Una superestrella de Hollywood per a una peça genuïnament nord-americana. Aquesta és l’opció triada pel director artístic del National Theatre, Trevor Nunn, per presentar el muntatge d’Un tramvia anomenat desig. El mateix Nunn dirigeix la producció, que s’estrena oficialment avui, amb Glenn Close en el paper central de Blanche DuBois com a gran reclam del repartiment. L’obra, que porta ja gairebé dues setmanes de funcions prèvies, romandrà a la sala Lyttelton, del complex del National, fins al 23 de novembre. Amb el Tramvia, Close debuta als escenaris londinencs, sumant-se així al que aquest any ja han fet Madonna, Gwyneth Paltrow i Woody Harrelson. El protagonista masculí que ha de donar la rèplica a Close -l’irresponsable Stanley Kowalsky- l’interpreta l’escocès Iain Glen, actor, entre altres, en films com Las montañas de la Luna i Lara Croft.

Ha estat, però, la presència de l’actriu de Les amistats perilloses al National el que ha aixecat les crítiques del sindicat d’actors britànic pel que consideren una invasió de talents estrangers en detriment dels professionals del país. Christine Payne, de la branca de teatre i varietats de l’associació Equity, ha carregat durament contra la política de Nunn afirmant que el National no és un escenari comercial del West End, rep fons públics i és una mena d’aparador del talent britànic. No creiem que el govern aporti 25 milions de lliures per mantenir un teatre en què puguin actuar actors estrangers i esperem que en un futur no continuï per aquesta via.

El cert, però, és que Equity no té poder de vetar segons quins actors i actrius nord-americans, ja que els considerats superestrelles d’estatus internacional obtenen automàticament el permís de treball al Regne Unit en virtut d’un acord amb l’organització homòloga nord-americana. El cas de Close és aquest. El sindicat britànic, però, sí que ha vetat amb èxit una actriu australiana que Nunn volia per al repartiment, Essie Davis, al·legant que no gaudia del reconeixement internacional suficient.
Les crítiques de Payne no han estat les úniques, ja que des del sector privat també han entès la presència de Glenn Close com poc menys que un insult. Fa deu dies, Jon Conway, productor del West End, va fer unes dures declaracions al Times en què afirmava que fets com aquest suposaven una burla per als empresaris.

Tot i que per una vegada coincidien actors i productors privats, els interessos que mouen uns i altres no són els mateixos. Equity lamenta la contractació d’estrangers als escenaris britànics mentre hi ha un 80 per cent de professionals del país a l’atur. Els productors, al seu torn, afirmen que amb diners públics no es pot oferir el mateix que ells ofereixen arriscant diners de la seva butxaca.

Plataforma de Hollywood
En aquest sentit, és prou conegut que els darrers anys alguns dels principals escenaris del West End han estat plataforma ideal per a actors i actrius de Hollywood. Aquests buscaven a Londres el reconeixement del seu talent, més enllà de les pantalles, en la que és l’altra gran plaça teatral anglosaxona del món a més del Broadway novaiorquès.
Per la seva banda, amb la contractació d’estrelles del cinema, els productors pretenien aixecar la recaptació de les taquilles gràcies que la popularitat d’aquests actors atrauria un públic no habitual als teatres de Londres.

La llista d’estrelles de Hollywood que ha passat per Londres darrerament és llarga. A més dels esmentats, també hi han actuat Jessica Lange, Tom Cruise, Nicole Kidman, Kathleen Turner, Jerry Hall, Anne Archer, Matt Damon i Kevin Spacey. Fonts del National han tret llenya del foc i han recordat que res en els nostres estatuts ens obliga a utilitzar només actors britànics. La portaveu Lucinda Morrison ha afirmat, també, no sense grans dosis d’ironia, que si prenguéssim aquesta línia, podrien demanar-nos si hem d’admetre audiències estrangeres i, fins i tot, si hem d’acceptar obres d’autors igualment estrangers.

Més enllà de l’estira i arronsa entre el National i el sindicat d’actors britànic i els productors, una dada resulta destacable. La darrera vegada que es va fer a Londres una versió del Tramvia de Williams, el 1996, el paper de Blanche DuBois que interpreta Glenn Close el va fer la també nord-americana Jessica Lange. Amb la seva interpretació, Lange va aconseguir un gran èxit i l’estrena d’avui servirà, entre altres exercicis, per comparar la potència dramàtica de les dues actrius.