-la-revolucio/

En Pep Ramis ha explicat que “ja fa molt de temps que ens coneixem, que ens seguim els espectacles i que pensem que estaria bé d’unir els nostres registres i fer alguna cosa junts. Ara fa un parell d’anys finalment vam decidir veure si aquesta intuïció era veritat i ho vam tirar endavant.” Han optat per un procés intermitent: “En tot aquest temps ens hem trobat 5 o 6 vegades per avançar en llenguatges i, certament, anaven sortint coses dels nostres imaginaris. Finalment vam estar una setmana tancats a la cova!”

Pel que fa a l’argument, l’Enric Ases exposa que “la peça reflexiona sobre el moment vital en què ens trobem, sobretot pel que fa al físic i a l’edat. Tots quatre hem treballat molt i podem reflexionar enrere per poder mirar endavant. Venim de mons aparentment diferents i hem trobat una textura comú, però en cap moment hem anul·lat les identitats.” Diu que l’espectacle “planteja més preguntes que respostes. Una de les preguntes és Què ens ha passat? i la resposta és una reflexió interna més poètica que literària.” Assegura que l’espectacle mostra un moment vital d’ells que està “entre l’esperança i la decepció. L’esperança del futur i la decepció per coses que trobes si mires la vida. Intentem treballar amb les nostres contradiccions.”

Piero Steiner diu que “volem parlar de les nostres inquietuds, dels nostres mons, d’on anem. Som quatre amics que som còmplices i ens estimem. Cadascú sentim el que els passa als altres.”

Andrés Corchero ha remarcat que “el més important ha estat el respecte per la individualitat de cadascú, que és la força del grup i un gran valor. Quan en vam parlar, de seguida vaig tenir curiositat per tirar endavant, amb en Pep ja havíem fet alguna cosa.”

 

UNA CREACIÓ DIVERTIDA I MOLT RICA

 “Partim de improvisacions de materials personals. Hi poses una manera de moure’t i d’entendre la vida. Després ho ordenes i al final intentem que surtin matèries universals i que entrin a tothom.” opina l’Enric Ases.

Per a Pep Ramis: Ha estat un procés curiós: plantejàvem viatges, per destil·lar i aprofitar després el que ens agradava. Viatges per treure a la superfície les matèries, des d’un lloc de molta complicitat. Som quatre homes que disfrutem d’un reconeixement generacional i hem buscat un codi comú per alimentar-nos. N’ha sortit un moment dolç de revisió de la nostra feina, amb molt d’humor per dins… Vull remarcar lo bé que ens ho hem passat!” Diu que n’ha sortit un treball multidisciplinari on conviuen moviment, text, cos, dansa… “fins i tot ens hem atrevit a cantar! Volem que el nostre viatge agafi l’espectador de la mà i no el deixi anar fins al final.  

Piero Steiner assegura que “La nostra complicitat física ens ha ajudat tant als silencis com al text. Ens hem trobat al mateix univers i ens ha sortit un spettacolo bellissimo, on parlo italià perquè sóc italià. De fet, han aparegut diversos idiomes i estem jugant-hi.” 

L’espectacle comparteix un somni de tots: la revolució. “Com ha de ser? Per fer-la, hi ha mètodes diferents a cada moment històric. Nosaltres ho traslladem preguntes com ara: què projectaves? que projectes ara? quins somnis tenies? què ha passat i què pot passar?

I Andrés Corchero explica que “hi ha una mirada comuna, però també coses en què  podríem divergir. Aquestes les hem portat a un camí comú, ens hem contaminat! Més enllà del discurs, que és important, l’espectador ha de veure un espectacle.” 

La direcció de l’espectacle està compartida per tots quatre. La coreògrafa Maria Muñoz els ha aportat la mirada externa i ens ha ajudat a sintetitzar. També els ha ajudat Lilo Baur, antiga col·laboradora de Peter Brook; Leo Castro com assistent de direcció, Fanny Thollot, de Mal Pelo, que ha fet la banda sonora… Han treballat molt ben acompanyats!

Steiner i Ramis expliquen  que l’obra parla de la seva generació, però no deu ser greu perquè als seus fills de 25 i 19 anys els ha agradat molt i fins han dit que els passa igual que a ells. I és que “es parla de coses tan essencials, que interessa a totes les generacions”, apunta Corchero. Steiner assegura que “hi trobareu el moviment d’un nen quan apren a caminar i frases de la meva mare, de 94 ants tot barrejat.”

Són quatre homes a escena -i una planta viva- que fan el seu viatge. Cada un és un personatge molt polièdric al que li passen moltes coses. Hi ha humor, ironia, els passa coses tristes que de tan tristes són còmiques… “És un humor tendre, sense buscar fer riure. Hem intentat que el que surti fos veritat i compartir-ho amb l’espectador. Coses que fan riure però són tristes; coses que fan riure.” 

Sobre els llenguatges: “hi ha tres escenes en què el text és bàsic, però està molt equilibrat. És una peça híbrida. No podem dir que ballem i fem teatre. però ballem i fem teatre!”

 

 

  • Alicia Alonso
  • West Side Story
  • Nomad
  • Crimen y telón