El teatre musical torna a la tele

0

L’any passat molts avis nord-americans, nostàlgics del “ja no es fa tele com abans”, van aplaudir l’esforç de la cadena NBC per recuperar cinquanta anys després la tradició de retransmetre en directe pels volts de Nadal un gran espectacle musical de tall familiar, amb una producció dissenyada (i assajada) expressament per a l’ocasió.

img2

Si volem ampliar el target al màxim, Rodgers i Hammerstein són sempre una garantia i The Sound of Music va ser l’encertat primer títol emès l’any passat, amb 18 milions d’espectadors (la nit de més audiència de la cadena en 10 anys) i, malgrat tot, unes crítiques en general lluny de l’entusiasme que es podria esperar tenint en compte l’espectacular campanya de màrqueting per terra, mar i Twitter, on, per cert, setmanes abans els rondinaires fins i tot qüestionaven la tria d’actors.

Enguany el títol triat ha estat Peter Pan, vinculat a la memòria televisiva del país ja que als anys cinquanta va ser l’esdeveniment nadalenc per excel·lència a la pròpia NBC, recuperant per al rol principal actrius com Mary Martin o Cyril Ritchard, protagonistes de l’espectacle a Broadway. Semblava arriscada l’aposta de col·locar enguany a una actriu de la HBO, i en concret de la sèrie Girls, en el paper d’aquest noi amic dels nens i tant innocent que encara no sap què és un petó. Però la veu i agilitat física d’Allison Williams fent de Peter Pan van fer guardar les ironies a tots aquells amics tuitaires que finalment no van poder escorxar-la. Van haver de disparar contra detalls com la caracterització de Christopher Walken més proper a Jack Sparrow que no pas al Capità Garfi i, sobretot, als sorprenents musculats braços de Christian Borle en el rol de Mr. Smee.

Si feu ullada als hightlights que circulen per Youtube veureu que es tracta d’una mena d’Estudio 1 de gran volada (el pressupost supera els 10 milions de dòlars) però que hàbilment incorpora en l’encant de la vetllada l’evidència del cartró pedra del decorat i el postís de la perruca. Allò que a un gran escenari de Broadway el públic accepta dins de la convenció, ara el primer pla de la càmera posa a prova l’estètica teatral davant d’una audiència habituada a reclamar realisme fins i tot a les sèries del Disney Channel.

img1

Malgrat els efectes especials afegits al plano en directe, com el personatge de Campaneta, som davant d’una manera artesanal de fer tele, diferent del teatre filmat, amb unes escenes de vol que no poden amagar els cables que subjecten als actors, amb totes les dificultats tècniques que suposa una realització en viu coregorafiada i assajada de forma minuciosa durant tres mesos i, last but not least, sense que els actors rebin cap reacció d’un públic al davant. En l’aspecte tècnic la retransmissió va ser elogiable, amb els mínims errors que es poden esperar d’un directe de prop de tres hores.

O bé perquè coincidia amb el partit dels Cowboys Dallas contra els Chicago Bears, o bé perquè començar un especial familiar a les 8 del vespre d’un dijous laborable és excessivament tard per a l’audiència nord-americana, Peter Pan ha tingut 9’21 milions d’espectadors, pràcticament la meitat respecte l’any passat. El cert, però, és que els caps de la cadena no esperaven repetir les xifres de The Sound of Music i han qualificat igualment el programa de “gran nit”. A més a més, els mateixos productors Craig Zadan i Neil Meron ja han anunciat que l’any vinent tindrem per aquestes dates The Music Man i alguna cosa deu funcionar quan la cadena de la competència, la FOX, també s’apuntarà al carro amb Grease. N’hi ha que saben com mantenir vives (i rendibles) les seves tradicions teatrals també en el llenguatge televisiu.