Llàtzer Garcia estrena avui 'Sota la ciutat', al Temporada Alta

Aquest divendres 13 de novembre Llàtzer Garcia estrena a la sala La Planeta, en el marc de Temporada Alta, el seu últim treball, Sota la ciutat. Llàtzer ens explica la història d’una parella que s’instal·la a Barcelona buscant un lloc que els permeti complir els seus somnis. No obstant, a la capital es troben personatges que busquen, igual que ells, sortir de la mediocritat. Sota la ciutat, coproducció de La Planeta i Temporada Alta 2015, és una crònica amb més ombres que llums sobre il·lusions perdudes en una gran ciutat, i es podrà veure també els dies 14 i 15 de novembre.

El personatges de Sota la ciutat, interpretats per la companyia Aràcadia, estan obstinats a donar un sentit extraordinari a les seves vides. La companyia teatral va crear-se a l’estiu del 2009 i està formada pels actors Marta Aran, Laura López, Guillem Motos i pel director i dramaturg Llàtzer Garcia. Sota la ciutat, l’últim muntatge de la companyia, és una producció de la Sala La Planeta i després d’estrenar-se a Temporada Alta farà temporada al Teatre Lliure.

Llàtzer Garcia va néixer l’any 1981 a Girona i va estudiar interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona, iniciant-se en dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Institut del Teatre. Des de llavors ha treballat com a actor i com a director. Fins al moment, ha escrit i dirigit: Au revoir, Lumière (2003, premi Ciutat de Sagunt, ed. Brosquil), Sweet nothing (2007, premi Ciutat d’Amposta, ed. Cossetània; Obrador de la Sala Beckett), Vent a les veles (2009, premi Marqués de Bradomín; Ens hauríem d’haver quedat a casa (2010; Temporada Alta. La Planeta. Sala Muntaner), Kafka a la ciutat de les mentides (2011; La Cuina, Festival Grec), La terra oblidada (2012; Premi Ciutat de Gandia. SalaFlyhard. Sala Atrium) i La pols (2014, SalaFlyhard. La Villarroel. Premi de la crítica de Barcelona i Premi de la crítica “Serra d’Or”).

L’AUTOR N’HA DIT
Sota la ciutat és la suma de dues històries que volia explicar. Dues històries que, inicialment, eren independents. D’una banda, la d’aquesta parella obsessionada en recuperar el seu passat, i d’altra banda la d’un reputat director de teatre que ha caigut en desgràcia i sobreviu, com pot, a aquesta desgràcia. Sorprenentment, i per aquelles coses inexplicables de l’escriptura, les dues històries es van començar a entendre i han pogut conviure juntes en (aparent) harmonia. Segurament ens ha ajudat a aquesta escomesa la protagonista principal de l’obra; la ciutat que apareix al títol. Una ciutat amable, integradora, amb classe. Alhora també és exigent i intolerant amb els seus habitants, especialment amb els més indomables. Aquesta ciutat és Barcelona.

  • Concert del 30è Aniversari
  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso
  • West Side Story