PIECE, el Projecte de teatre comunitari intergeneracional i intercultural del Teatre Tantarantana arriba a la seva vuitena temporada de treball creatiu amb adolescents i gent gran de diverses procedències i experiències. Aquest any forma part de la programació del Festival Grec de Teatre i es podrà veure del 19 al 21 de juliol a la Sala Teatre del CCCB .

A Oi Néoi els demanen a un grup de joves i de gent gran del Raval entre els quals hi ha catalans, immigrants arribats fa poc, inmigrats arribats als anys seixanta i fills d’immigrants amb un grau alt d’integració, si es fan aquestes preguntes i si tenen respostes basades en experiències de primera mà.


OI NÉOI (ELS NOUS), de Constanza Brncic i Albert Tola

CCCB, del 19 al 21 de juliol

En aquest espectacle, els creadors treballen amb joves del Raval i el Poblesec, de diferents procedències, normalment als Instituts “però amb la particularitat que la gent gran del barri venen amb nosaltres a treballar amb els joves. Hi ha aules d’acollida a joves que parlen moltes llengües diferents. Fem tota una feina mol teatral que traduïm també a partir del moviment. Les dones del barri ajuden i fan de l’experiència tot un repte. Cada any hem fet una peça que s’ha representat al Tantarantana. L’espectacle parteix del programa ‘PI (È)CE’ que impulsa des de fa vuit anys aquest teatre, i que crea un espectacle a l’any. El 2017 ja vam venir al Grec, al CCCB, on enguany tornem.”, diu la Constanza.  Amb aquest, ja fa 8 anys que ho fan. Enguany compten amb persones que ja han participat al projecte i hi tenen una sensibilitat especial, i amb participacions d’amics que han portat. “S’ha creat com una petita família. Hi ha un noi sirià, una noia grega…”, expliquen.

El títol reflexiona sobre la pregunta què vol dir ser nou? Potser quan la gent gran ha estat jove i quan encara es nova en determinades coses. Hi ha joves entre 14 i 28 anys i gent de 85 o més, tots junts a l’espectacle. “Els grans ja porten, la majoria, 8 anys amb nosaltres.  Ha estat molt interessant veure com agafen el rol de joves.”

Albert Tola explica que tots els espectacles que han fet aquests 8 anys “juguen amb la relació entre la paraula i el moviment. Ens reunim per als temes, n’hi ha que afloren i sempre n’hi ha un de recorrent que és la identitat. Respondre a les preguntes Hi ha una altra identitat? I quina és aquesta identitat?” Els participants construeixen una proposta escènica partint de les experiències personals d’uns nois i noies que viuen la realitat d’una ciutat on es fan servir dues llengües de manera habitual mentre, a casa, se’n parla una tercera… Aquests joves intèrprets, que, en molts casos, estan a punt d’incorporar-se activament en la societat, expressen davant nostre com es viu entre cultures diverses i responen a la pregunta de si creuen o no en l’existència d’una identitat cultural.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here