El Teatre Nacional de Catalunya i La Perla 29 han coproduït l’espectacle que aquest dijous s’estrena a la sala Gran del teatre Nacional de Catalunya. Oriol Broggi posa el seu particular accent a un text que ha esdevingut un dels grans clàssics del segle XX: La bona persona de Sezuan, una obra escrita per Bertrolt Brecht que Broggi posa en escena amb la traducció de Feliu Formosa.

Amb aquesta obra emblemàtica del teatre èpic, Bertolt Brecht planteja la incòmoda reflexió sobre quins són els límits de les bones intencions. Per això, situa els seus personatges a la província de Sezuan, en una Xina imaginària. Tres déus visiten el país a la recerca d’una bona persona. Tothom els rebutja excepte una prostituta, la Xen Te (interpretada per Clara Segura), a qui premien amb diners a canvi de que visqui sempre bondadosament. Com explicava l’actriu a la presentació que s’ha fet avui al Teatre Nacional de Catalunya, “la Xen Te viu a partir d’aquell moment amb el pes de l’ordre que li donen els déus: ‘sigues bona’. Podem ser bones persones en el món en què vivim? Tenir poder és incompatible amb ser bo”. La dona instal·la un estanc amb els diners que li han facilitat els déus, i actua amb bondat i empatia. Però aquesta actitud no li surt a compte i per contra-restar els seus efectes s’inventa un cosí, el Xui Ta, a qui ella mateixa encarna per fer-se respectar.

Segura apunta, al respecte d’aquest transvestisme, tan shakesperià: “No deixa de ser curiós que la Xen Te s’hagi de transformar en un home” per frenar l’empatia que no li està donant bons resultats a l’hora de tirar endavant el negoci de l’estanc. La capacitat de ser bons, l’empatia, la generositat són qüestions universals que, en opinió del director, Oriol Broggi, sempre estan vigents en el teatre. I els conflictes que provoca el fet de comportar-se amb honestedat, també. “Qualsevol obra d’una dimensió tan clàssics ens fa pensar que està parlant d’ara mateix”, afegeix la Clara Segura. Joan Carreras, que interpreta el personatge de l’aviador, assenyala “la història mostra què passa quan els que no l’han tingut mai, assumeixen el poder”. 

Extens repartiment

A més de Segura i Carreras, Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Jordi Figueras, Toni Gomila, Mercè Pons, Albert Prat, Clara de Ramon, Marc Rius, Xavier Ruano, i Ramon Vila completen el repartiment d’aquesta faula que “comença com una comèdia i acaba com una tragèdia”, diu Broggi. El director ha comptat també aquesta vegada amb la col·laboració musical de Joan Garriga, com va passar a Bodas de Sangre. Garriga ha fet 16 cançons per a l’espectacle, que canta i interpreta en directe juntament amb  Rambo (Francisco Batista), Marià Roch i Madjid Fahem.

El músic ha explicat que quan va rebre l’encàrrec, va entomar-ho amb molt de respecte. “El distanciament amb el que em van explicar que havia d’afrontar les paraules de Brecht no l’he pres tant com a llarga distància sinó com a rodalies”. I les notes que vestiran els poemes escrits per Brecht per a les cançons, evocaran la música de l’Europa de l’Est i tindran perfum oriental. Així, com una sopa de pedres, en paraules del director, un “pot-poti” elaborat amb diverses fonts ( hi ha fins i tot vestuari de l’Antígona’ que Broggi va sirigir anys enrere al mateix Teatre Nacional, amb Calara Segura de protagonista), la companyia posa en escena aquest text imprescindible del segle XX:

Un text vigent, que preten rellegir i desetiquetar al dramaturg alemany, com assenyalava Xavier Albertí, director del TNC, en la seva presentació de l’espectacle. Reblava el clau de la vigència d’un text com La bona persona de Sezuan amb paraules del mateix Bertolt Brecht: “Si vols que una cosa parli de Munich, fes que passi a la Xina”. 

 

Genèric saT! 18-19

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here