El Teatre Nacional de Catalunya ens ha convocat avui a una roda de premsa d’aquelles virtuals que tant ens agraden últimament perquè, a més de rebre informació, signifiquen una molt desitjada retrobada amb els responsables de les sales i amb els companys amb els que ens vèiem cada dia i ara no podem. A la cita, el director artístic Xavier Albertí i la directora executiva Mònica Campos ens han explicat tot el que tenen entre mans d’ara en endavant per tal de mantenir viu el Teatre en aquesta etapa  tan estranya que ens ha tocat viure, a més de la feina dels que hi treballen i l’interès dels espectadors. Ha estat molt interessant i intentaré reproduir-vos el contingut de la millor manera. 

Xavier Albertí ha obert l’acte explicant en quina direcció estan treballant, com hi estan treballant i quines coses es poden fer per millorar-ho. “Des de que vam tancar, hem intentat donar continuïtat als contractes legals que tenim, hem resolt conflictes i estem començant a entrar al que ens fa preveure que serà la pròxima temporada. No tenim pressupost encara. Quan el tinguem us el comunicarem així com els muntatges que conformaran la temporada. Esperem fer-ho aviat.” Ens ha fet un detall del que ja està clar, com ara que la temporada oferirà 27 espectacles en total, dels quals 9 seran producció pròpia, 10 en coproducció i 8 companyies convidades. Hi participaran 170 actors i actrius, i la totalitat de professionals vinculats a la producció arriba als 340. També ha deixat clar que “mantenim el nostre compromís amb la paritat.” Les obres les signen 12 autores, 11 autors i n’hi ha 4 de mixtes, mentre que la direcció dels  l’espectacles aporta 11 signatures femenines i 13 masculines.

De cara a la propera temporada, Albertí ha dit que “ens hem curat en salut. No hem fet streamings com molts altres teatres perquè, entre d’altres coses, la singularitat del TNC comportava problemes de drets d’imatge que ens hem volgut estalviar. A canvi, hem preparat una temporada amb un doble format: la real, amb els espectadors que ens siguin permesos, en funció de com vagi anant la nova normalitat, i una versió audiovisual. Aquesta no serà una filmació i prou. Serà una filmació de qualitat, que anirà acompanyada d’una informació complementària sobre la importància dels autors, de com s’hi estableix relació si és un autor viu, entrevistes amb els implicats, com es decideix el vestuari, com s’ha tirat endavant el muntatge, etc… Aquests espectacles -gràcies al COVID!- aniran entrant en xarxes i es quedaran, de cara al futur, com una eina més del TNC.”  Aquiesta proposta és de pagament i s’oferirà un Abonament Digital per als interessats.

Les filmacions aniran subtitulades en anglès i en castellà, per entrar a xarxes de teatres, de grups i d’espectadors. ”És una oportunitat que obre possibilitats enormes. Hi ha estudiants catalans pel mon, i també estrangers que busquen els nostres dramaturgs per incorporar-los als seus programes. Pot ser una forma extraordinària de difondre la nostra dramatúrgia.” També pot ser molt útil a la gent d’aquí: “gent que per malaltia o pel que sigui no poden accedir personalment al teatre.” 

Imatge de 'Solitud', de l'E`picentre Pioneres
Imatge de ‘Solitud’, de l’Epicentre Pioneres


DOS EPICENTRES EN L’ÚLTIM ANY DE ALBERTÍ COM A DIRECTOR

Xavier Albertí ha afirmat que “hem volgut pensar bé el què i el per què d’aquesta temporada, que ja sabeu que serà la meva última com a director. Un canvi és que farem dos Epicentres, un, el de les Pioneres, que el recuperem perquè ha estat interromput tot just a la primera estrena i que no ho podiem deixar estar donada la qualitat de les nostres autores. L’altre parlarà d’un teatre musical ben nostre, a l’entorn del Paral·lel dels anys 20/30.” Ha puntualitzat que “no va ser un teatre frívol, va ser una època en què es va saturar la capacitat de supervivència davant dels règims politics que els afectaven. L’any 1931 comença la república, i al 1939 arriba el final de la Guerra Civil. És una època que guarda alguns dels nostres tresors patrimonials en materia musical i ens permetrà entendre com es va arribar al gran canvi de paradigma que ens va portar a la Segona República. Aquest espectacle, que escriurà una dramaturga catalana que per primera vegada pujarà a l’escenari de la Sala Gran, el dirigiré jo i serà el que tancarà la temporada.” 


