Hi ha qui creu que els temes tabú són cosa del passat. En un escenari sembla que ja es pugui parlar de tot i de tothom, però en la nostra cultura occidental la mort continua sent aquell tema que encara incomoda quan es planteja de manera frontal i sense guarniments com fa en Quim Masferrer a l’obra Temps, que aquesta setmana i fins al 21 de setembre es pot veure al Barts.

Amb la macabra premissa de què faries si només et quedessin 90 minuts de vida, Masferrer signa un monòleg que a mode d’epíleg del protagonista serveix per reflexionar en clau satírica i, de passada, dedicar unes quantes botifarres pendents. Un rellotge marca el temps real cap al desenllaç que tothom espera quan caigui el teló. I no és cap spoiler. “Vull que l’espectador sàpiga des del principi que el protagonista al final mor”, explica Masferrer, qui des del primer moment es sentia atret per la idea del compte enrere a temps real.

LA VIDA A TRAVÉS DE LA MORT

“És un espectacle que parla de la vida”-deixa clar- “Quan baixa el teló arriba la mort, però no parla de la mort. En tot cas li planta cara, amb molt de respecte, sense frivolitzar… En un hipotètic cas real, si em diguessin que em queden hores de vida, segur que en cap cas faria una festa”. No sabem exactament de quin mal pateix el protagonista ni per què li queden només 90 minuts de vida. Tampoc cal: “L’important és saber què li passa durant”.
La cadira de rodes a escena recolza la imatge d’algú que necessita un suport. Per moure’s amb la cadira i fins i tot marcar-se una coreografia musical, Masferrer ha comptat amb l’assessorament de Martí Prades, professor que ha participat en diversos campionats de balls de saló: “És al•lucinant el que és capaç de fer una persona amb la cadira de rodes!”.

Temps es va estrenar al Temporada Alta l’any 2012 i des d’aleshores ha fet una extensa gira per tot el territori. Quan ja pràcticament tenien confirmada l’entrada a la cartellera de Barcelona, les dues temporades del programa El Foraster (TV3) van obligar a fer un parèntesi teatral a l’equip de Teatre de Guerrilla: “El vam estrenar fa dos anys però tinc la sensació de que només fa mig any. La indignació és la mateixa, o augmentada, gràcies a aquests treballadors de la política i de l’actualitat que tenim”.

FORASTER CONEIX A JOGLAR

Ramon Fontseré, actual director d’Els Joglars, signa la direcció que ajuda a aportar una mirada externa amb el toc d’emoció necessària enmig de la comèdia. Masferré tenia una llista de possibles directors que en realitat no va caldre perquè el primer de la llista era Fontseré: “Vaig pensar que aniria tatxant noms a mesura que em diguessin que no i resulta que el primer ja em va dir que sí”. Després de l’estada a Barcelona Temps reprendrà la gira pel territori