A mb la tranquil·litat d’haver superat els pitjors presagis, Magda Puyo va presentar ahir el balanç de la 35a edició del Sitges Teatre Internacional-Creació Contemporània (STI- CC) amb el convenciment que s’ha esgotat la complicitat entre el festival
i l’Ajuntament de Sitges.

Les xifres han estat amables amb l’organització: malgrat la potencial competència del Fòrum i altres obstacles com la reducció de l’aforament en un 40% i del pressupost en un 6,30%, aquest STI’04 ha asssolit un 66,65% de mitjana d’ocupació i un augment de les entrades de pagament en un 2,23%.

Puyo va qualificar aquest balanç i la mateixa existència del festival com un pur “miracle”. “No es pot qualificar de cap altra manera l’esforç de convidar i produir 25 companyies amb un pressupost total que suposa la meitat o una tercera part del que normalment rep en subvencions un muntatge barceloní d’una empresa privada”. Davant aquest estat de permanent precarietat, Puyo considera que tant la Generalitat com l’Ajuntament de Sitges haurien de reflexionar sobre l’existència d’un festival de creació contemporània.

“La Generalitat ha de decidir si creu necessari un festival d’aquesta mena en el seu futur model teatral. Al juliol tindré, acompanyada per diversos representants del món teatral català, unes jornades de treball amb la Generalitat en què podrem veure si hi ha o no una autèntica implicació política”. De les conclusions se’n derivarà la continuïtat de Magda Puyo al capdavant de l’STI, un contracte que, per altra banda, s’acaba aquest any. En aquests moments encara no se li ha pogut renovar el contracte.

“El país -va explicar- ha de decidir si necessita un festival de creació o pot prescindir de comptar amb un model que permeti crear una xarxa d’intercanvi amb altres centres de l’Estat i d’Europa, que sigui una plataforma d’exportació dels creadors catalans. No demano una fira, però sí el pressupost suficient per convidar programadors que obrin les portes a l’exportació i invertir l’actual tendència de la simple importació”.

Magda Puyo va estendre aquesta invitació a la reflexió sobre el futur del festival a l’actual equip municipal de Sitges. “L’Ajuntament té tot el dret de destinar els seus recursos segons les seves legítimes prioritats. El que és inadmissible és mantenir el festival en un estat permanent d’agonia”.

  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso
  • West Side Story
  • Nomad
  • Crimen y telón