BARCELONA.– Setze espectacles componen la programació de la pròxima temporada del Teatre Nacional de Catalunya. Una programació en la qual sobresurten la coproducció amb la Companyia Nacional de Teatro Clásico sobre L’alcalde de Zalamea, que amb adreça de Sergi Belbel obrirà el nou curs al setembre per a sumar-se a la commemoració del quatre-cents aniversari del naixement de Calderón de la Barca; així mateix, una nova producció del clàssic d’Àngel Guimerà Terra Baixa (amb Marta Marco, Julio Manrique i Pep Tossar en els papers principals), deu anys després del seu últim muntatge, en el Mercat dels Flors, que dirigirà Ferran Madico, i l’estrena en el nostre país de Lulú, de Franz Wedekind, en un muntatge que Mario Gas perseguia des de fa anys. ELS DIRECTORS. La quarta temporada del TNC, tercera de l’equip que dirigeix Domènec Reixach, no difereix molt conceptualment de les anteriors, si bé es constata la incorporació de nous directors (Carme Portaceli, Manel Dueso, Toni Casessis,Rafel Duren, Àlex Rigola o Roger Bernat) que en la seva majoria s’han bregat en la sales alternatives. Bona part d’aquests es concentren en la programació de la sala Tallers, la qual oferirà major nombre de títols amb una explotació més breu, limitada a tres setmanes, i en la qual persisteix la minitemporada de dansa. La intenció de Reixach és utilitzar aquest espai –l’aforament del qual es reduirà– per a propostes de risc amb nous autors (Toni Cabré) o textos de la dramatúrgia contemporània europea de reconeguda qualitat (el húngarobritánico- alemany Tabori, o el búlgar Boitxev) i en funció dels resultats “exportar” les produccions a espais privats o reprogramar-les en successives temporades en qualsevol de les altres dues sales del TNC. Reixach deia ahir que va intentar portar a terme aquest programa amb les alternatives, però que aquestes sales “han preferit esperar per a veure com funciona”. Per a sortejar qualsevol aspecte de competència amb aquestes, va assenyalar que es tracta, en general, d’obres amb bastants actors i, per tant, allunyades de les possibilitats de les sales alternatives. Sobre les queixes de l’associació d’escenògrafs, que se senten menyspreats en el TNC, Reixach va dir que “són els directors qui escullen els seus equips i no el TNC. En qualsevol cas, en la nova temporada tots els escenògrafs són d’aquí excepte un. I repeteixo, aquesta no ha estat una decisió del TNC”. El director del TNC va assegurar que la qüestió Flotats estava per a ell superada i que de trobar-se un projecte artístic en el qual concidieren l’interès del públic, el del TNC i el de l’actor no hauria inconvenient en veure’l de nou aquí. “Ens movem exclusivament en funció de projectes artístics i no discriminem a ningú per amiguisme, idees polítiques…” Reixach va expressar la seva satisfacció tant pel futur que anunciava com per la normalització del teatre, que ha entrat ja en una velocitat de creuer. El TNC va reunir en la temporada 1999/2000 a 165.969 espectadors en 465 funcions, el que suposa un increment de 51.852 en relació a la temporada 1998/1999, amb un 66 per cent d’ocupació . ELS PRESSUPOSTOS. El cost global del TNC per la nova temporada serà de 1.655 milions: 775 corresponen a la producció, exhibició i promoció d’espectacles (778 en 1999/2000), 290 a despeses generals i manteniment, i 590 a personal. L’aportació institucional serà de 1.400 milions, dels quals 200 es destinen a l’amortització del crèdit de les obres.

  • West Side Story
  • Nomad
  • Crimen y telón
  • Paco Ibáñez