Aquest dijous 10 de setembre, Àlex Rigola estrena La Gaviota al Teatro de la Abadía de Madrid amb la majoria del repartiment que havia d’estrenar la versió catalana a La Villarroel pre-pandèmia. En la versió madrilenya, Irene Escolar és el personatge de La Gavina.

Per altra banda, el director reprèn Aquell país no descobert… al Poliorama a partir del 15 de setembre. L’espectacle es va veure a Temporada Alta el novembre de 2019, va fer temporada a la Sala Beckett al gener de 2020, va exhaurir totes les entrades i va meravellar a públic i crítica.

L’obra parteix de converses que Alba Pujol va mantenir amb el seu pare durant el seu darrer cicle de quimioteràpia. Alba Pujol s’interpreta a ella mateixa, i Pep Cruz encarna Josep Pujol, catedràtic d’història econòmica, que reflexiona sobre  l’amor, la feina i la família.

L’espectacle és una coproducció de Titus Andrònic S.L., Heartbreak Hotel, Temporada Alta 2019 i la Sala Becket.

 

“…ens ha sortit un espectacle sobre la vida”

“Qui portaria el pes d’una vida cansada de queixes i suors, si no fos per la por d’alguna cosa més enllà de la mort, aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers?”. Aquests són els últims versos del famòs monòleg de Hamlet (el Ser o no ser…) que va inspirar el títol de la peça teatral d’Àlex Rigola, que es podrà tornar a veure al Poliorama a partir del dimarts 15 de setembre.

Alba Pujol s’interpreta a ella mateixa, al costat de Pep Cruz, que interpreta en Josep Pujol. A l’escenari, i amb uns pocs elements escènics, els dos recreen aquestes entrevistes, que inclouen reflexions de grans pensadors i artistes, com Cioran, Shakespeare, Lacan, Gil de Biedma, els germans Cohen, el Dr. Benito, Eugenio i Peter Handke.

La peça, però, si bé ensenya el dolor, també el complementa amb apunts d’humor i emotivitat que la fan catàrtica i generosa amb el públic.

“Em van proposar fer un espectacle sobre la mort”, afirma Rigola, “i ens ha sortit un espectacle sobre l’individualisme, el neoliberalisme, la família, allò immaterial, la humanitat, allò grupal, l’existencialisme, la supervivència, l’amistat, l’amor… ens ha sortit un espectacle sobre la vida”. 

la crítica ha dit…

Esto va de muerte, pero el texto es pura vida. Y Pep Cruz y Alba Pujol hacen algo muy difícil: que todo fluya y parezca fácil. Casi diría que es una función de visión obligada. (…) El director Àlex Rigola firma uno de sus mejores trabajos.

Marcos Ordóñez, El País (Babelia)
—————————————–

Rigola ha editat les llargues converses que van mantenir tots tres (…) i les ha convertit en un testament de vida. Pep Cruz posa veu a les paraules del pare. L’Alba, a les seves pròpies. Amb la senzillesa de la sinceritat. Honestament. Procurant mantenir una distància respecte al dolor per no convertir la peça en impúdica. L’acció, despullada de cap artifici, no amaga res. Ensenya el dolor i el comparteix generosament. 

Jordi Bordes (El Punt Avui)
—————————————–

Un trajecte que defuig el dramatisme a la recerca de l’harmonia per deixar aquest món, fins i tot amb apunts d’humor. Brillant.

Santi Fondevila (Diari Ara)

La Gaviota al Teatro de La Abadía

La pandèmia va impedir que Àlex Rigola estrenés la versió lliure de La Gavina de Txèhov a La Villarroel el passat 12 de març. Ara, al Teatro de la Abadía de Madrid, hi estrena la versió en castellà amb pràcticament la mateixa companyia (excepte el personatge de La Gavina que l’interpreta Irene Escolar).

Un espectacle que ens parla d’amor i teatre amb Mónica López, Nao Albet, Melisa Salvatierra/Irene Escolar, Pau Miró, Roser Vilajosana i Xavi Sáez.

Tres actrius, 1 actor, 1 creador/actor i un director/dramaturg ens parlen de les seves emocions, de les seves pors, de les seves frustracions ens els àmbits de l’amor i el teatre. L’argument de l’original es combina amb reflexions i vivències personals de director i intèrprets per explorar sentiments com la insatisfacció, l’amor no correspost, la solitud i el temor a la vellesa amb una mirada, com la del mateix Txékhov, carregada alhora d’humor i de nostàlgia.

Els sis protagonistes apareixen en escena sense vestuari, amb la mateixa roba amb la que arriben al teatre i sense cap voluntat de simular que són russos del s XIX; però mantenen les trames i els conflictes principals que proposa el text original.

Per més informació sobre l’espectacle al Teatro de la Abadía podeu clicar aquí

 

 

 

banner fira mediterrània
banner fira mediterrània