Amparo Muñoz, actriu i l’única Miss Univers de nacionalitat espanyola que ha ostentat aquest títol (l’any 1974), ha mort als 56 anys el 27 de febrer de 2011 al seu domicili de Màlaga.

L’actriu ha mort “després de patir una llarga malaltia i en tot moment va estar envoltada de tota la seva família, la qual demana absoluta privadesa en el funeral”, va assenyalar.

Nascuda a Vélez Màlaga (Màlaga), el 21 de juny de 1954, els inicis d’Amparo Muñoz Quesada van estar marcats per la seva carrera com model publicitària i a les passarel•les. Triada Miss Costa del Sol i Miss Espanya l’any 1973, un any després, el 22 de juliol de 1974, va ser coronada com a Miss Univers en el certamen celebrat a Manila (Filipines).

Una corona de la qual s’acabaria desprenent abans d’acabar el seu regnat. Als sis mesos de guanyar el títol com la més bella, es va negar a ser manipulada per l’organització i va refusar fer un viatge a Japó, pel que va rebutjar el títol.

Aquest mateix any va començar la seva incursió en el cinema i va treballar amb el productor José Luis Dibildos en el rodatge de la pel•lícula Vida conyugal (1973), dirigida per Roberto Bodegas i protagonitzada per Ana Belén, Alfredo Mayo i José Sacristán.

Serien els seus primers passos en el cinema en el qual després de diverses pel•lícules va coincidir l’any 1976 amb qui es convertiria en el seu primer marit, el cantautor Patxi Andion, durant el rodatge de La otra alcova. La seva carrera va continuar amb Mauricio mon amour (1976), Tombarella (1976), Acte de possessió (1976), De l’amor i de la mort (1977), de Giménez Rico, El tahúr (1979) -film mexicà nominat al trofeu Castillo de L’Havana-, Experiencia extramatrimonial de una esposa, Mamá cumple cien años (1979), de Carlos Saura i Dedicatoria (1980), de Jaime Chávarri.

Després d’una aturada de set anys a la fi dels anys vuitanta, l’actriu va tornar al cinema l’any 1996 per a protagonitzar la pel•lícula Licántropo, dirigida pel també protagonista Paul Naschy.

En ella representava a una doctora. El director la va rescatar: “La vaig veure en el programa Qué pasó con… ? i em va semblar perfecta per al personatge de Mina”, comenta l’actor. “I malgrat que duia gairebé vuit anys desapareguda sempre he cregut en ella i em vaig dir: ‘cal tornar a ressuscitar-la”.

Entre les pel•lícules de major èxit que ha protagonitzat figuren Hablamos esta noche (1982), que va dirigir Pilar Miró, any en el qual també començaria a fer els seus pinets a la televisió (va arribar a participar a sèries com Sonatas de estío, Brigada Central o Sabbath).

Una altra de les seves pel•lícules de major èxit va arribar als anys noranta, amb Família, de Fernando León de Aranoa.

Convidada per l’esposa del llavors president de Filipines, Ferdinand Marco, al febrer de 1983 va viatjar a Manila per a assistir a un Festival Cinematogràfic. Inesperadament, l’actriu va anunciar que fixava la seva residència a Filipines al costat del que es va convertir en el seu company després del seu divorci, Flavio Labarca.

Durant el rodatge en aquest país de la pel•lícula Demasiado bella (1983) va tenir un altercat amb la productora de la pel•lícula, Natalia Palanca, qui la va denunciar. Dos anys després de la vista, al març de 1985, va ser condemnada a quatre anys de presó, si bé ella es trobava absent del país.

Aquest no va ser l’únic problema d’Amparo Muñoz amb la justícia. Quatre anys després, quan acabava de finalitzar el rodatge de Vidas privadas, una coproducció de TVE i la RAI, l’actriu va ser detinguda a Barcelona, durant l’anomenada Operació primavera, acusada de tinença de drogues -heroïna-.

Poc després va ser posada en llibertat. A causa de la seva addicció a les drogues, a principis dels noranta diversos mitjans de comunicació es van fer ressò de les remors segons els quals l’actriu patia sida, una cosa que ella mateixa va desmentir uns dies després.

Després de la separació del seu primer marit, va estar unida al productor de cinema Elías Querejeta. Dos homes més marcarien la seva vida sentimental.

L’any 1980 es va traslladar a Mèxic, on va conèixer al xilè Flavio Labarca (antiquari i acusat per tràfic d’estupefaents), amb el qual es va casar al juny de 1983. Posteriorment, al febrer de 1991 l’actriu va contreure matrimoni per tercera vegada, amb Víctor Santiago Rubio Guijarro, del que es va separar l’any 1994. L’any 2005 va presentar el seu llibre de memòries La vida es el precio.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here