On aconseguir entrades barates al West End?

0

Quedi clara una cosa: el teatre al West End és car. De la mateixa manera que és difícil trobar-te amb un espectacle mal produït, també ho és trobar gangues o espectaculars descomptes en el preu de les entrades. Em refereixo, és clar, a títols que formen part de l’aparador comercial de la cartellera i no als espais alternatius ni propostes fora del “Theatreland”.

img1

Podem dir que en poc més de 10 anys el preu mig d’una entrada de teatre a Londres s’ha triplicat i actualment anar a un musical amb una visibilitat acceptable surt per mínim unes 60 lliures, unes 10 lliures menys en el cas de les obres de text, sense comptar en ambdós casos la lliura de la taxa de manteniment de l’edifici i altres despeses de gestió (fins i tot si t’imprimeixes l’entrada a casa!).

Si deixem de banda la tendència importada de Broadway d’entrades premium, butaques vip i altres seients del centre del pati de butaques que poden superar les 100 lliures, anar al teatre és car també per al sou mig d’un britànic i més encara si l’espectacle està al capdamunt del rànquing de popularitat. Alguna cosa hi té a veure en aquest increment el sistema dinàmic de tarificació que han implementat algunes grans productores, i que marca el preu d’una entrada segons la demanda, tal i com fan les aerolínies. Això fa que el teu veí de butaca segurament no hagi pagat el mateix import que tu has pagat per veure aquell musical.

En aquest sentit, fa 10 anys l’entrada més cara per veure The Producers al Drury Lane era de 50 lliures. Fa dos anys veure The Book of Mormon des de la millor butaca del Prince of Wales Theatre costava 127 lliures. Gràcies a la tarificació dinàmica avui costa 200 lliures. Ara per ara el preu d’una entrada de teatre pot variar notablement depenent de l’empresa que triïs per comprar-la i sovint aquells portals que inclouen conceptes com “cheap”, “no fees” o “discount” no garanteixen el preu mínim.

img2

Fem-ne la prova: comprem 1 entrada per veure Billy Elliot al Victoria Palace  per al divendres 14 d’agost de 2015. A través del canal de venda oficial (Delfont Mackintosh Theatres) puc comprar una entrada de platea (fila N, seient 11) per 72 lliures (taxes incloses). Per la mateixa entrada, mateix dia i mateix lloc, comprada al web de descomptes Lastminute he de pagar 77 lliures.

Trobo a través de Google el web Discounttheatre.com, on es presenten com “The UK’s biggest theatre discount specialists”.  Busco una entrada de Billy Elliot per al 14 d’agost al mateix seient de la fila N i no hi és disponible. Tanmateix, per un seient a la fila T, sis fileres més enrere, m’ofereixen una entrada per 88’9 lliures. És a dir, comprant a través del web oficial de l’espectacle m’estalvio gairebé 17 lliures respecte si compro la mateixa entrada a través d’un web de descompte. Per tant, no està justificat desconfiar dels preus de llocs de venda oficials. Al contrari.

img3

El cert és que els webs de descomptes funcionen només si et cenyeixes estrictament a l’oferta d’un dia determinat o d’una funció concreta. L’oferta no acostuma a anar gaire més enllà del 30% i apareix molts pocs dies abans, impossible de planificar a llarg termini. És a dir, que si marxes a Londres aquesta setmana i tens previst improvisar una sortida teatral, mai està de més fer un cop d’ull a webs com Love Theatre on fins i tot trobes promocions en packs d’entrades de teatre amb sopar inclòs a un restaurant proper (els “Pre-Theatre Menu” són un clàssic dels restaurants del West End). No espereu, però, cap “flash sale” per als principals títols de la cartellera.

I un cop a Londres, on comprem les entrades? No considereu que us prenc el pèl si us dic que a la taquilla del mateix teatre el mateix dia de la funció. Des de fora ens sembla poc probable, però penseu que si mai hi ha una entrada retornada o amb un descompte especial perquè la funció és a punt de començar i volen vendre-la com sigui, a la taquilla és el lloc més directe i factible, sense comissions de tercers i amb les condicions de venda més fiables.

El clàssic entre clàssics on comprar entrades és el quiosc de TKTS a Leicester Square. Durant tot el dia trobareu turistes contemplant les pissarres d’espectacles disponibles amb la comparativa ben clara entre el preu de taquilla i el preu que s’ofereix en aquest centre de venda oficial de l’associació de teatres de Londres. I sovint la decebedora reacció dels qui veuen que per als grans musicals no hi ha cap descompte i, directament, es ven l’entrada al mateix preu que a taquilla. Això sí, una entrada al segon pis (Upper Dress Circle) pot sortir per unes 35 lliures tant a la taquilla del teatre com al TKTS.

img4

Entre els joves aficionats al teatre, sobretot públic de musicals, s’estila molt aprofitar els “day seats”, és a dir, un stock limitat d’entrades a preus molt reduïts (entre 15 i 25 lliures) que el teatre posa a la venda el mateix dia de la funció i que només es poden comprar a taquilla. És habitual veure als teatres del West End cues de gent a primera hora del matí esperant a que obri la taquilla (normalment a les 10h).

Els “day seats” acostumen a exhaurir-se ràpidament i no tenen per què tenir visibilitat reduïda. Alguns fins i tot són a la primera fila de platea. Aquí trobareu la llista actualitzada dels teatres que disposen d’aquest tipus d’entrades i a Twitter podeu seguir les cues en directe amb el hashtag #dayseats, on els propis usuaris indiquen a partir de quina hora ja comencen les cues (normalment a les 8 del matí). Grans espectacles com Miss Saigon, The Lion King, The Phantom of the Opera, Wicked o Matilda disposen cada matí de “day seats”.

Una variant del “day seat” és la loteria d’entrades a 20 lliures que ha instaurat cada tarda The Book of Mormon davant del teatre. A les 17h (també a les 12h per als dies de funció matinal) et pots registrar al sorteig que té lloc al cap de 30 minuts. Si el teu nom surt entre els pocs afortunats (normalment es registren unes 50 persones), aleshores sí podràs dir que has vist el “hotest” show del West End a un veritable preu de ganga.

I si voleu assegurar-vos a l’avançada gaudir d’una vetllada de bon teatre musical a un preu més assequible, oblideu-vos dels hits comercials i acosteu-vos sense por a sales com la Menier Chocolate Factory, la Southwark Playhouse, el Union Theatre, Arcola Theatre o la Landor, només per citar-ne algunes, on per unes 20 lliures podeu seure a la millor cadira des d’on veureu un espectacle de primera qualitat també amb música en directe i actors de primer nivell. En aquests sales que us cito trobareu propostes més arriscades, políticament més incorrectes, versions més modestes de clàssics del teatre musical o noves creacions que, qui sap, demà acabaran al circuit comercial.

img5

El que segurament crida l’atenció és que malgrat l’increment del preu mig de les entrades de teatre, els espectacles del West End continuen omplint cada nit per damunt del 80%. Kevin Spacey, fins aquesta temporada director artístic de l’Old Vic, deia no fa gaire: “Quan miro al meu voltant tant a Broadway com al West End, veig que el teatre s’està convertit en un club exclusiu. És la única cosa que em fa avergonyir de formar part d’aquest ofici”.

Michael Billintong, el degà de la crítica teatral britànica del The Guardian, va oferir una xerrada fa un parell d’anys al Festival Grec on va assegurar: “El futur del teatre passa per entrades barates”. No sembla que al West End els grans productors estiguin gaire per la feina.