Cap a les vuit del vespre la gent comença a espolsar les tovalloles, les dones es lliguen els pareos i amb les xancletes a la mà abandonen la sorra arran de mar i s’acosten cap a l’escenari que hi ha instal·lat al costat del xiringuito. Des de fa nou anys els Chapertons organitzen a la platja del Masnou el Festival Ple de Riure, però hi ha gent que encara no ho sap i al sortir de l’aigua es troben per sorpresa amb acròbates, saltimbanquis i una banda en directe. Una dona parla amb el seu marit a través del mòbil: “Vine amb el cotxe, s’està molt bé, estem davant de l’estació, veuràs com una carpa. Hi ha dos nois saltant en una cama elàstica”. Es referia a les actuacions d’en Boni, de Les Frères Backine i de Dislocate. La sorra es converteix durant la posta de sol en una platea immensa on la gent entra i surt a comprar gelats, els mòbils no estan prohibits i els nens criden apilats a les primeres files a peu d’escenari.

Ja sona el mambo nº8 i els saltimbanquis arrenquen els primers aplaudiments. La gent admira cada salt, aplaudeix molt i riu. El gest aquí es converteix en el llenguatge universal que entenen guiris i masnovins. Hi ha, però, excepcions per als qui busquen quelcom més enllà: “Els salts estan molt bé però… no entenc la història. Què em volen explicar?”, diu un home a la seva companya, que contemplen el show recolzats a una tanca.

Cada 15 minuts el soroll del tren passant. La ubicació privilegiada just davant del baixador d’Ocata de la RENFE fa que molta gent s’engresqui amb els espectacles a l’aire lliure i decideixi comprar entrades per entrar a la carpa després de sopar un entrepà i una cervessa allà mateix. La darrera nit del Ple de Riure és per al duet italià Microband i per al Dani Pérez, conegut monologuista de la cartellera barcelonina. Els dos actors italians, Luca Domenicali i Danilo Maggio, mostraven la seva habitiliat musical a l’hora de fer servir l’arquet del violí damunt de qualsevol objecte. El públic demostrava autèntica sorpresa quan els violins es partien en dos i continuaven sonant.

Passada la mitja nit i després de que les girafes de Xiriqueteula s’acomiadessin definitivament del festival, Dani Pérez va iniciar el seu espectacle Los unos por los otros. Originari del Masnou, per al monologuista la nit era en realitat una trobada entre amics, col·legues i veïns que van recolzar-lo en tot moment, fins i tot quan una fallada en el so va aturar el frenètic ritme de l’espectacle. Els monòlegs de Pérez juguen amb aquella complicitat amb que el públic s’identifica amb tot allò que veu a l’escenari. Cada cinc minuts Pérez rebia autèntiques ovacions i els riures en cap moment van deixar de sonar. L’espectacle va ser una mica més reduït, tant de temps com de contingut, del que habitualment es podia veure en les nits del Barcelona City Hall.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here