Companyia de dansa de Roberto Olivan.

Francesc Casadesús, director del Mercat de les Flors, el presenta com “un tio raro amb un espectacle brutal”. L’espècimen no és altre que el tortosí Roberto Oliván, ballarí i coreògraf associat al Mercat, on aquest cap de setmana hi estrena nova creació: A place to bury estrangers, en coproducció amb Enclave Arts del Moviment.

Després de desenvolupar bona part de la seva carrera a l’estranger, Olivan reconeix que ara tenia ganes de treballar prop de la terra. Concretament a Deltebre, on la companyia hi té la seu i on s’ha creat aquest A place to bury estrangers: “A nivell personal era el millor moment per muntar coses d’aquí cap a fora”.

A place to bury estrangers compta amb cinc ballarins d’arreu del món, inclòs el propi Olivan. Són una nova generació de ballarins que gaudeixen del treball físic proper a l’acrobàcia. Un equip que Olivan ha triat expressament per la seva singularitat: a escena i a la vida real. “És una trobada de tipos raros passant-nos-ho bé i amb ganes de canviar les coses que no ens agraden. Canviar-les per fer-les més estranyes!”, deixa clar.

Són els strangers del títol, autèntics i diferents a la resta de la gent. “Quan veig pel carrer i veig gent diferent, estranya, fent coses al seu rotllo i a mi m’atrapen. Si t’apropes i li preguntes, el que et sents estrany ets tu”.

Ferm convençut de que l’art és l’excusa perfecte per transmetre idees i valors, el coreògraf ha comptat aquest cop amb l’ajuda del dramaturg Roberto Magro: “El dramaturg és una figura que en dansa a vegades deixem a part i ara m’adono que és necessària. Magro és un noi que conec des de fa anys i captura les sensacions que el públic hauria de captar”. Queda clar, tanmateix, que és un espectacle físic, on ho hi ha text. Només veu, algun so… cap paraula escrita. “El Roberto no té manies i si hagués necessitat posar-hi text, ho hagués fet”, puntualitza Casadesús.

L’espectacle també ha comptat durant la seva creació amb l’aportació musical de Laurent Delforge, que tenia l’objectiu de dotar a l’espai d’una atmosfera peculiar, gairebé màgica: “Delforge ha estat treballar amb la música al mateix temps que la dansa. Aquesta comunió del so en el moviment es notarà”.

Segurament influenciat per la posada en escena característica d’un circ (Olivan es mostra un apassionat d’aquest art i fins i tot somia en tenir un escenari mòbil pel territori), el públic de A place to bury estrangers està disposat a quatre bandes, gairebé en un escenari circular on el ballarí no pot amagar res: “És molt interessant per a nosaltres quan veus un moviment des de qualsevol angle. Això ho volem transmetre al públic. M’agrada mostrar allò que no s’hauria de veure”, explica Olivan. Una disposició escènica que, de moment, només es podrà veure al Mercat.

“Hi ha valentia rere aixecar projectes així i el millor és que ajudes a altra gent a que també es mogui i faci coses”, clou Casadesús, reafirmant el seu compromís amb Olivan com a corògraf resident: “Amb el Roberto tenim un projecte que durarà diversos anys i farem moltes coses plegats”.