'SI AIXÒ ÉS UN CAVALL' de Maurici Biosca.

Dimecres que ve 1 de desembre el Teatre Gaudí Barcelona estrena l’obra Si això és un cavall, del terrassenc Maurici Biosca, exmembre de la Companyia Pocaconya i
cofundador de la Fundació Projecte Miranda. L’autor i únic actor de l’obra, després de
deu anys convivint entre cavalls lliures i fent pedagogia en un santuari animal a Olivella
(Garraf), torna als escenaris per donar-los veu. La premissa de l’obra és que si els cavalls
parlessin, a part de demanar que els alliberéssim, explicarien un munt de coses i
perspectives interessants, que ens farien reflexionar sobre nosaltres mateixos, els
humans. L’obra està dirigida per Oscar Muñoz.

Enfundat en cuir i amb unes botes de muntanya a tall de peülles, l’actor es transforma físicament i mentalment en l’animal. L’espectacle va més enllà d’una reivindicació animalista i ecologista, tot i també contenir un missatge contundent i revulsiu en aquest sentit, per esdevenir un monòleg que parla de com som, com actuem, com sentim i alhora, que anima a imitar algunes de les virtuts equines. Això desencadena inevitablement observacions que poden ser divertides i absurdes sobre el nostre comportament, però també retrets i mirades crues d’algunes dinàmiques negatives de la societat actual.

POSAR-SE EN LA PELL DEL CAVALL
L’obra de Biosca suposa un exercici important d’imaginació i alteritat, pel fet d’intentar
posar-se en la pell d’un animal. En aquest sentit, l’autor afirma que per encarar aquesta
personificació del cavall ha “partit de la certesa lògica que és impossible saber què
pensen. Alhora, però el temps compartit amb ells m’ha permès empatitzar-hi molt, entendre i connectar amb la seva essència, lliure, gregària i expansiva. També de prendre consciència del patiment que els causem els humans, traient-los del seu hàbitat natural, tancant-los en estables, o en parcel·les ridículament petites, i obligant-los a viure sols, separats del seu ramat, i a fer unes activitats estressants i que no tenen res a veure amb les seves necessitats. El teatre m’ha permès jugar a donar-los veu sense humanitzar-los massa i mitjançant la ironia, l’humor, la crítica i també el llenguatge poètic”.

LLUNY DEL SOROLL DE LA CIUTAT
Originari de Terrassa, Biosca va decidir un bon dia abandonar la ciutat per establir-se a la
muntanya i dedicar al seu temps a aquests animals. L’autor i actor parla doncs des de
l’experiència d’una dècada alliberant cavalls, fent-hi tallers de comunicació, tasques
socials i transhumància amb la Fundació Projecte Miranda, de la qual va ser el
cofundador. Ara segueix vinculat als cavalls i viu amb quatre gossos en un espai tranquil
al Parc Natural del Garraf, molt a prop d’un dels ramats de la fundació. Biosca explica
que “si els cavalls poguéssim parlar, segurament convidarien als homes a viure sense pressa, amb l’atenció posada al moment present, a cuidar casa nostra (casa de tots), sense explotar-la ni contaminar-la, a pensar menys i sentir més, a no allunyar-nos del nostre ramat (la nostra família), a cuidar i gaudir dels vincles i a reconnectar amb la nostra essència”.