FEM UN TAST DE LA TEMPORADA QUE INCLOU UN  HOMENATGE A PASSOLINI


Tornem a la temporada.
“L’any 2022 celebrarem el centenari del naixement de Pier Paolo Passolini, un dels pensadors essencials a l’hora d’entendre el viatge que ha fet el s. XX i les crisis que ens han portat a aquests dies. També celebrarem el 50 aniversari del Decameró, obra inspirada en una pesta que va durar 10 dies a finals del s. XV i que va portar a una joventut confinada a imaginar relats.” D’aquí va sortir la Trilogia de la vida de Passolini, en què va dirigir el Decameró, els Contes de Canterbury i  Les Mil i Una Nits.

Així, per obrir la temporada d’una manera més adient a la situació com són els monòlegs: “Nosaltres farem el nostre Decameró! El TNC encarrergarà a 10 persones escriure un relat, d’un màxim de 10 minuts. Un text que ens faci reflexionar sobre el nostre Apocalipsi (Apocalipsi vol dir inici d’un temps nou), quin temps deixem enrere,  a quin temps entrem i quines eines sociològiques necessitarem.” Entre les 10 persones a les que els ha encarregat aquests textos, en plena llibertat, hi ha Najat el Hachmi, Perejaume, Davide Carnivale, Narcís Comadira… i “fragments de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet, que no em volgut que faltés aquest any que ens ha deixat, perquè ens exposés els seus apocalipsis.”

Tot això conformarà la propera temporada, a més d’uns espectacles que no poden explicar avui perquè encara no tenen el pressupost, “però que tenen l’eix comú d’exposar com la humanitat és capaç de sortir-se’n dels atzucacs més bèsties, de forma colectiva o de vegades individual.”   

Abans d’acabar, encara ens ha donat unes xifres: “Durant aquesta etapa última hem rebut 135.000 visites al web per seguir els esdeveniments que anaven oferint. I hem tingut 28.463 descàrregues de  textos teatrals, un miracle encara a disposició dels lectors!” I ens ha afegit els números de la temporada passada: “Fins al tancament, hem tingut un 84% d’ocupació i 75.312 espectadors. I un récord d’abonaments: 5.503!”

Més informació imminent: el TNC acollirà dos espectacles del Grec 2020 i el Festival CruÏlla, aquest amb 24 concerts que es faran als jardins. “De moment no podem dir com es farà, perquè estem pendents del protocol de Sanitat”, ha dit Mònica Campos. Un Protocol que també afectarà els futurs assaigs i, de manera diferent, a cada una de les tres sales del TNC.
————————-


Arribem al torn de preguntes, del que n’hem extret aquestes conclusions:


“Encara no podem oferir un Calendari, la incertesa actual no ens permet fixar dates. Estem davant d’una situació dura i molt seriosa a nivell mundial i no volem decidir entre Cultura i Salut.”
A més “no podem preparar l’Espectacle Inaugural sense saber els Protocols Sanitaris. Hem parlat amb directors de diferents teatres europeus i tots estem igual. D’aquí a l’octubre no tenim garantia de no rebrot.” 

A l’Epicentre Pioneres es tornarà a repetir Solitud, de Víctor Català-Caterina Albert ja que és l’única obra que es va estrenar, però va estar molt poc en cartell, menys del previst: “Serà una de les peces fonamentals. Sense aquesta peça, serà difícil donar pes a l’Epicentre Pioneres.”  També ha especificat que “la dramatúrgia catalana no és conscient del repoker de asos que té en clau d’autoria catalana femenina. Les hem de fer. És imprescindible que es coneguin!” 

Pel que fa als espectacles que es filmaran,”estem parlant amb TV3. De moment hi ha una bona resposta.” Probablement es gravaran de vegades amb públic i, de vegades, sense. 

Una pregunta sobre com s’ho fan o faran per assajar: “Hem hagut de començar amb els monòlegs perquè no hi ha garanties totals almenys fins al setembre. No volem, però, renunciar a la major qualitat de l’espectacle. Per això hem optat per obrir la Sala Petita amb el Decameró , tan aviat com tinguem les garanties sanitàries.” 

