La soprano nordamericana Eileen Farrell, qui va destacar tant en l’òpera com en la música popular, va morir dissabte passat sense que hagin transcendit les causes de la mort. Encara que la seva carrera en els més alts nivells de l’òpera va ser relativament breu, amb només cinc temporades en la Metropolitan Opera de Nova York, se la considera una de les sopranos dramàtiques més destacades del seu temps.

Va demostrar el seu talent en òpera, jazz i pop. Coneguda per les seves actuacions en ràdio i televisió, va debutar en l’Opera de San Francisco el 1956 i va iniciar la temporada de 1958 cantant el paper titular a la Medea de Cherubini. Rudolf Bing, el gerent de la Met no solia contractar cantants aclamants prèviament en altres teatres. Però finalment va contractar a Farell el 1960 per a Alcestes.

El 1962 va inaugurar la temporada de la Met com Maddalena a Andrea Chenier de Giordano. Va ser també el seu últim paper en el Met, en el que va cantar cinc papers en 45 funcions al llarg de cinc anys. Temps després diria que va tenir la impressió que Bing tractava de desfer-se de mi.

Va ser una solista preferida per la Filarmonía de Nova york i considerava Leonard Bernstein un dels seus directors preferits. Va debutar com a cantant pop el 1959, quan cantava el Réquiem de Verdi en el festival d’Spoleto. Va reemplaçar Louis Armstrong que estava malalt, cantant balades i blues amb els músics del llegendari Satchmo. L’èxit va ser total.

Farrell va néixer a Willimantic, Connecticut, el 1920, filla d’una parella de cantants de vodevil. El seu espòs va morir el 1986.

  • Alicia Alonso
  • West Side Story
  • Nomad
  • Crimen y telón