Foto de família de la companyia. a la presentació de Mrs. Dalloway

L’escenari de Sala Gran del TNC s’torna a omplir-se d’un tou de grans artistes amb l’arribada a Barcelona de Mrs. Dalloway, una de les obres més personals de Virginia Woolf, escrita el 1925 i que a la vegada està considerada com una de les seves grans obres mestres. És una producció del Teatro Español de Madrid i KVS Bruselas, que s’ha pogut veure a Madrid durant dos mesos -i es va estrenar la mateixa data en què va morir Woolf!- amb un 98% d’ocupació, en un teatre de 735 butaques. Ens arriba en una versió de Michael De Cock, Anna Maria Ricart i Carme Portaceli on la gran Blanca Portillo es fica a la pell de Mrs. Dalloway, en el que serà el seu debut al TNC, molt ben acompanyada per Jimmy Castro, Jordi Collet, Inma Cuevas, Nelson Dante, Gabriela Flores, Zaira Montes, Blanca Portillo i Raquel Varela, tots dirigits per Carme Portaceli que ha estacat que compta, com sempre, amb Antonio Belart (vestuari) i Ferran Carvajal (coreografia) a l’equip. En cartell del 12 de desembre al 4 de gener.

Aquest dimecres hem anat al TNC on s’ha fet la presentació oficial de l’espectacle als mitjans, amb l’assistència de tota la companyia. Xavier Albertí, director artístic del TNC, ha senyalat que l’espectacle forma part de l’Epicentre Pioneres, que enguany el TNC dedica a les dones al món del teatre. Carme Portaceli ha agraït l’acollida al TNC i també ha donat gràcies a Albertí “per donar a conèixer les dones de teatre i de la literatura mundial.”  Anna Maria Ricart diu que es tracta “d’una versió intemporal, amb petites adaptacions en algunes actuacions i personatges per acostar-los més a Dalloway.” Un dels més notables és, potser, el canvi de sexe del personatge masculí Septimus Warren Smith de l’original, que ara és l’Angélica interpretada per Gabriela Flores.

L’ARGUMENT
L’argument transcorre en un sol dia. Comença quan Clarissa va a comprar flors per al guarniment d’una festa que prepara per al seu marit i que s’ha de celebrar al vespre. I acaba amb la festa. “El que passa durant aquest dia no és important. El que ho és, és el que pensa, per tant, l’acció que veiem és la de la consciència del personatge”, explica Anna M. Ricart. Clarissa va fent un repàs enrere i endavant a la seva vida i als que l’han acompanyat i són aquests els que veiem. “Ha estat tot un repte. Ens preguntàvem: i això com ho portem a escena? Veiem el que diuen i el que pensen, és a dir, veiem les consciències que interactuen i es responen una a l’altra. No és, doncs, ni un monòleg lògic ni realista. Però és aquí on passa el més interessant. Jo diria que Wolf comença a escriure burlant-se de Mrs Dalloway i acaba enamorant-se d’ella!”  

Woolf destapa com es tractaven temes com el feminisme, el mercantilisme, la bisexualitat, la medicina… I parla del buit existencial que és, probablement, el que més connecta aquesta novel·la amb l’actualitat.  El pas del temps ve marcat pel so del Big Ben de Londres.

ELS PERSONATGES

Carme Portaceli i Blanca Portillo a la presentació de ‘Mrs. Dalloway’

Blanca Portillo, -Clarissa Dalloway-, somriu visiblement feliç de ser al Teatre Nacional: “És el meu debut com actriu, però vaig venir a l’obertura d’aquest teatre, a veure La Gavina i em sento molt feliç de poder-hi actuar. A més, Clarissa em fa aprendre coses cada dia, ella  estima la vida per damunt de tot i és una obligació estimar la vida! No et pot passar res millor que un personatge t’ensenyi i et faci créixer com a persona. La Sally diu al final que el més important és dir el que sentim. I per a mi, aquesta s’ha convertit en una frase necessària.”

I sobre el personatge: “A primera vista podria semblar una dona normal, una senyora de… Però això no li treu llibertat. Té una filla a la que li dona l’oportunitat de viure la vida com vol. Fer aquest paper a la meva edat m’ha servit  per adonar-me que fer-me gran no és tan dolent i a veure la vida d’una altra manera. Estic molt contenta que la Carme m’hagi cridat per fer-ho. Jo no coneixia l’obra i ha estat un procés fàcil, dialogant… m’he enamorat de tots els companys.”