Sobre si les grans produccions són rentables, Mònica Campos ha contestat: “No ho són. El TNC és un teatre públic i la nostra prioritat és un servei al públic. Les produccions mai són rendibles i ara, encara ho seran menys.També fins ara manteniem un equilibri publicitari que avui és molt difícil . Per altra banda, hem perdut els ingressos propis, els de taquilla. I això vol dir que el pressupost ha baixat sense que l’administració hi tingui res a veure.” Malgrat tot, no pujaran els preus:  “Tot això serà incompensable, però ara les necessitats són de salut, per tant, mantindrem preus, no passarem la problemàtica a l’espectador.” I assegura que: “La temporada és fantàstica. L’Alberti la va presentar ahir a la Consellera i li va agradar moltissim. Ens en sortirem!

Tampoc pot saber com acabaran els preus, tot i que ho faran el més econòmic possible.”Hem hagut de suspendre 119 funcions, de les quals, 6 són escolars. Sabem el que hem deixat de ingressar però no tenim dades de l’impacte. I també sabem que haurem de gastar més en coses com ara la neteja, que requereixen sistemes de higienització especials.”  L’aportació de taquilla és bàsica i en serà, lògicament, un condicionant: “No sabem encara si podrem acollir un 30% d’espectadors, un 50%… A Wuhan, quan ja van començar a donar permisos, van haver de tancar els teatres perquè no hi anava ningú. Som un servei públic que es deu a l’espectador i, per tant, a que quan vingui s’hi senti molt segur. Hem de ser híperigorosos i no és fàcil!”

Pel que fa als audiovisuals, “prepararem un abonament específic amb l’obra en viu, ja que pensem que si l’espectador ve al teatre, tindrà ganes de tornar-ho a veure i compartir l’experiència de com s’ha fet, etc. Venim de superar un rècord històric d’abonaments. Cal mantenir l’interès de l’espectador. No ho podem deixar enrere!” 

S’ha albirat la possibilitat de convertir el TNC en una Fundació. “Des de que vaig arribar que ens plantegem reformar l’estructura jurídica i una Fundació és ideal, perquè té més autonomia. Però els nostres polítics no volen ni sentir-ne parlar! Si fossim Fundació ens ajudaria el mecenatge. Ara tenim mecenes perquè ens estimen, però no els podem donar res- Aquestes són les cartes que tenim i juguem. Ho fem de la millor manera que sabem!”  

Tornem als espectacles: Es preveu fer la primera estrena presencial el més aviat possible, amb el paquet complet d’espectacle i audiovisual amb la relació dels continguts. 

Es preveu també una activitat frenètica per acollir 27 produccions, a més de les funcions escolars. Els Jardins del TNC s’utilitzaran tota la temporada, en la mesura que sigui possible.

Es procurarà contratar el màxim de persones, encara que s’hagi de rebaixar el pressupost material de la decoració o altres.

Es farà un gran esforç per recolzar la producció local, tot i que “no volem deixar de tenir relació amb les productores i companyies europees, tant de teatre com de circ o dansa. Estem treballant també amb el Grec 2021.”

La inauguració de la temporada serà entre l’endemà de la Mercè i l’1 d’octubre, però encara no se sap el dia.

Pel que fa al nou director, la Mònica ha dit que es farà com està previst: “Farem un primer procés de selecció amb els candidats que s’hauran presentat i després es farà una segona fase en la que els escollits hauran de defensar els seus projectes.” 

Abans d’acabar, Xavier Albertí ha tornat a referir-se a l’Epicentre Pioneres: “La Sala Gran serà, l’any que ve, una sala eminentment femenina. Totes les obres previstes es reprogramaran. Em fa mal al cor no haver-ho fet abans i no vull marxar sense omplir-la d’aquestes creadores i portar una autora viva a la Sala Gran. La part que ens preocupa és com reiniciar els assaigs amb seguretat i amb la garantia de no fer coses estranyes… com ara emprar màscares transparents! Fer-ho amb normalitat, no serà fàcil. Estem segurs que reiniciar l’activitat serà molt més difícil que tancar-la.” 

I ja ho tindriem!  Xavier Albertí, que és un calaix de saviesa acumulada,  s’ha volgut acomiadar amb una frase del cuiner Bocuse que, en relació a una plaga de Salmonelosi en què es demanava de no fer maionesa amb ous naturals va dir: “Això mai! Millor que vacunin les gallines. I vaja, que ens vacunin a tots!”