A l'Àngel Llàcer i a en Manu Guix, també els han donat una planteta carnívora...

El tems passa i aquella bona però encara incipient notícia que ens varen donar l’Àngel Llàcer i en Manu Guix al mes de gener, quan ens van anunciar que el seu proper musical seria La Tienda de los Horrores, ja és una realitat. Aquest dijous que ve, dia 18, viurà la seva estrena absoluta a l’escenari del Teatre Grec de Montjuic. Quan encara no han tingut temps de pair els quatre Premis Butaca per La jaula de las locas, Manu Guix i representants de la productora Nostromo Live han vingut aquest matí a fer-los la presentació definitiva a La Virreina, acompanyats de Cesc Casadesús, director del Grec. Ara teniu l’ocasió de disfrutar d’aquesta espectacular estrena a l’Amfiteatre durant dos dies (18 i 19 de juliol). Però si arribeu tard a les entrades, no us desespereu: el 12 de setembre tindrà lloc l’estrena oficial al Coliseum “estrictament idèntica i amb el mateix decorat”, ha promès el Manu.

Recordem una mica l’argument: en una nit de tempesta, una planta cau del cel en forma de llamp i va a parar a la Floristeria del Senyor Mushnik, un home murri i amargat. Té dos treballadors, en Seymour i l’Audrey. En Seymour està enamorat de l’Audrey però no gosa dir-li, perquè creu que es tracta d’un amor impossible. En Seymour decideix fer-se càrrec de la planta, regar-la… Però ben aviat s’adona que només li agrada la sang humana. És una planta? És un extraterrestre? Ella comença conformant-se amb gotetes però cada vegada en demana més. I si li porten menjar… és agraïda! En Seymour la bateja amb el nom de Audrey II.

Hi ha un altre personatge, el dentista, el Senyor Mushnik, que interpreta José Corbacho “que hi aporta el seu deliri i la seva bogeria innata  i fa un dentista magistral. Però no sabem com acabarà…” En total són un equipàs d’11 actors: Ferran Rañé “amb qui l’Àngel i jo ja vam coincidir a A little nigth music i feia temps que volíem tornar-hi”, The Sey Sisters, Marc Pociello, Diana Roig, Víctor Gómez, Sylvia Parejo, Bernat Cot, Natán Segado y Raquel Jezequel. I ja no podem explicar més!

La Tienda de los Horrores està basada en la pel·lícula The Little Shop of Horrors (1960) de Roger Corman, amb guió de Charles Griffith, que es va estrenar a Broadway l’any 1982 transformada en comèdia musical, amb música del compositor Alan Menken i lletres de Howard Ashman. Si sou més joves, és més probable que recordeu el film que, sobre la mateixa història, signava Frank Oz el 1986. I l’any 1987 la vàrem veure a Barcelona, en versió musical i en català, en una producció de Dagoll Dagom dirigida per Joan Lluís Bozzo amb Àngels Gonyalons, Lola Lizaran, Pep-Anton Muñoz i Francesc Orella entre els protagonistes i Constantino Romero com la Veu d’Audrey II.


UNA BOTIGA DEL SEGLE XXI
La versió que veurem és una posada al dia de l’espectacle en tots els aspectes. “Té una posada en escena potent, una súper escenografia amb tres nivells d’Enric Planas… Ens hem arriscat bastant!”, assegura Manu Guix, que és el director musical i que toca el piano en directe acompanyat de la formació The Veterans. També és director de l’espectacle, tasca que comparteix amb l’Àngel Llàcer, que aquest cop no hi pot intervenir com actor perquè estarà de gira amb La Jaula.  El músic assegura que és una versió s. XXI perquè té un rerefons molt actual: “Planteja preguntes com ara fins on ets capaç d’arribar per ambició. La planta proposa la possibilitat de sortir de la mediocritat… passant-se dels límits! També hi ha fake news. Però és molt divertida!”

En Manu està content perquè per primer cop fa d’actor’: “Jo parlo per la planta, sóc una mena d’actor de doblatge però estic molt il·lusionat de poder-ho fer. I també canto!  He de dir, però, que l’Àngel, dirigint-me, s’ha portat bé!”  La formació que l’acompanya és de 6 músics i diu que ho fan de manera que “la gent tingui la sensació de no saber si és un musical o un concert de rock o soul… Volem que la música creixi com la planta, que cada cançó sigui un número.”

l’Audrey III que ens van regalar a la roda de premsa, elegantíissima per assistir a l’estrena

Pel que fa a la planta, en Manu assegura que és la més espectacular que ha vist mai. “En tenim quatre, perquè va creixent i, com més gran, més maca. Arriba a fer 2 m i a pesar 250 kg! L’ha fet l’escultor Carles Piera i és de fibra de vidre, és preciosa.”  A més, a l’interior, s’ha instal·lat un mecanisme tecnològic amb leds, que serveixen perquè la planta manifesti les seves emocions.”


RECUPERAR UN CAMÍ DEL PASSAT
Fa 20 anys, uns joveníssims Àngel Llàcer i Manu Guix ja van participar al musical La tienda de los horrores, a Madrid, amb direcció musical de Manu Guix i amb Àngel Llàcer com a protagonista. Ara, amb tota l’experiència adquirida en musicals, a tots dos els ha picat el cuc de tornar-hi, en Manu com a director musical i en Llàcer, com a director artístic. “És una descàrrega d’energia excepcional que ens fa molta il·lusió reprendre.”

Hi ha dos finals (el de la pel·lícula i el del musical) i han escollit el que fa més estralls. O el més versemblant…

A més de la producció original al off-Broadway del 1982 i la posterior producció a Broadway, el musical s’ha vist arreu del món. Pel del seu curt repartiment -6 músics, 8 actors i 5 ballarins en la que estem presentant, que serà de les grosses- i per tenir orquestracions senzilles, l’obra ha esdevingut molt popular entre els grups d’aficionats i s’ha pogut veure a teatres com el de Sant Vicenç de Sabadell o els Lluïsos d’Horta, entre molts d’altres.


L’EQUIP CREATIU

La coreografia s’ha confiat a Myriam Benedicted “que ha estat coreògrafa a Operación triunfo i a Tu cara me suena i volíem fer alguna cosa junts”, havia dit en Llàcer; l’ajudant de direcció és el també reconegut per la Crítica i pels Butaca Daniel J. Meyer, autor de la multipremiada A.K.A – (Also known as); Enric Planas i Carles Piera han fet aquesta escenografia tan adaptable; l’Albert Faura és el sùper crack dels llums; la caracterització la fan dues expertes de l’equip de Polònia: Helena Fenoy i Marta Ferrer; el vestuari la Miriam Compte, en Marc Artigau s’ha encarregat de la traducció i adaptació i en Roc Mateu ha dissenyat el so “tot discutint amb el Manu, que volia que no semblés un musical.”

És la tercera producció de Nostromo Live, que també van signar Casi Normales

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here