Roda de premsa de 'Monster'
Les actrius Berta Pipó i Clara Manyós, el director Roberto Romei i el director del Tantarantana, Ferran Murillo. Autor: Teatre Tantarantana.

Montser. De prop ningú és normal, una comèdia amb molta música en directe que parla de la no-normalitat, de viure fora de la norma, arriba al Teatre Tantarantana fins el 17 de febrer.   Amb Blanca Garcia-Lladó, Clara Manyós i Berta Pipó damunt l’escenari, la direcció de Roberto Romei i la composició musical de The Mamzelles, l’espectacle s’ha presentat aquesta setmana en roda de premsa. El text està escrit per David Greig i la posada en escena la dirigeix Roberto Romei. 

L’art de ser proper i alhora peculiar

“No és el primer Greig que s’estrena a Barcelona. Ni al Tantarantana!”. Ferran Murillo, director del Teatre Tantarantana, posa en valor l’autor escollit per Roberto Romei, el premiat dramaturg escocès David Greig, recordant que altres peces seves han estat estrenades tant la Teatre Lliure com al mateix Tantarantana en temporades anteriors. “Comparteixo amb el Roberto el gust per aquest aire britànic, aquesta manera de narrar històries de forma propera i alhora peculiar, i de plantejar situacions que podrien ser dramàtiques de forma desacomplexada i divertida”. Sobre el muntatge, Ferran Murillo ha destacat l’ originalitat de la proposta de Roberto possible gràcies a l’energia i les taules de la Blanca Garcia-Lladó, la Clara Manyós i la Berta Pipó. “Les tres actrius estan constantment en escena, encarnen tots els personatges i a més interpreten els temes musicals que condueixen l’obra. No he trobat cap altre muntatge d’aquest text amb una proposta tant poc convencional. I la veritat és que li escau molt”.

Una bogeria d’horeta i mitja

Roberto Romei, director de l’espectacle, també ha volgut començar parlant del text: “Em vaig enamorar del què i del com”, afirma. Monster parla de la por de ser o no ser acceptats per la societat, que ha passat de ser un drama de l’adolescència (de fet qui viu aquest conflicte a l’espectacle és precisament l’adolescent protagonista) a instal·lar-se a totes les edats mitjançant l’aparador d’obligada normalitat que són les xarxes socials. “És un text que ve a recordar que no tot va bé tota l’estona, i que això és fantàstic.” Pel que fa al com, Romei ha fet referència a la necessitat d’interpel·lar al públic, connectar directament amb l’espectador. Per aconseguir-ho, Romei ha creat Les Prinzelles: “Qui condueix la història és un grup de música. Així que les actrius no només s’intercanvien tots els  personatges, sinó que també interpreten nou temes en directe amb guitarra, baix i bateria. I disparen els tracks de la banda sonora en directe. Els he demanat una bogeria d’una hora i mitja. I l’han fet realitat”, ha acabat, amb un somriure.

Per la seva banda, les actrius han volgut destacar detalls del procés creatiu. “Són personatges als que les coses no els surten gaire bé…El més difícil i més interessant ha estat no entrar en el drama, ser un canal per a explicar-ho al públic” comentava la Berta Pipó. La Clara Manyós ha remarcat el treball de personatges: “llegits són estereotips, i ha estat bonic baixar-los de l’estereotip i fer-los particulars”. “Com totes els fem tots ens hem ajudat molt!” ha afegit la Berta“ens preguntàvem ‘i tu això com ho fas’”, ha continuat entre rialles

Nou temes inèdits de The Mamzelles interpretats en directe. 
Els nou temes inèdit que sentirem durant l’espectacle són composicions originals deThe Mamzelles creades específicament per a aquesta posada en escena. “Els vaig demanar que composessin el que el text els comuniqués. I així van sorgir aquests nou temes, que sereveixen per explicar el moment emocional que viu la protagonista. Hi ha punk, rock, una peça més melòdica”… “I una miqueta de regaeton!” han afegit divertides Berta i Clara.

Per a quarta paret ja tenim la tele
El resultat és un espectacle fresc i lleuger, amb un espai escènic que remet a un concert però que vol recrear irònicament certa atmosfera de conte i que interpel·la directament l’espectador per a que es replantegi el seu propi concepte de família, persona i vida normal. “El fem amb la gent i per a la gent. Hem fet el primer passi amb públic i la gent no només riu sinó que ens diu coses. L’obra és tan elàstica que si un espectador diu ‘ala!’, tu pots anar allà i contestar ‘a què sí?’! i això és fantàstic!”.Assegura la Clara Manyós. “M’agrada el teatre que interpel·la. Per a quarta paret ja tenim la tele”, ha afegit Roberto Romei.

Genèric saT! 18-19

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here