Peter Walsh (Nelson Dante), és l’enigmàtic home amb qui Clarissa hagués probablement escollit casar-se si s’ho hagués pensat bé, en comptes del seu ric i confortable marit. Puntualitzen que en Richard, marit de Clarissa, no surt físicament en cap moment.

Inma Cuevas és la Sally, una dona a qui a la Clarissa se li va passar pel cap, en alguna ocasió, que l’estimava. Però l’època en què va viure no li va permetre anar endavant, pel que se sent molt compensada quan la seva filla s’enamora de Doris (Zaira Montes). Cuevas se sent felicíssima al TNC i diu que “ja tinc tot un gran desig de llençar la història al públic. M’emociona estar aquí.”

Gabriela Flores és Angèlica, l’escriptora que se suïcida  per alliberament, un personatge que recorda molt la pròpia Woolf, que es va suïcidar degut a un gran patiment per problemes psíquics i un trastorn bipolar: “Per a ella, treure’s la vida és també una opció, una alliberació. Aquest personatge és un mosaic d’emocions que et fa millor persona cada dia quan acabes d’interpretar-lo! Jo sento que la manera en què Angèlica veu la mort és positiva i que hi arriba quan ja no pot més. L’opció del suïcidi és pensada  i raonada enfront una situació que ja no pot continuar.” L’Angèlica i la Clarissa són la llum i la foscor de Woolf. L’actriu afegeix que “em sento molt feliç de ser aquí al TNC, interpretant i, sobretot, escoltant, perquè estem tota l’estona a l’escenari. Estic aprenent molt!”

Jordi Colet interpreta el Doctor, en una societat que diu que les coses són d’una manera i prou. Amb el suïcidi d’Angèlica s’adona de moltes coses que no coneixia. “És un personatge molt destacat. A la Virginia el metge no la va ajudar i aprofita per fer una crítica al sistema sanitari de l’època i a la manera de tractar coses com el suïcidi. El que fa Woolf és parlar dels que se surten de la seva realitat.”

Max (Jimmy Castro) seria el pes que compensa el notable feminisme de l’obra, ja que és un home que cuida de la seva dona, que hi deixa la vida, quan normalment seria la dona la que cuida el marit. “Curiosament, el gosset de Virgínia Woolf es deia Max”, apunta Castro.

L’espai és un reflex de la pròpia Mrs. Dalloway: “És un espai lliure. Malgrat ser interior, és obert, flexible, dinàmic i pensat per agradar els altres, fer que s’hi sentin bé”, explica Anna Alcubierre, escenògrafa. L’espai està animat pels mateixos actors, pels llums, projeccions, moviment…

L’ÚLTIMA OBRA DE PORTACELLI AL TEATRO ESPAÑOL
Aquest espectacle tanca l’etapa de Carme Portaceli al Teatro Español de Madrid, “on he fet una programació paritària i diversa que ha funcionat bé. I crec que la professió ho ha admirat moltíssim.” Però el canvi de Govern a la ciutat ha accelerat la fi del càrrec: “M’ha fet molt de mal que no em deixessin acabar tot el projecte. Però ha estat molt maca la resposta del públic i de la professió, i això conforta. Puc dir que des de que vaig arribar, ha pujat molt el públic de les dues sales, el que ha fet també que pugessin els números i l’impacte social.” I encara ha afegit: “Si et contracten per un cicle i funciona, continues. En el meu cas funcionava però no he continuat. Però ha estat una experiència positiva en tots els aspectes. Ara han decidit canviar el rumb, com també ho han fet amb Carmena.” I ha exposat tot el seu respecte i estima pel seu substitut perquè “no té res a veure amb la situació.”


PODEU ANAR A VEURE MRS DALLOWAY AMB ELS NENS!

Dins del Projecte Educatiu del TNC s’ha posat en funcionament una nova iniciativa per anar al teatre amb els nens. El TNC es cuidarà d’ells amb tallers i altres activitats, mentre els acompanyants veuen l’espectacle.

Trobareu aquesta notícia, que vàrem publicar divendres passat, aquí

 

  • West Side Story
  • Nomad
  • Crimen y telón
  • Paco Ibáñez