Presentació de 'Les contes d'Hoffmann

El Gran Teatre del Liceu obre aquest any amb una de les òperes més singulars: Les contes d’Hoffmann de Jaques Offenbach. A banda de la seva qualitat musical, una singularitat és que cada un dels actes tenen principi i final, com una història explicada a través de contes, ja que descriu quatre èpoques en la vida sentimental d’un mateix personatge. I una altra singularitat és que va ser la primera i a la vegada l’última gran obra de Offenbach, ja que va morir abans d’acabar-la del tot i no la va poder veure estrenada. 

Considerada com la més famosa de les òperes franceses, ens arriba en una producció del prestigiós Laurent Pelly, que dirigeix el reconegut director italià Riccardo Frizza, en substitució de Jordan de Souza, qui va cancel·lar la seva participació per motius personals. Si no hi ha novetats s’estrena el 18 de gener i romandrà en cartell fins  l’1 de febrer, amb un total de 10 funcions. L’interpreten  John Osborn i Arturo Chacón-Cruz, que comparteixen el rol del poeta maleït Hoffmann, que evoca el seu passat amorós compartit amb tres dones: Olympia, el personatge central (Olga Pudova i Rocío Pérez);  Antonia, una jove que emmalalteix amb patiments de pandèmia mentre canta (Ermonela Jaho) i Giulietta, una cortesana desvergonyida que representa la hipocresia davant la societat a Venècia, (Nino Surguladze i Ginger Costa-Jackson). La mezzosoprano Marina Viotti interpreta el rol de musa/Nicklausse, compartit  amb Carol García (19 i 31 de gener), en substitució de Stéphanie d’Oustrac que ha cancel·lat la seva participació per motius de salut. La Musa busca el fracàs amorós d’Hoffmann, ja que està convençuda que només quan ell renunciï a l’amor es podrà abocar a la poesia i escampar el seu bé a tota la humanitat. 

L’elenc es completa amb Alexander Vinogradov i Roberto Tagliavini, encarnant els quatre malvats. Una altra última notícia és que darrerament, degut a l’aïllament preventiu de la soprano Adriana González que ha donat positiu en la Covid, s’incorpora al repartiment Elena Sancho Pereg  en el paper de Stell.  Cantarà la nit de l’estrena i farà un total de 5 funcions (dies 18, 19, 25, 28 i 31 de gener). Superats els 10 dies d’aïllament, González es reincorporarà fent la seva primera funció el 20 de gener i seguirà el 21, 26, 30 de gener i 1 de febrer.

Tot això i moltes més coses ens les han explicat aquest matí en roda de premsa des del Gran Teatre del Liceu. Víctor García de Gomar, director artístic de l’equipament, ha obert l’acte manifestant la seva satisfacció “per tenir aquí 17 grans cantants acompanyant-nos amb un títol tan ambiciós.”

Aquesta producció de Laurent Pelly  ja es va estrenar al Liceu el 2013. S’adapta a la proposta d’Offenbach i recull les dues cares del Romanticisme: la història fosca i la màgia del seu revers. Relata la vida del poeta Hoffmann, enamorat de Stella, que s’embarca, empès per la Musa, en un viatge durant una nit extraordinària per trobar la dona ideal. Hoffmann s’enfronta a si mateix en aquesta tortura obsessiva per trobar el triomf amb l’amor, que només trobarà en l’obsessió.” L’obra és la combinació de dos genis: la bogeria poètica de Hoffmann i la musical d’Offenbach. 

El director Riccardo Frizza explica que “és la meva 5a col·laboració amb el Liceu, i si comptem produccions compartides, la 7a!  Els contes de Hoffmann és una producció particular que hem fet amb una entrega fantàstica. Tothom s’ha posat al servei de la música i del teatre. I som uns privilegiats perquè l’Estat espanyol és l’únic país on els teatres son oberts. No podia fer-ho d’una altra manera que amb un càsting a aquest nivell.”

L’obra té una estructura peculiar. Cada acte és un conte i té una forma musical diferent. La dramatúrgia inspira molt al compositor. Cada personatge produeix una música amb línies melòdiques totalment diferents.

 

PARLEN ELS ARTISTES
John Osborn explica que està emocionat per ser al Liceu “És el tercer cop que vinc, vaig triomfar amb els Amics del Liceu!”, recorda. I continua:  I ara torno amb aquests contes que també és el tercer cop que els explico. Ho vaig fer a l’Òpera de Lió, després en una gira pel Japó i ara aquí. He de dir que és el millor que he fet! És  exemple magnífic del que Offenbach volia: presentar el mon complex de la ment de Hofmann.”  Però….“Estem nerviosos per saber si acabarem fent totes les representacions. Estem il·lusionats per fer els assaigs i esperem que s’estreni el 18 de gener i que puguem arribar al final i demostrar la  capacitat artística de l’espectacle.”

Olga Pudova dóna les  gràcies al Liceu “per acollir aquesta producció meravellosa amb un repartiment tan espectacular. Estic molt il·lusionada per ser aquí amb grans estrelles. Espero que puguem fer totes les representacions en bona forma, i que puguem repartir felicitat entre el públic.” 

