El coreògraf Roberto Oliván presenta Kiosko das almas perdidas al Grec. La peça parteix d’una discussió entre dues peixateres per una partida de peix en una llotja gallega a les sis de la matinada. El director de la llotja va dir al coreògraf que allò no era res, que anys enrere la situació acabava amb la gent tirant-se les caixes. De la llotja en aquelles hores, en deien el quiosc de les ànimes perdudes. Oliván exalça les hores de matinada, a la llotja i a l’after hours, moments en què no es jutja i es respira llibertat.

Kiosco das almas perdidas es podrà veure avui i demà al Mercat de les Flors de Barcelona. La coreografia rescata les escenes de les llotges gallegues d’altres dècades on congregaven mariners, prostitutes, peixateres, intel·lectuals i el trasllada a l’actualitat, a les discoteques que obren quan surt el sol. Pel coreògraf, de sis a vuit del matí, sigui en una llotja o en una discoteca after hours, «apareix un personatge que existeix en cada persona, que no jutja, viu amb absoluta llibertat sense qüestionar què és correcte i què no ho és». «Després d’aquestes dues hores ja no permets que aflori, actua l’autocensura», reflexiona el ballarí.

La coreografia, a més de dansa, té vídeo, teatre físic i música en directe. Oliván és un defensor de la mixtura de disciplines: és el més semblant a la realitat d’un jove d’avui que pot accedir a través d’internet amb moltes maneres de pensar i d’actuar. Aquesta peça és un encàrrec del Centro Coreográfico Galego, que li va demanar una creació després de veure al Mercat de les Flors el seu treball Homeland, en què relacionava circ i dansa.

Protagonisme absolut en la peça que es pot veure avui és la música de Mercedes Peón, que actua en directe amb col·laboracions puntuals de Xosé Lois Romero (a l’acordió) i Fernando Abreu Fernandez (al clarinet). Per Oliván la descoberta del treball de Peón ha estat prolífica. Coincideix amb ella en la mescla de la música tradicional amb la moderna (alternarà l’acordió amb la música electrònica que punxarà ella mateixa), «aconsegueix traslladar la càrrega emocional que la música necessita». Oliván reconeix que no és un expert en totes les disciplines que s’expressen en les seves coreografies; busca col·laboradors en cada matèria i el seu repte és aconseguir que totes les creacions flueixin en un mateix univers.

  • " "
  • " "
  • " "
  • <iframe width=”560″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/5MXGrfx7UV8” frameborder=”0″ allow=”accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture” allowfullscreen></iframe>