Lluvia en los zapatos, Tortilla Soup, Utopia, Mi vida en 65′… els títols de Maria Ripoll sorprenen com ho fa la seva habilitat per fer-se seves històries que poden passar a Londres, Los Angeles o Barcelona. Ella les mira totes amb tendresa, i tendresa és el que va trobar a La teva vida en 65′, la pel·lícula que la directora estrena avui. Una obra de teatre d’Albert Espinosa que ha fet el salt a la pantalla.

L’Albert -diu Ripoll- és únic a l’hora de tractar temes delicats amb humor, un humor que no és gens negre, ell sap combinar la ironia amb la innocència, i és el que em va atrapar a l’hora de llegir el guió. Un guió que va evolucionar al llarg de xerrades prèvies i al rodatge, l’espai on la cineasta se sent més còmoda.

Se li nota la passió pel treball amb els actors, per modelar històries d’altres que arrossega al seu terreny, i desplega elogis a Espinosa, a l’equip que ha fet possible La teva vida en 65′ i per l’acollida que ja ha assaborit a les preestrenes de Madrid i Barcelona.

El punt de partida no era fàcil, una pel·lícula que reflexiona sobre com mirar la mort des de la comèdia i la mirada d’un grapat de joves urbans que creuen haver perdut un antic company d’escola i es presenten al funeral. Una confusió de nom que a un li permetrà trobar l’amor de la seva vida i a tots reflexionar sobre un tema del qual acostumem a desviar la mirada. -El teu pare de què es va morir?, li pregunta ell (Javier Pereira) a ella (Tamara Arias). -De vell… i el teu germà? -De jove, es va suïcidar. La primera trobada entre la parella protagonista és aquest intercanvi, exemple del to lleuger d’un film que no abandona mai la seva vocació vitalista i positiva i que beu també d’un càsting de cares noves.

Ripoll mateix diu haver après molt del guió d’Espinosa i la seva crida a assaborir la vida. I aprendre és un dels motius que la porten a rodar i a deixar prou oberta la lectura perquè cadascú en tregui la seva conclusió. Comèdies que facin pensar: el cine que més m’agrada, conclou.