Ermonela Jaho també està  molt contenta de tornar al Liceu. “És un teatre molt important, ens sentim com a casa. Tothom, tècnics, públic… ens acullen molt bé.” Per altra banda: “La Cultura és el llenguatge de les nostres ànimes i en aquesta òpera veiem tot el rang dels colors dels sentiments de l’ésser humà.  En el fons, un mirall de les nostres pròpies animes! Estic encantada de poder transmetre aquestes emocions. L’obligació de l’artista  és generar aquesta catarsi entre públic i artistes. Som com una família i mai com avui havíem pogut copsar fins quin punt l’art i els artistes son vulnerables. Es imprescindible transmetre que hem de lluitar plegats. Jo sóc Antonia la part més dramàtica i m’hi identifico molt. Estic convençuda que el públic connectarà amb nosaltres.” 

Ginger Costa-Jackson diu que estan contents de “poder cantar després de no sé quants mesos a casa en pijama! És meravellós posar-se vestits, el maquillatge… És fabulós  tornar a l’escenari, compartir amb els companys, el Maestro que ens escolta… Estic convençuda que al públic li encantarà. És un plaer tornar al Liceu!”

La repositora Agathe Mélinand, exposa Quan vam fer els contes la primera vegada, no esperàvem convertir-nos en especialistes de Hoffmann. Em resulta estrany: hem fet 14 produccions plegats! I per a mi és un plaer tornar al Liceu per 3a vegada! Volia afegir que aquesta versió especial, és com creiem que la volia fer Offenbach quan va morir. No la va poder acabar i la seva família va donar totes les partitures. Quan vaig fer la versió vaig intentar fer el que volia Offenbach, vaig fer diàlegs, dramatúrgia… Vaig intentar acostar-me una mica més a l’original, la historia de Hofmann i les quatre dones.” 

Puntualitza que “malgrat es digui que és divertida, jo crec que és una obra tirana, fosca…  Hoffmann troba la inspiració en el vi i l’alcohol i la Musa surt d’un celler. No crec que la producció sigui còmica, tot i que moltes vegades s’ha dit i es fa així. Offenbach estava molt malalt al final la seva vida, tenia dolor a tot el cos. Ell volia ser una estrella i anar a Paris, però va morir abans. Crec que és una combinació màgica. Ell volia fer papers destinats a cantants extraordinaris, volia fer una òpera total.” 

Per a Riccardo Frizza “els diàlegs de l’Àgata son extraordinaris. És una versió més sintètica que original perquè tenim horari, però que no perd res. Són contes que han de pujar i, quan acaben, baixen sempre. Cal estar concentrat per mantenir-ho i fer-ho pujar cada cop, com si fos una peça única.” 

John Osborn explica que a mitjans dels 90 era un cantant al Metropolitan: “Allà vaig veure molts cops a Plàcido Domingo, que estava en el moment inicial de la seva carrera i ja cantava Hoffman i l’Otello de Verdi. Jo pensava: Aquesta veu, que sigui capaç d’alleugerir coses per cantar Hoffman… és espectacular! No només em sorprèn que hi hagi tantes veus grans que facin aquest personatge sinó que ho puguin fer sense morir en les notes altes! Jo mai havia pensat poder-ho fer! Aquest personatge és un repte. I és una òpera llarga! Encara que jo, que ja m’he acostumat a fer peces franceses de 5 hores, la trobo fins i tot curta! Per a mi, poder aprofitar tota la paleta de colors és com un truc per  trobar la manera d’aconseguir la resistència necessària per arribar al final.” 

Osborn explica que fins fa poc estava a l’atur: “Tenia molts contractes però van ser tots anul·lats. La ultima actuació que vaig fer va ser el 8 de març. Tot es va anular fins que fa 3 mesos em van demanar d’anar a Oviedo. Va ser molt difícil passar tant de temps sense treballar! El primer mes estava preocupat; el segon vaig perdre l’ànima i l’ esperit, no tenia  ni ganes de llevar-me i vaig substituir-ho tot per la jardineria. Va ser una teràpia però no va substituir la meva necessitat de cantar i vaig començar a tenir por del meu futur a opera. Espanya és l’únic país on no s’ha tancat l’òpera. Hem d’aplaudir els vostres esforços molt i molt!”

Pel que fa al contingut, Riccardo Frizza puntualitza que “no hem tallat res, hem escurçat una mica cada conte per arribar a l’horari. També hem tallat una mica la introducció… coses que fonamentalment no canvien l’estructura musical de l’òpera. Les actuacions per aquí demostren que la cultura es segura i hem de treballar tots junts per mostrar-ho. Ens sentim afortunats de ser hi i es un missatge que esteu donant a tot Europa.”


QUÈ PASSARÀ EL DIA 14?
Aquesta és encara una pregunta sense resposta.  Víctor Garcia de Gomar exposa que el dia 14 potser no hi haurà novetats, però que deixen la porta oberta a noves instruccions: “La nostra voluntat es continuar. Estem assajant per fer ho possible, per assolir el nivell òptim i estrenar el dia 18. Però no deixem de tenir angoixa perquè en qualsevol moment es pot trencar el somni. Hem d’esperar sobretot el 14 i que l’espectacle sigui possible.” Explica que “una persona de l’obra va donar positiu i el protocol ens obliga a aïllar persones en contacte estret. Vam haver d’aïllar tres persones del repartiment. S’integraran si tot es manté igual: el dia 16  farà 10 dies exactes. Tres persones aïllades amb el maldecap que representa que no estiguin assajant…”

Pel que fa a les entrades, per ara, tothom està tranquil: “Tenim el topall dels 1000 intacte!”