Maxi Rodríguez, actor, director i autor, està obsessionat amb els lavabos. Dos dels seus muntatges, El color del agua i Ondas, passen en aquest espai, i la companyia que dirigeix es diu Toiletta Teatro. Aquesta cambra és, segons el guionista i intèrpret del film Carne de gallina, el lloc ideal on poder deixar anar pensaments i neurosis.

Asturià establert a Madrid, Rodríguez dirigeix El color del agua a la Sala Muntaner, un vodevil de banyera, la història d’un poeta que es tanca al lavabo per no sortir-ne més. L’obra, protagonitzada per Núria Hosta, Cristina Peralta, Óscar Huescar i Rafael Campos, estarà en cartellera fins al 26 de maig.

Lucio, el personatge principal, passa una crisi creativa. I, com molts altres artistes, busca la inspiració en el racó més inversemblant. Quan està lúcid li agafa per submergir-se a la banyera i escriure versos eròtics. Però Lucio també té espasmes i paranoies. A vegades es creu un home peix i el capità d’un vaixell que solca els mars.

A Luisa, la seva dona peixatera, la situació la preocupa i l’aclapara. Opta per contractar una psicòloga, Katia, perquè el visiti. El remei acaba sent pitjor que la malaltia. La doctora resulta tenir més fantasia que el pacient. Tots dos s’enamoren, i Luisa es refugia en Alfredo, un cambrer calb i madridista.

HUMOR SURREALISTA
L’autor i director, premiat per aquesta peça amb el Marqués de Bradomín del 1989, diu que el text és una comèdia boja, un retrat agre, explicat a partir de situacions absurdes, de les relacions personals. Una història estructurada en 14 escenes curtes de ritme ràpid, de trobades i distanciaments de personatges que parlen però que no escolten. Rodríguez, guionista de 7 vidas , apunta que El color del agua beu de les comèdies esbojarrades dels germans Marx, del teatre de l’absurd d’Eugène Ionesco i de l’humor surrealista de Roger Vitrac.

L’escenografia també fuig del realisme. És funcional, imaginativa i estranya. Una conya marinera, apunta Hosta. Al marge de rajoles i banyeres, el públic es troba amb peixeres i ulls gegants. I per animar, Xavier Torras, membre d’El Musical Més Petit, ha compost una partitura a base d’havaneres.

  • " "
  • " "
  • " "
  • <iframe width=”560″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/5MXGrfx7UV8” frameborder=”0″ allow=”accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture” allowfullscreen></iframe>